‘Som-hi junts, senyor Navas, a defensar el referèndum d’autodeterminació de Catalunya’, per Gent de la Plaça

ARTICLE D’OPINIÓ
Gent de la Plaça, en rèplica a Manuel Navas i l’article ‘Autoderminación, ¿derecho o aspiración?‘. Signants a títol individual: Albareda, Encarnació / Alcolea, Maricarme / Amador, Domingo / Aparicio, Antoni/ Avalleneda, Anna / Balada, Montserrat / Bastardas, Conxita / Boltaina, Josep  / Borri, Montserrat /   Busqué, Elisabeth / Castells, Isidre / Castellví, Roser / Castillo, Dàmaris / Chacón, Carme / Circuns, Silvia / Comellas, Teresa / Company, Paquita / Clusa,  Joaquim / Condal, Dolors / Condal, Gemma / Conde, Ester / Corbalán, Albert / Cucurull, Maria Rosa / Espuela, Humi / Fornell, Montserrat / García, Manel / Grau, Josep / Llamas, Teresa /  Marcet, Xavier / Llargués, Eulalia / Llongueras, Maurició / Martí, Eduard / Martínez, Fita / Mercado, Dolors / Morera, Montserrat / Merino, Txus / / Navarro, Maria /  Obradors, Pepita, Pecarul, Encarnació / Pisa, Pons, Fermí / Montse / Portolés, Mª Pilar / Poveda, Ester / Puig, Maria Rosa / Puyol, Maria Roser/ Ramoneda, Josep / Ribas, Jordi / Ribera, Miquel / Ribó, Daniel / Roca, Montserrat / Rodríguez , Nati / Rovira, Aleix / Saña, Montserrat /  Sempere, Paco / Serrano, Marc / Soler, Isidre / Sorolla, Glòria / Toro, Francisco / Tudela, Joaquim / Tuset, Teresa

L’escrivim, Sr. Navas, després de llegir (i re-llegir) el seu article ‘Autodeterminación, ¿derecho o aspiración?’ del passat 30 d’agost, en  aquest mateix digital, que ens ha semblat molt interessant, perquè ens  ofereix, ras i curt, el següent:

Pese a todo y no siendo razonable permanecer en España  (ni en ningún estado) si no se desea, lo sensato es consensuar fórmulas que permitan conocer la  voluntad de quienes residen en Catalunya, mediante un referéndum, pactadas las condiciones, por el  que apostamos más del 60 por ciento, para lo cual es recomendable acudir a antecedentes como el de  Canadá, que se convirtió en el primer país de las democracias avanzadas en reconocer la posibilidad de  cualquiera de sus provincias (no sólo la francófona Quebec) a escindirse y crear su propio estado siempre que se cumpla lo que prescribe la Ley de Claridad, que, con sus claroscuros, puede servir  de referente….”, per tal que, com diu, “Por sentido común, debe ponerse fin a la  esterilidad en la que nos encontramos…”. 

I com que ‘val més tard que mai’, li diem amb  entusiasme, ‘Som-hi doncs’,  per demanar un referèndum que nosaltres  fa anys i panys (de fet, des de finals del segle XIX) que també ho fem, com vostè ja sap. I junts, podem buscar signatures i complicitats,  arreu de Sabadell, inclosa l’alcaldessa del PSC, i de tot Catalunya. La Federació d’Associacions de Veïns, de la qual vostè és president, ho signaria ara mateix?.

Encara que, també sincerament, li diem que per arribar a la proposta, segurament no calen tantes desqualificacions ni interpretacions  històriques de dir-nos que no hi tenim dret. Però ja entenem que  cadascú té les que té. 

Ara bé, amb tota l’argumentació que presenta des del començament de  l’article i, també en els dos paràgrafs finals, sembla ben bé que ens doni peixet. I això li hauríem de rebatre, enfadats i dolguts. Però com que  segurament no acabarem posar-nos d’acord amb això, intentem posar fil a l’agulla en la qüestió principal, en la qual veiem que estem d’acord. 

Entenem que a vostè li agradi seguir sent ciutadà de l’actual estat espanyol, però almenys ens dona una sortida als que no ho volem, i que ho hem expressat des de fa molt de temps amb la culminació de l’1-O del 2017, quan 2,3 milions de ciutadanes i ciutadans d’aquest país vam anar a votar, exercint un dret democràtic tant bàsic i pacífic com és el de votar, desobeint, això sí, amb ganes una prohibició injusta i antidemocràtica del Tribunal Constitucional, a  2.300 col·legis electorals, amb una llei aprovada per majoria al nostre Parlament, tres setmanes abans. 

Tot i que vostè no ho ha dit, voldríem pensar que no està d’acord  que ens atonyinin, ens empresonin, ens inhabilitin, ens espiïn, ens portin davant dels tribunals, ens escatimin els recursos, ens incompleixin compromisos d’inversió, ens menystinguin la llengua…..

Es vol encarregar vostè, senyor Navas, recuperant així el què l’any 2009 el va portar a Brussel·les, al costat de molts de nosaltres, on 10.000 persones ja vam reclamar la independència de Catalunya i el dret a l’autodeterminació? Ho vol fer juntament amb nosaltres, de convèncer la ciutadania que ens cal un referèndum d’autodeterminació, per votar, d’una vegada, si volem continuar essent o no, ciutadans de l’estat espanyol? Només reclamem un dret democràtic fonamental, el de decidir lliurament el nostre futur, que tota persona demòcrata, com vostè, defensa.  

Som un grup que precisament defensem aquest dret a l’auto-determinació i la independència de Catalunya, anant mitja hora cada dia des de fa més  de tres anys, a la plaça de la Vila. I l’amnistia, la volem, perquè ens volen fer oblidar l’1 i el 27 d’octubre, després de tota la repressió encara ara,  empresonaments i exilis. Perquè sembla que se’ns vol fer oblidar com si mai hagués passat, i que nosaltres no oblidem ni oblidarem.

Tornem, però, a la qüestió que més ens pot agermanar: anem junts a demanar signatures a tots i totes les ciutadanes, partits i entitats cíviques de  Sabadell, com les associacions de veïns, per tal de celebrar el referèndum d’autodeterminació que desitgem?

Foto portada: membres del col·lectiu que es concentra cada dia a la plaça Sant Roc per demanar la llibertat dels “presos polítics”. Autor: J.d.A.

Comments are closed.