L’Escola de Gènere, un cicle centrat en la igualtat i el feminisme que promou l’Ajuntament des de l’any 2021, ha arrencat la seva quarta edició amb una ponència de la doctora en Humanitats Coral Herrera: ‘Amor del bueno: cómo liberar al amor romántico de la violencia y el machismo‘. Herrera assegura que l’amor real només pot partir de les “relacions igualitàries”.

El conegut com amor romàntic és un llast per la igualtat. Es basa en el desequilibri en les relacions i el tòpic del mascle protector i la dona cuidadora. Però en realitat està ple de mites: la mitja taronja, la passió infinita, l’amor tot ho pot (que amaga el patiment), l’exclusivitat, la gelosia és una mostra d’amor (que amaga el control), l’expressió ‘refer la vida’ i tants i tants altres.

Malgrat els avenços socials i legals les indústries culturals, el cine, les sèries, la televisió, la publicitat, perpetuen els mitges de l’amor romàntic: “continuen oferint els mateixos relats que fa un segle: el relat del salvador, la princesa que espera al castell, de l’amor com una guerra, de control, de domesticació”. Herrera demana més “imaginació” a la indústria i “transformar els relats” perquè són importants a l’hora d’aprendre a relacionar-se tant afectivament com sexual.

“No és possible estimar bé si no ho fem des de la igualtat i la llibertat. Hem de crear relacions igualitàries per gaudir, per gaudir de la vida, de l’amor i del sexe”, assegura Herrera. Conceptes tan bàsics com el gaudi, el plaer, les cures, l’amor, els bon tracte, la igualtat i les relacions en les que no patim tant, no ens sentim atrapats, on ens relacionem des de l’amor i la tendresa. El concepte de l’ètica de l’amor”.

Herrera palesa que l’amor és una construcció social i per tant es va movent i va canviant. “Hem de reflectir els canvis que s’han fet cap a la igualtat en la nostra vida personal. L’amor no és una presó; ha de ser plaer i benestar”. Tot i així, la investigadora lamenta que els joves no van per aquesta línia:

“Tenim molta tecnologia però el mateix esquema. Es veu sovint l’amor com una guerra. Cal crear noves narratives, nous finals. L’amor romàntic llença un missatge. Però estimar no és controlar, aguantar, dominar, sotmetre’s. És justament el contrari: no hi ha recompensa a patir per amor; patir no serveix d’absolutament res, ni tan sols perquè t’estimin millor”.

Herrera lamenta que les pantalles, l’educació i la socialització “segueix transmetent les mateixes idees de sempre”.

“És molt difícil explicar als nens d’avui dia que els nens no han de ser agressius i forts sempre, que a les nenes no les ha de salvar ningú. És tota una batalla. A casa pots dir i fer una cosa però fora de casa tot és masclisme, tot són prejudicis”, lamenta.

La proposta de la investigadora és que cal una revolució amorosa però també una revolució cultural amb altres formes de comunicar. “Són masses anys de patriarcat i massa anys dels mateixos contes però el feminisme aposta fort perquè hem de canviar-ho tot. Les dones no podem seguir perdent drets humans a l’enamorar-nos i conviure amb els homes”. Per això, insisteix Herrera, cal també una altra revolució: que l’home es mogui cap a compartir les cures i expressar els seus sentiments.

Escola de Gènere

Coral Herrera ha inaugurat la quarta edició de l’Escola de Gènere, aquest dimarts a l’auditori del Casal Pere Quart. L’Escola de Gènere és una iniciativa municipal engegada l’any 2021 que es presenta com un espai de formació, debat i empoderament adreçat a la ciutadania i també a professionals del Servei d’Informació i Atenció a la Dona (SIAD) o el Servei d’Atenció Integral LGBTI+.

A banda de la conferència inaugural, el cicle inclou un dos tallers de dues sessions cadascun, ‘Autoestima’t’ i ‘Dona i tècniques d’autocura’, una jornada a Cal Balsach el 6 de juny al voltant de les autocures, la xerrada ‘Veïnatge davant les violències masclistes: què hi podem fer?’ el 13 de juny al casal Rogelio Soto i el 18 de juny al centre cívic de Can Deu i la formació en línia, ‘Eines per a l’acompanyament professional de dones del Pakistan i el Marroc’ el 19 de juny.

Foto portada: la investigadora Coral Herrera, aquest dimarts a la porta del casal Pere Quart. Autor: J.d.A.