Aquest dijous s’han complert 20 anys del naixement del moviment social la Roda de la Pau. S’identifica com un col·lectiu de ciutadans anònims de Sabadell adherits al No a la guerra i compromesos amb el Sí a la Pau.Consideren el silenci, la lectura i la música pilars fonamentals de la lluita contra l’acceptació de les injustícies de les guerres. I així ho han transmès durant la celebració del seu aniversari. Al lloc de sempre, la plaça Dr. Robert -davant de l’ajuntament. I al dia i l’hora de sempre, des de fa 20 anys, dijous de tres quarts de 9 fins a les 9.
Aquest dijous, a diferència de la resta de dies, no tan sols s’han presenciat moments de reflexió silenciosa. La posada en escena ha set clau. La plaça lluïa ocupada per unes 50 persones fent rotllana agafades a cartells de ‘No a la guerra’ i d’altres de ‘Sí a la pau’. La part de manifestants pacifistes que donaven l’esquena a l’ajuntament aguantaven un cartell de ‘No a la guerra’ encara més gran. Enfrontats a un símbol de la pau d’uns quants metres de diàmetre dibuixat al terra amb trossos de rajoles. A l’esquena del cartell gran estava la coral de Sabadell preparada per cantar peces com Señor Sant Jordi, cant dels vespres i de Déu i El cant de la Pau. Un micròfon i uns altaveus a la dreta de la coral permetien la lectura i la reflexió d’una col·laboradora. Amb aportacions com aquesta:
“L’any 2022 es van comptabilitzar més de 84 milions de refugiats (…). Molts arriben a la nostra ciutat i volem que sigui una ciutat acollidora, des de les institucions i des de la ciutadania. També volem fer ressò (…) de la defensa dels seus drets. Per obrir una mirada al món en les seves moltes facetes que es transcriuen en els mites. Una d’elles es la que agrupa la voluntat de retornar els drets a les dones”.
Va ser l’impuls d’actuar el que va moure a dos ciutadans de Sabadell a proposar un acte de denúncia contra la guerra d’Iraq el 3 de febrer de 2003. Des de llavors, el col·lectiu no s’ha pres un dijous de festa, així ho assegura una participant que no vol revelar el seu nom per la forta defensa que fan de l’anonimat dels col·laboradors. La idea de l’anonimat reforça la convicció que “no hi ha d’haver cap protagonista: algú ha de llegir, algú ha de donar de fer alguna cosa, algú ha de recollir-ho…”. La Roda de la Pau també es fa dir Ciutadans Anònims i, es que, “aquí no es pregunten mai qui ve o qui deixa de venir. La gent sap que dijous hi ha trobada i amb això n’hi ha prou”.
És crear consciència
La Roda de la Pau cobreix guerres i injustícies que majoritàriament no queden al costat de casa. ¿Quin efecte tenen? Una participant considera que tenen “la repercussió que té estar enfadat” i reconeix que “no tenim cap força”. Però és una eina de crear consciència. Citant a un company explica que “perquè l’aigua calenta d’una casa funcioni ha d’haver-hi un escalfador i per això necessites una flama, nosaltres volem ser la petita espurna perquè s’encengui”. Assegura que qualsevol actuació del col·lectiu ha de ser no violenta. “La motivació és la pau, és estar enfadat amb la guerra”. Resumeix el pacifisme de la Roda de la Pau amb la dita “la violència porta més violència”.
Foto portada: concentració de la Roda de la pau, aquest dijous. Autor: Samuel Alburquerque.
