- Abellan (Síndica): “El que ha passat a Badalona ens pot passar també a nosaltres aquí”.
- Actua Vallès xifra entre 30 i 40 persones les que viuen en naus abandonades. L’Ajunament argumenta que en fa seguiment.
Aquest dimecres Badalona plorava la mort de tres persones a causa de l’incendi de la nau industrial en desús on s’allotjaven. Curiosament, la tragèdia tenia lloc només 24 hores abans del dia Internacional dels Drets Humans. Tot plegat ha fet aflorar reflexions no només sobre la immigració sinó també sobre la situació de les persones sense llar. Una xifra que, a Sabadell, ascendeix a 150, una trentena de les quals pernocta a naus industrials.
A Sabadell s’han viscut drames molt semblants al que ha colpejat Badalona. No cal anar gaire enrere: el gener de 2019, una nau industrial de Can Feu cremava amb vuit persones dins. Elles van poder salvar la vida. Però és que tan sols uns dies més tard la ciutat quedava commocionada per la violació múltiple a una noia de 18 anys. Primer es va pensar que va ser a la mateixa nau. Després es va saber que no va ser així sinó que a la nau malvivien alguns dels presumptes violadors. Aquest digital va publicar una fotogaleria on es podia observar l’estat de degradació en què es trobava la nau.
Després de l’incendi i de la violació en grup, la policia municipal de Sabadell es va posar mans a l’obra per inspeccionar naus ocupades. Ho va fer, almenys, amb dues. En aquell context, a començaments de 2019, fonts municipals reconeixien que unes 140 persones vivien als carrers de Sabadell. I una vintena d’elles ho feia en cinc naus industrials abandonades.
150 persones al carrer; més de 30 a naus
Gairebé dos anys més tard d’aquell fatídic febrer, a punt de tancar l’any 2020, la xifra és una mica més alta. El nombre de persones sense llar ascendeix a les 150, segons ha informat el director d’Actua Vallès, Alberto Capitán. La gran majoria viuen a infrahabitatges o habitatges insegurs. Els han ocupat o viuen sota l’amenaça de ser desnonats.
Però una quinzena d’aquestes 150 persones pernocten al carrer o a caixers automàtics, i entre 30 i 40 ho fan a naus industrials abandonades. Hi ha, segons Capitán, entre quatre i cinc naus on les persones passen la nit. La majoria al barri de Gràcia, al voltant de l’antiga Zona Hermètica. Tanmateix, explica que “la concentració” de persones que hi havia a la nau industrial de Badalona no existeix a Sabadell, on com a màxim s’hi apleguen 10. Però adverteix que “el fet que hi hagi persones en situació tan deteriorada fa que la possibilitat d’agressions s’incrementi”. Per ambdues bandes: com de persones sense llar que delinqueixen com d’una part de la societat que les agredeix.
Sense papers o lloguers excessius
Capitán ha reflexionat sobre les causes que fan que aquestes persones hagin de dormir al carrer. Les principals són raons estructurals. Per una banda, la impossibilitat de tenir un permís de residència i de treball al país. Això fa que moltes persones sense llar siguin migrades. I, d’altra banda, les dificultats per accedir a un habitatge. Persones amb permís de residència, però que es troben que el preu del lloguer és tan alt que queden excloses. Aquest darrer factor implicarà “que cada cop hi hagi més persones sense llar”.
Cortés (Acció Social): Cal “promocionar-les, contribuir al seu empoderament”
Segons ha informat el regidor d’Acció Social en declaracions a iSabadell, la Taula de sensellarisme té detectades 26 persones vivint a naus industrials en desús a la ciutat. Els fan seguiment i se’ls proporciona assistència, assegura Cortés.
“L’objectiu és garantir la cobertura de les seves necessitats més bàsiques. I, a mitjà termini, promocionar-les, contribuir al seu empoderament, millorar les seves habilitats perquè puguin desenvolupar el seu projecte de vida de manera digna”, ha explicat.
L’administració treballa per fer-los un seguiment “el més individualitzat possible, compartit i coordinat amb entitats del tercer sector”. En aquesta línia, es compromet a ampliar la quantitat de pisos destinats a les persones en situació de sensellarisme i a garantir que el padró d’aquestes estigui cobert.
Abellán (Síndica Municipal de Greuges): “L’Ajuntament ha de garantir que ningú dormi al carrer”
La Síndica Municipal de Greuges i membre de la Taula de sensellarisme de Sabadell, Eva Abellan, ha reflexionat sobre els fets ocorreguts a Badalona. Creu que el consistori sabadellenc, contràriament al de Badalona, fa una bona tasca pel que fa a l’empadronament de persones en situació de vulnerabilitat. Però adverteix que valen més polítiques en matèria d’habitatge.
“Pel que fa al sensellarisme, a Sabadell, hi ha molta feina a fer. El que ha passat a Badalona ens pot passar també a nosaltres aquí. Les persones no tenen aigua, llum o gas però han de cuinar i s’han d’escalfar”, argumenta. “O es fa un treball de totes les administracions per pal·liar el problema, o es podrà tornar a repetir”.
En la línia de Capitán, la Síndica recorda que el terme sensellarisme també aplega persones desnonades o que no tenen recursos suficients per poder optar a pagar un lloguer. L’Ajuntament -insisteix la síndica- “té la responsabilitat de no deixar ningú dormint al carrer”, malgrat que a vegades hagi de realitzar accions que no són estrictament de la seva competència.
