Bars, bars de copes i discoteques, entre l’angoixa i el cabreig: “la situació és agònica”

La restauració podrà obrir dilluns de nou amb certes restriccions: hauran de tancar a les 21.30 i tindran l’aforament limitat al 30 per cent en interiors mentre que no hi haurà més restriccions a les terrasses que un màxim de quatre persones per taula. D’aquesta es forma es posa punt i final al segon tancament de l’hostaleria, que s’haurà allargat prop de 35 dies. Però la situació del sector, i també de l’oci nocturn, és molt complicada. En els pitjors casos porten molts mesos tancats, amb la facturació enfonsada i amb la sensació d’estar més que abandonats. Aquests són tres testimonis dels responsables d’una discoteca i dos coneguts bars de la ciutat. 

“La pandèmia ens afecta a tots els ciutadans, i clar que afecta tot el sector de la restauració i l’oci nocturn, però ni tan sols a tothom ho fa igual. Mentre un petit local pot sobreviure venent cafès per emportar algunes setmanes, altres portem més de mig any amb la persiana baixada per imperatiu. Qui ho pot aguantar?”, es pregunta Antònia Peña, responsable de la discoteca Sabadebidoo.

Aquest és un triple recorregut entre la tristesa i l’enuig de l’escena d’oci i la restauració local.

Antònia Peña. Sabadebidoo: “la nostra situació és agònica”

L’any 2020 va durar dos mesos i mig per aquest local amb llicència de discoteca del carrer Advocat Cirera. El 13 de març es van veure obligats a tancar durant tot un trimestre. “Després de 11 anys començàvem a enlairar-nos i va arribar la pandèmia. Vaig fer un ERTO pels tres treballadors i em vaig acollir al cessament obligat d’activitat”, recorda Peña. Aquells mesos no van ser els pitjors: l’Estat sufragava la Seguretat Social dels treballadors amb ERTO, que cobren el 70 per cent del sou. Peña va cobrar la prestació per cessament d’activitat i s’estalviava la quota d’autònom. El pitjor va començar a l’estiu, amb la primera desescalada. Van poder reobrir a mitjans de juny amb aforament limitat però a mitjans de juliol van haver d’abaixar de nou la persiana perquè la Generalitat va decretar el tancament de l’oci nocturn.

“En aquell moment, com ja no hi havia estat d’alarma, no tenia dret a cap tipus d’ajuda”, recorda Peña. Des d’agost els van obligar a tancar del tot. Van demanar obrir una terrassa però l’Ajuntament els va denegar perquè no passaven pel carrer els vehicles d’emergència. Porten tres mesos tancats i barrats: “a dia d’avui la situació és agònica”, reconeix.

La prestació per cessament d’activitat no li cobreix la suma de la seva quota d’autònom i el cost de la Seguretat Social dels seus treballadors: “cada mes perdo molts diners, he de pagar subministraments, alarma, tenir al dia tota la paperassa (extintors, riscos laborals)… i a més he de menjar, tinc fills, pago despeses del meu domicili… No s’ha convocat ni una sola ajuda més enllà dels famosos 2.000 euros per autònoms. Vaig estar 24 hores davant d’una pantalla donant-li al botó per omplir les 15 respostes. I no vaig poder ni sol·licitar-la. És un escàndol”, diu, lamentant que “ni tan sols puc tramitar la Renda Mínima d’Inserció perquè sóc autònoma i em diuen que no hi tinc dret”.

La facturació ha baixat, almenys i tirant curt, diu Peña, un 80 per cent. S’ha plantejat tancar per sempre? “És el que hauria de fer, és el que em diuen que faci, però no m’ho puc permetre. El local és l’únic que tinc. El que hauria és de traspassar el negoci però ara mateix qui el voldrà?”, diu.

Peña no veu cap horitzó de futur: “no sabem res; ningú sap res. És una presa de pèl: si un empresari s’ha de sacrificar pel bé comú em sembla bé però han de cobrir d’alguna forma la seva subsistència”, diu, més que desesperançada. Dilluns no podrà obrir. De fet, no hi ha llum al final del túnel: cap etapa del pla de desescalada presentat per als propers dos mesos té previst obrir l’oci nocturn.

Edgar Bertran. Riff Bar: “el segon tancament ha estat el cop de gràcia”

Edgar Bertran va acabar l’any 2019 amb un nou projecte. El petit Riff Bar, a la plaça Sant Jaume, acabat d’obrir juntament amb una sòcia. Als tres mesos es van veure obligats a tancar.

“Acabàvem de fer la inversió per arrencar. Començàvem a funcionar i ens estava anant prou bé però havíem de recuperar la inversió i hi havíem de fer moltes hores. Arriba el divendres aquell que ens fan tancar. I tot canvia”, diu. Ell, a més, és tècnic de so i va deixar la seva feina principal centrant-se només en el negoci, en solitari perquè la sòcia li va vendre la seva part durant el confinament.

Bertran reobre al juny. “L’estiu ens va molt bé. Vaig passar a treballar tots els dies de la setmana i totes les hores del món fins que m’han fet tancar de nou. A més, facturàvem més d’una a tres de la matinada. Amb el tancament de l’oci a la nit, ens van fer tancar ja abans i perdem les dues hores de més facturació”. El segon tancament és el “cop de gràcia”.

