Annabel Cebrià, Psicòloga Taulí. Autor: David B.

Covid i salut mental: “Hem de normalitzar les emocions intenses”

  • El centre de salut mental del Parc Taulí té 5.000 visites més que durant l’any 2019. 
  • Segona onada: “la por a la reinfecció està present i també apareix una mica de ràbia”.

La pandèmia del coronavirus ha trastocat l’estil de vida de tothom. Confinament, aïllaments, restriccions, morts. Tancament d’establiments i toc de queda nocturn. S’ha reduït la socialització. Ja no hi ha festes, celebracions ni concerts. Lluny queden els dos petons per saludar-nos, les abraçades amb persones ‘no convivents’, els cafès confidents o les canyes al bar amb els amics. Quina afectació té sobre la nostra salut mental, tot plegat?

Parlem amb la psicòloga Annabel Cebrià, coordinadora de la cartera de serveis de psicologia de l’hospital Parc Taulí. Explica com ens ha afectat l’arribada de la Covid-19 i com hem d’afrontar la situació emocionalment d’una forma sana.

La pandèmia ha fet incrementar les necessitats d’atenció a la salut mental?
Hi ha hagut un increment progressiu de la demanda d’atenció a salut mental. Al centre de salut mental d’adults hem tingut, des de gener a setembre, unes 5.000 visites més comparades amb el mateix període de l’any 2019. És veritat que s’inclouen les telemàtiques, que abans no es feien.

I aquest creixement de la demanda, està vinculat a qüestions relacionades amb la Covid-19?
És una demanda que el pacient fa per diferents símptomes. Estem estudiant si aquest increment de la demanda està relacionat amb el període Covid, perquè poden haver-hi molts factors que la condicionin. En qualsevol cas, si no ha passat a cap altre any, i ara estem en aquesta situació i tenim més visites, podríem relacionar-ho amb la Covid-19.

Quins símptomes presenten els usuaris que venen arrel de la pandèmia? Es repeteixen pors, trastorns o conductes?
Reduir la mobilitat i viure un període de confinament pot provocar símptomes i emocions d’ansietat o de desànim. Però això sorgeix sobretot en els casos en què es produeix un maneig inadequat d’aquesta situació i de les seves emocions associades. El més probable és que això passi en els casos en què hi ha una vulnerabilitat o un trastorn previ. També en els casos en què hi ha una exposició a l’estrès massa alta o de primera línia. És veritat que aquests casos es podrien complicar amb trastorns d’ansietat o d’estrès posttraumàtic en el cas d’alguna persona que ha tingut una situació de perill vital, un major contacte, pèrdues o en cas que siguin persones més vulnerables a patir un trastorn mental.

Des del Taulí s’està fent molta recerca. S’està estudiant l’afectació neuropsicològica i les alteracions físiques, cognitives i emocionals del pacient més greu, que ha estat a l’UCI. Tot això ens donarà un ventall d’informació que podrem definir millor. Ens donarà més informació sobre quines seran les seqüeles que quedaran i podrem actuar d’una manera més focalitzada.

Creu que s’ha incrementat el nivell d’ansietat de la població?
El que és normal és que hi hagi presència d’emocions intenses en una situació com l’actual. La gran majoria de persones no desenvoluparan símptomes i, entre les que en desenvolupin, una bona part podran tornar a la normalitat sense requerir cap ajuda específica. La majoria de les persones, amb els seus recursos habituals d’afrontament i fent cas de les recomanacions, si mantenen el suport i el contacte amb companys i familiars, podran tornar a la normalitat en la seva gestió de les emocions.

Quina influència han tingut sobre la salut mental l’aïllament i les posteriors restriccions que afecten la socialització? 
Les setmanes d’aïllament i la disminució de la mobilitat poden provocar una varietat d’emocions intenses. Si s’allarguen en el temps, podrien arribar a provocar símptomes psicològics i fins i tot trastorns en unes determinades persones. És veritat que hi ha més presència d’ansietat i que aquesta incertesa que es viu en aquesta situació pot generar emocions com la por, sobretot en persones que han presentat símptomes o que han estat en contacte amb persones contagiades. És una emoció habitual. També és veritat que, en aquells casos en què les persones han tingut pèrdues i han viscut en primera línia les conseqüències d’aquesta situació, és normal que apareguin sentiments de tristesa. En persones vulnerables podria arribar a produir-se depressions.

