L’humor dels Pallapupas redueix a la meitat la sensació de por en pacients pediàtrics

L’humor a través dels Pallapupas redueix en un 52 per cent la sensació de por en els pacients pediàtrics i millora en un 43 per cent el seu estat anímic. A més, un 79 per cent d’ells asseguren sentir-se alegres després d’haver presenciat alguna activitat d’aquest col·lectiu.

Aquests són els resultats principals dels EstudisVida, fets al Parc Taulí de Sabadell i l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa, per avaluar l’impacte del programa dels Pallapupas. Més enllà dels pacients, s’observa també un augment d’un 19 per cent de la millora en familiars amb pacients que han d’entrar a quiròfan i una reducció del 54 per cent de l’ansietat. Entre els professionals, el 80 per cent coincideix que hi ha una millor relació entre sanitaris i pacients.

Generalment els nens pateixen ansietat abans de trobar-se amb els professionals mèdics i alerten que una situació d’angoixa extrema pot comprometre el tractament mèdic a curt termini i provocar una reticència a nous tractaments o visites en el llarg termini. A més, les experiències que provoquen ansietat poden afectar el creixement físic, la personalitat o el desenvolupament emocional dels nens. També es produeixen afectacions en l’entorn familiar.

L’estudi s’ha dut a terme en 303 persones de la planta de pediatria i el quiròfan de Sant Joan de Déu de Manresa i en 209 de la planta pediàtrica i l’UCI del Parc Taulí. Les investigadores, Gemma Mestres i Gemma Rovira, van analitzar l’estat d’ànim, la por i l’ansietat de pacients i familiars a partir de diverses eines i es va fer una comparació entre l’abans i el després d’haver presenciat o no una acció dels Pallapupas.

Mestres ha explicat que es va trobar una millora de la sensació de por “en tots els casos” en que els pacients havien vist els Pallapupas, amb l’excepció del quiròfan. Tot i això, aquests pacients també van presentar menys conductes d’agitació i plor. Ha afegit que l’únic factor on no es van trobar diferències va ser en el de l’ansietat però ha apuntat que això és conseqüència del fet que els valors inicials eren molts baixos i no hi podia haver cap tipus d’impacte.

Entre els familiars que havien vist l’acció dels Pallapupas, asseguraven que estaven “amb gairebé cap nivell de por” i van trobar diferències significatives amb aquells familiars de pacients que no havien estat en contacte amb aquesta acció. En el cas del Taulí però no es va trobar una millora en quant a la capacitat dels familiars d’afrontar la situació dels pacients, tot i que els que havien vist els Pallapupas “referien menys por i menys nivell d’ansietat”. Per últim, la investigadora ha conclòs que el personal sanitari els ha transmès la importància de l’acció que fan els Pallapupas i la recomanació en el seu context laboral.

Foto portada: dos membres de Pallapupas. Autor: ACN.