“No tinc un gran local, el lloguer malgrat que és al centre es pot assumir i ara pago la meitat. Però no facturo res. Demano ajudes a tothom que puc. Vaig cobrar l’ajuda d’autònoms però res més i tot ho tinc invertit al bar per no tancar. Si tot plegat dura quatre o cinc mesos més, tancaré perquè no vull perdre més diners”, diu.

A hores d’ara, és molt escèptic amb els escenaris de reobertura. “No m’afectarà gens. Tinc una cerveseria i venc begudes. Podré fer els vermuts el cap de setmana i poca cosa més. De fet no sé si obriria”, diu. Abans que acabi aquest any, es plantejarà què fer. Ell, almenys, ha pogut tenir una rebaixa del lloguer i sí va poder tramitar els 2.000 euros als autònoms. “Ho vaig poder demanar malgrat que van donar 10.000 ajudes per a 500.000 autònoms. Si ho rebo, em donarà un marge d’un parell de mesos per pagar despeses fixes”, diu, tot i que creu que són “almoines”.

El propietari del Riff bar, aquest dilluns. Autor: David B.
El propietari del Riff bar, aquest dilluns. Autor: David B.

Betran diu que amb la crisi de la Covid “ens hem adonat que hi ha gent que pot decidir sobre la vida de les persones amb total impunitat sense pensar en les conseqüències. Tot apel·lant al bé comú, però és un bé que sempre aguantem els mateixos. Tot això s’acumula a les queixes que tenim des de sempre els autònoms. Puc aguantar un parell de mesos més, i anant a dinar a casa dels meus pares cada dia”, diu.

Edgar Gual. The Wild Geese: “tinc molta demanda de músics… també estan desesperats”

A mig camí entre la restauració i la cultura, el local irlandès The Wild Geese va fer prop de 120 concerts l’any 2018 sense comptar jam sessions. El 2020, per oblidar. Tot es va tòrcer a tocar de Sant Patrici, la festa nacional irlandesa, que comporta tot un sarau al seu local. Dos mesos d’hibernar. “Vaig començar a mirar ajudes, em va arribar alguna d’autònoms, res d’empresa però vaig poder salvar el primer cop, tothom a casa seva i tirant una mica del coixí que tenia estalviat”, diu. Des de llavors, tot problemes per a ell i el seu personal. Van reobrir a la primavera, en solitari i sense personal, amb terrassa.

“La gent tenia moltes ganes, comencem a treballar amb força, trec una noia de l’ERTO i la porto de nou al local, amb la terrassa tirant molt bé. La sorpresa va ser que normalment tinc terrassa cada estiu però un dia em ve la Policia Municipal i em fa retirar la terrassa sencera perquè pel tipus de llicència [bar musical] no puc tenir terrassa i em diuen que a més bloqueja el pas. Tenia terrassa cada estiu des del 2008 i aquest any, havent-la sol·licitat com sempre, me la deneguen quan ja l’estava muntant”.

Després del tancament des de mitjans d’octubre, Gual ja dona l’any per perdut. Novembre i desembre són bons mesos que no podrà aprofitar entre el toc de queda, la limitació d’aforament i sense terrassa. Creu que aquest any la facturació li haurà caigut “bastant més de la meitat, un 60 o un 70 per cent”.

Edgar Gual, propietari de The Wild Geese. Autor: David B.
Edgar Gual, propietari de The Wild Geese. Autor: David B.

Ha tingut una rebaixa del lloguer i ha pogut negociar bé amb els proveïdors. “Tothom s’ha amotllat a excepció dels bancs. Els proveïdors es van adaptar al primer confinament també perquè tot plegat és una cadena”. Com ha viscut el segon confinament? “La primera vegada vaig tirar d’estalvis però ara ja no me’n queden i al desembre o al gener se m’acaben. L’ajuda de la Generalitat ha estat un desastre. Jo i la gestoria ens vam enganxar a l’ordinador i no va ser possible”. Em truquen els músics: ‘dona’m bolos’ però és impossible. L’any passat vam tenir el guitarrista i el baixista de Jarabe de Palo, gent de molt nivell. Tinc molta demanda de músics… ells també estan desesperats”.

Reobrir fins les 21.30 hores, amb aforament limitat i en plena pandèmia, només li servirà per no seguir perdent els estalvis a tota velocitat. “No significarà cap millora. Obriré sol i potser salvo la tarda de divendres. Però la resta està perduda”. Amb tot perilla l’històric irlandès de la plaça de l’Àngel?

“Depèn del temps que s’allargui la situació. Si deixo el meu pis, deixo de pagar el lloguer i me’n vaig jo que sé a on aguantaria fins la primavera. Hi ha gent que em pot deixar. Però si hi ha despeses i no hi ha ingressos és inviable”, diu.

La sensació dels tres, i del sector en general, a mig camí entre l’angoixa i el cabreig: “les coses no es fan bé i està tot mal organitzat. Obren les escoles, els metros van a rebentar i tu com un tonto dones gel, controles l’aforament i ho compleixes tot mentre ells et donen pals i t’obliguen a tancar”, finalitza l’amo de The Wild Geese.

Foto portada: sortidors de cervesa a Sabadebidoo, fa uns dies. Autor: David B. 

Comments are closed.