Com està afectant a la salut mental de la ciutadania la segona onada? És diferent de la primera?
El que sabem de la primera onada és que va ser més greu. A aquesta segona onada s’ha fet més recerca, es coneix molt més que abans, ja tenim uns protocols establerts. S’han pogut preveure mesures, tenim material preparat. Sembla que els casos són de menys gravetat. A nivell emocional, potser és veritat que alguns aspectes han millorat perquè la gent està preparada. Però també és cert que la por a la reinfecció està present i també apareix una mica de ràbia en relació amb la situació. Els sanitaris estan fent moltes accions i hi ha molta més interacció amb els especialistes. Hi ha unes xarxes d’acció més sòlides, la comunicació ha millorat i l’accés a ella és més ràpid. Això també fa que les actuacions siguin millors.

Quines seqüeles creu que la pandèmia deixarà a curt i a llarg termini sobre el comportament de la població?
Tindrà el seu impacte. Tots serem molt més conscients. I el fet de saludar-nos amb dos petons, amb una abraçada o donar-nos la mà és un acte social que potser variarà una mica i ens aprendrem a saludar amb una mica més de distància física. Aquesta por al contagi igual ens ajuda i fa que aprenem una sèrie de mesures i ja les integrem. Crec que això ens canviarà per a bé, perquè és bo per la Covid però també per la grip, per exemple. També és possible que evitem reunions massives o que ens aproximem molt menys els uns als altres, cosa que abans fèiem d’una manera més despreocupada.

Des del Taulí, s’ha ofert algun tipus de servei d’atenció a la salut mental per a persones ingressades i aïllades amb Covid-19? I a les seves famílies?
Ens vam dividir en tres grups funcionals amb tres plans de treball específics per abordar allò que tingués a veure amb la Covid-19 des del punt de vista de la psicologia. Un era adreçat a pacients i familiars, un altre adreçat al personal sanitari (necessitats, suport, requeriments), i un postcovid. Hem fet, molt directament, treball en la gestió del dol. Amb els pacients d’UCI fèiem la intervenció a través de la infermera. Pel que fa als familiars, vam fer una cadena de treball. Si des de treball social detectaven una dificultat emocional en un familiar, hi havia dos psicòlegs de dilluns a divendres operatius. Ens explicaven el cas i nosaltres contactàvem i fèiem les actuacions.

Pel que fa al personal sanitari, vam fer una sèrie d’intervencions canalitzades pel responsable de salut mental. En base a aquestes necessitats, fèiem accions. La que s’ha mantingut, que no hi havia abans de la Covid-19, són unes hores de psicologia a salut laboral. I després hi havia l’acció postcòvid per afrontar el dol en situacions de familiars que havien deixat als malalts a urgències i no els havien pogut tornar a veure, per exemple. Hem recollit aquests casos i ara portem dos grups de dol i estem preparant un tercer amb les companyes de psicooncologia i de pal·liatius.

Alguns consells o recomanacions per afrontar la pandèmia i desestabilitzar-se el mínim possible?
Hi ha diferents tipus d’estratègies que poden ajudar a portar millor la situació i prevenir l’aparició de trastorns psicològics. És cert que aquestes estratègies de tipus interpersonal són importants. Cal tenir cura de les necessitats bàsiques. La gent surt menys, teletreballa, compleix la normativa i està moltes hores a casa. Són cases que tenen l’espai que tenen. És fonamental que tinguem una rutina. Que intentem buscar la manera de descansar, de tenir una activitat física.

No ens hem d’aixecar i esperar a veure què ens espera durant el dia. Hem de tenir fet un pla d’activitats en funció del dia. Tenir hàbits de vida saludable: menjar adequadament, de forma variada, sana. És important mantenir el contacte telefònic amb amics, amb familiars. I poder compartir amb ells com ens sentim. Sobretot amb un punt de positivisme. També cal regular l’ús de les tecnologies i no fer un abús. Si poguéssim, fer activitats noves: jocs de taula amb la família, recuperar espais amb qui convivim. Que ens omplin i que ens agradin.

També hem de mirar el nostre estat emocional i normalitzar la presència d’emocions intenses que a vegades són desagradables però que la pròpia situació actual, nova i complicada, ens comporta. Això no necessàriament és dolent. El fet que les podem observar i reconèixer també ens ajudarà a actuar sobre elles, a no donar-les més importància del que toca i compartir-les amb amistats, canalitzar-les.

És important evadir-se una mica de tot això i utilitzar tècniques de relaxació i relativitzar aquests pensaments negatius. Sortir de la situació quan de vegades estem massa immersos amb informacions negatives. Distreure’ns durant uns minuts i fer alguna cosa que no tingui relació amb el virus o amb la problemàtica personal que tinguem. És veritat que hem de ser proactius.

Això ens sona però no sé si ho duem a terme, i si realment ho duem a terme, ens pot ajudar a portar la situació millor i que això es quedi en emocions intenses i que no vagi més enllà i es compliqui.

Foto portada: Annabel Cebrià, psicòloga clínica al Parc Taulí. Autor: David B.