TORNAREM A BRUGES

Ahir va jugar De Navas, i perdre va ser més dolorós que mai. He conegut molts futbolistes a la meva vida, però no n’he conegut cap de més professional que ell. De Navas es sap els calendaris de memòria, recorda partits de fa deu anys com si s’haguessin jugat ahir, va a veure al juvenil el diumenge al matí esperant que arribi el seu partit de la tarda. De Navas a Eibar són llàgrimes sinceres, i De Navas a Irún eren també llàgrimes sinceres, tot i que diferents. De Navas és potser el jugador que, venint des de fora, més s’ha implicat amb aquests colors. Les llegendes ho són pel que fan i pel que senten. Si només miréssim la vessant esportiva, De Navas ja seria el jugador més important dels últims 20 anys de la història del club. Si a més hi afegim el compromís, aquest títol honorífic és absolutament indiscutible.

I perdre ahir a Alacant va fer molt mal, perquè tornava a jugar ell, i tots teníem ganes de veure’l. Perquè sé que se’n va anar tocat i que probablement va pujar a l’autocar i no va parlar amb ningú en tot el viatge de tornada. La fidelitat es demostra en la derrota, i jo vull dir avui, avui que ha tornat a jugar i ha perdut, que sempre seré de De Navas.

I avui no tinc res més a dir.