Condemnat l’Ajuntament per assetjament laboral a un alt càrrec

Segons ha avançat l’agència Efe, un jutge ha condemnat l’ajuntament de Sabadell (Barcelona) a indemnitzar amb 25.000 euros Maite Morao, exalt càrrec d’Urbanisme, per sotmetre-la a assetjament laboral i a “pressions” socials propiciades per l’ara alcalde i llavors regidor d’Urbanisme, Maties Serracant, després oposar-se a cedir la nau del Tallaret al casal d’entitats El Tallaret de la Creu Alta.

El jutjat social número 2 de Sabadell estima la demanda presentada per la funcionària Maite Morao, que va ser cessada al novembre de 2015 com a cap del servei de Planificació Urbanística de l’Ajuntament, a l’entendre provat que va patir “conductes d’assetjament laboral”.

En opinió del jutge, l’exalt càrrec municipal va ser “ridiculitzada” i degradada en les seves condicions de treball per part del consistori, així com objecte de crítiques, manifestacions, cassolades i actes vandàlics per part de moviments socials i polítics “propers al partit de l’actual alcalde “.

Segons la sentència, Morao, que ostentava des del 2011 el càrrec de cap de servei de Planificació Urbanística de l’Ajuntament, va ser consultada per l’actual alcalde i exregidor d’Urbanisme Maties Serracant per les condicions urbanístiques de la nau Can Balsach, per tal de cedir-la a l’associació Casal Independentista i Popular El Tallaret de la Creu Alta.

Després de dos informes negatius d’arquitectes municipals del consistori, Morao va emetre l’octubre de 2015 un dictamen en què advertia que l’ús dominant de Can Balsach era l’esportiu, de manera que les activitats associatives no tenien cabuda.

Dies després, afegeix el jutge, la funcionària va ser citada a una reunió amb responsables d’Urbanisme del consistori, en què la cap d’aquesta àrea es va mostrar disconforme amb l’informe, va tractar de convèncer-la que ho canviés i el va llegir en veu alta ” fent mofa del mateix i intentant ridiculitzar “. El mes següent, la demandant va ser destituïda com a responsable de Planificació Urbanística i va ser adscrita al servei d’obres com a tècnica superior arquitecta sense direcció d’obres.

Denúncies creuades: Ca n’Alzina i Cal Balsach

Paral·lelament, l’Entesa, va demanar que s’imputés la denunciant per tràfic d’influències, al costat de l’exregidor Josep Ayuso o l’exalcalde de Polinyà (Barcelona), per tolerar les obres a la finca de Ca n’Alzina. La investigació contra Ayuso i Morao va ser arxivada malgrat que el cas arribarà a judici. Morao, al seu torn, va interposar una denúncia per tràfic d’influències contra Serracant i responsables de l’àrea d’Urbanisme, que també ha estat arxivada provisionalment, arran de la cessió de Can Balsach.




El 2017, mentre estava de baixa, la demandant va rebre una trucada de l’Ajuntament en la qual se li advertia que se li havia obert un expedient reservat per Can Balsach, alhora que el consistori arxivava la denúncia que la funcionària va presentar per assetjament laboral.

L’exalt càrrec va cursar baixa mèdica per depressió i ansietat al març de 2016, de la qual va empitjorar al desembre de 2018 per la seva tornada a la feina, després del que va patir una recaiguda al març de 2019 vinculada a l’estrès laboral.

“Cassolades”

La sentència sosté que El Tallaret va convocar “cassolades” setmanals contra la denúncia que la funcionària va presentar per Can Balsach i que la dona va ser víctima d’una campanya en la qual es van col·locar adhesius en el seu portal i es van publicar pamflets que la titllaven de “corrupta”. En conseqüència, el jutge dóna per provat que l’exalt càrrec va ser víctima d’una situació d’assetjament laboral, després de negar-se a modificar l’informe sobre la cessió de Can Balsach, en contra del criteri de la responsable d’Urbanisme, que, segons la sentència, lesionar la seva “dignitat i integritat psíquica” quan va llegir el seu dictamen per “ridiculitzar”.

Des d’aquest moment, afegeix la sentència, la dona va patir “crítiques, rumors, subestimacions, publicacions de premsa, pamflets, manifestacions, actes vandàlics al seu domicili, des de l’entorn associatiu i polític proper a l’equip de govern del consistori, sens dubte, propiciat des del mateix” i el mateix alcalde.




“Tot això amb una intencionalitat denigrant en la credibilitat i honorabilitat de la treballadora”, el que segons el jutge va culminar amb “una actuació sistemàtica de pressió” en ser esmentada en relació amb l’expedient obert pel consistori. Aquest “últim capítol” va suposar, per al jutge, una “maniobra més de pressió, d’entre les diferents accions de fustigació cap a l’actora, que afecta necessàriament a la seva integritat psíquica”.

Per tot això, la sentència conclou que hi va haver una vulneració dels drets a la vida i a la integritat física i moral de la exalt càrrec, cosa que va afectar “aspectes de la seva salut, dignitat, honor i intimitat personal”.

L’Ajuntament diu no saber res de la sentència

Segons han indicat fonts municipals a aquest digital, ni Serracant ni els serveis jurídics municipals han tingut encara coneixement de la sentència. Asseguren que l’estudiaran quan la rebin. Valoraran recórrer ja que defensen que no hi va haver cap tipus d’assetjament. En aquesta línia, esmenten una investigació interna que ja dictaminar que no va existir cap assetjament.

 

Foto portada: Maite Morao, amb el seu advocat Jordi Pina. Autor: David B. 

Comments are closed.