“A la vida és molt important lluitar per aconseguir els teus somnis i fer allò que t’agrada”. Álex Roca (Barcelona, 1991) és un exemple de superació en el món de l’esport. Pateix una paràlisi cerebral des de ben petit amb una discapacitat física del 76 per cent. Malgrat la seva mobilitat reduïda, ha aconseguit completar algunes de les curses més dures del món. El seu paper com a embaixador de la Fundació del FC Barcelona ha permès que aquest dilluns visiti tres escoles de la ciutat per compartir la seva experiència amb l’alumnat. Seguim la xerrada des de l’auditori de l’escola Sagrada Família, on els alumnes de cicle superior del col·legi participen activament i conversen amb el protagonista.
Roca posa el seu granet de sorra en el pla de les escoles contra el bullying. S’expressa amb llenguatge de signes i els nens l’entenen gràcies a l’ajuda de Mari Carme Maza, la seva dona i intèrpret. “Hem de respectar els companys”, comença remarcant. A partir d’aquí, explica la seva història de manera directa i senzilla. Amb només sis mesos, van detectar-li un herpes al cervell. “Els metges em van dir que podia morir o quedar-me tota la vida estirat en un llit”.
La figura del seu avi va ser clau per superar les barreres que semblaven establertes. “Cada tarda em posava una tovallola sota els braços i em va ensenyar a caminar”, explica. A mesura que avança la xerrada, Roca i Maza deixen missatges importants per normalitzar la diversitat: “anar al psicòleg no és res dolent”.
Lliçons de vida a través de l’esport
Roca va passar a la història com la primera persona en completar una marató amb un 76 per cent de discapacitat. Ho va fer a Barcelona el passat mes d’abril. També ha acabat algunes de les proves de resistència més rellevants del món, com la mitja marató de Nova York o la de Miami. “Sempre que arribo a les curses m’emociono, córrer és com la vida, caus i t’aixeques”, diu.
Una de les més especials ha estat la Titan Desert, considerada una de les competicions de ciclisme de muntanya més dures del planeta. Consta de sis etapes de llarga durada, i els participants han de travessar en bici el desert. El seu primer intent, va servir per aprendre una lliçó important
“A l’etapa 3 em vaig deshidratar i els metges van dir que si continuava podia morir. Me’n vaig adonar que hi havia coses en les que m’havia equivocat. Què fas si un dia suspens un examen? Doncs que al següent has de mirar els errors i corregir-los”, ha explicat als alumnes.
Finalment, va aconseguir finalitzar la prova a l’edició de 2019. “A la vida és important anar a poc a poc, somriure”, ha exposat. També remarca la importància del treball en equip. “Vam tornar, el que havíem de fer era anar més lentament, menjar bé i comunicar-nos. La comunicació és superimportant“. “Per mi el més important no va ser acabar la cursa, vull enviar un missatge al món: tots hem de lluitar pels nostres somnis”, conclou.
Foto de portada: Roca i Maza, a l’escola Sagrada Família. Autor: Jordi M.
