Diumenge 10 d’agost de 2003. Diada de Sant Llorenç. Un estiu tòrrid. Boscos secs. Cap a les quatre de la tarda es declara un incendi forestal a la Vall d’Horta. Durant la nit apareix un altre focus, a Gallifa. És l’incendi del segle al Vallès. Un GIF. Un Gran Incendi Forestal. Durant sis dies van cremar més de 4.500 hectàrees, el 10 per cent de la superfície del Parc Natural. I van morir cinc persones d’una família sabadellenca que van quedar atrapats a l’intentar fugir de casa seva, una masia de Sant Llorenç Savall. De tot plegat en fa 20 anys aquest dijous.

L’incendi de Sant Llorenç ha quedat clavat a la memòria popular entre les grans catàstrofes vallesanes. Com les riuades del 62. O salvant les distàncies com la ventada del 8 de desembre de 2014, que va arrasar el 80 per cent dels arbres del bosc de Can Deu.

El foc va començar a la Vall d’Horta a mitja tarda del diumenge 10 d’agost. Les flames van anar cap a Granera, Mura, Talamanca i Monistrol de Calders. Es van desallotjar més de mig miler de persones i es va tallar l’accés a Sant Llorenç Savall. A la nit va aparèixer un segon flanc, a Gallifa. Dos dies després, el 12 d’agost, els dos fronts es van unir en un de sol, amb altíssimes temperatures més el fum, que va dificultar molt la tasca dels mitjans aeris, que van començar a controlar l’incendi a mitja tarda del 12 d’agost. No obstant, va haver-hi alguna revifalla més, per exemple, entre Talamanca i Mura. El foc no es va donar per apagar fins el 16 d’agost, gairebé sis dies després del seu inici.

Cinc morts

El pitjor de tot però van ser les irreversibles pèrdues humanes. Cinc membres d’una mateixa família van morir el mateix 10 d’agost a la tarda al quedar atrapats en l’incendi, tres cremades per les flames, dues per asfíxia. Volien fugir de casa seva, coneguda com La cabana d’en Felip. Van tancar el cadenat i van marxar. Però el fum i el foc els va atrapar en una trampa mortal. En una cruel circumstància, a més, la masia va quedar intacta perquè el foc va passar de llarg. Eren Felip Fernández, de 67 anys, la seva dona, Amàlia Marqués Carbonell, de 60 anys, assistenta social de l’ajuntament de Sabadell, la seva filla gran, Esther Fernández Marqués, de 34 anys, la germana de Felip, Elena Fernández, i la mare d’Amàlia, Francesca Carbonell.

Tots vivien a Sabadell. Però el matrimoni Fernández-Marqués tenia una segona residència a Sant Llorenç, dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, en la que tenien previst passar la seva jubilació. Ja s’hi havien empadronat i ell s’havia presentat a les eleccions municipals a les llistes del PSC. Un miler de persones van assistir al seu sepeli i van acompanyar les dues filles menors del matrimoni. El funeral, laic i amb presència del president del Parlament entre altres autoritats, es va celebrar al tanatori de Sabadell el 13 d’agost.

Més de 2.000 bombers mobilitzats

En aquells dies es van mobilitzar més de 2.000 bombers, gairebé 300 vehicles de terra, prop de 30 mitjans aeris. Es van cremat més de quatre milions d’arbres i més de 4.500 hectàrees, la meitat d’elles a Sant Llorenç Savall.

Foto portada: els bombers de Matadepera, a l’aguait per l’arribada de les flames. Font: Bombers de Matadepera.