Continuant amb els concerts de Festa Major, en aquest cas endinsant-nos al gènere del Blues, els sabadellencs Midnight Rockets actuen divendres 7 a mitjanit al pati del Casal Pere Quart. No és a seva primera participació a la festa gran però sí que estrenen escenari. I ho valoren molt positivament ja que “l’acústica serà probablement més bona del que ho era a la plaça Gabriel Pujol”.
A més en aquesta ocasió tenim nou disc Special Woman que vam editar fa un any. Tot i que aquest disc ja el vam presentar al Jam Session fa uns mesos, era en petit comité i ara ens fa molta il·lusió donar-lo a conéixer a tota la ciutat amb ocasió de la Festa Major”.
Parlem amb en Maurici Morera, l’harmònica i veu del grup, que juntament amb el Xavi Curtó (baix) són els membres que resten de la formació original, creada el 1995. Hi ha hagut diversos canvis de components fins l’actual, on a més dels mencionats hi formen part en Sergi Escriu (guitarra) i en Regi Vilardell (bateria).
“En 17 anys d’història hem tret tres discos: Midnight Jump (Discmedi, 1999); B-blues Staff (Audiovisuals Sarrià, 2006) I Special Woman (Audiovisuals Sarrià, 2011): amb això es pot veure que no portem un ritme de gravacions gaire alt i que no ens dediquem a això en exclusiva. Després de tants anys és molt fácil caure en la reiteració i per això ens dosifiquem i busquem la renovació per poder evolucionar. Busquem la variació i no volem ser particularment comercials, d’un gran tema d’ èxit, sinó que les cançons formin un conjunt coherent. Als nostres discos hi ha tant cançons pròpies com versions d’ altres artistes”.
Com definiríeu el vostre estil?
Jo diria que és un blues “amb coloraines”, és a dir, no gaire clàssic o purista. Diríem que ens basem en tres estils: el blues de Chicago, amb més pes del piano i l’harmònica, el blues de Texas, on predominen les guitarres, i el blues de la Costa Oest dels USA. En quant a les nostres influències, destacaria Sonny Boy, d’estil Chicago, Lightning Hopkins o Slim Harpo, més d’estil Texas, i altres com Albert King, Howling Wolf o Little Walter, per anomenar alguns.
Com veus el panorama musical a Sabadell?
Francament, bastant dèbil pel que fa a la possibilitat de fer actuacions en directe. Ara sembla que s’ està tornant a començar a reactivar aquest tema, després d’ una època de gran sequera.
Hi ha sales com el Jam Session o el Griffin que van programant actuacions, però cal que moltes més s’hi sumin. I especialment cal que l’Ajuntament faciliti la contractació de sales, que es pugui actuar sense haver de pagar lloguer de sala i particularment ajudar els grups i músics sabadellencs, perquè hi ha una gran quantitat de músics de gran qualitat als quals no se’ls empenta prou.
Fa uns anys Sabadell havia estat una ciutat amb gran projecció musical i això s’ha perdut i des de cultura haurien de preocupar-se de tornar-ho a revitalitzar”.
