Els sanitaris s’ofeguen. Necessiten agafar aire i respirar, però els hospitals estan inundats pel temporal de la Covid-19 i la situació epidemiològica, tan a Sabadell com a la resta de Catalunya, cada cop és pitjor. Després de tres onades, i encara amb l’aigua al coll, tothom veu venir la quarta a la fi de Setmana Santa. El procés de vacunació avança en paral·lel a la pandèmia, i metges i auxiliars d’infermeria lamenten que la ciutadania i les administracions no estan fent el màxim possible per revertir els indicadors.
El personal sanitari és igual de vulnerable que la resta de la població i pateix tots els efectes de la pandèmia en primera persona. No hi ha cap treballador de l’Hospital Parc Taulí que no hagi patit, o estigui patint, estrès o altres alteracions emocionals, com depressió o ansietat. Raquel Calvo és una auxiliar d’infermeria que ha perdut el període menstrual durant quatre mesos, ha patit notables pèrdues de cabell i de pes i ha tingut insomni i nerviosisme permanent en el darrer any.
“Cada nit se m’apareixien cares de pacients cridant que es volien morir. Durant molt de temps somiava amb el que recordo com el pitjor dia de la pandèmia, quan l’hospital estava a vessar de malalts Covid, fins i tot n’hi havia de seguts als passadissos, i tots et demanaven ajuda “explica Calvo.
Afortunadament, l’auxiliar d’infermeria va poder fer vacances a l’agost i això la va revitalitzar. Calvo assegura que després d’aquesta aturada ha tornat a la feina amb les piles carregades al 100 per cent i, per això, alerta que és necessari empatitzar i cuidar els professionals. Amb això, la sanitària no fa referència als aplaudiments de la primavera passada, molt innecessaris segons el seu punt de vista, sinó a la responsabilitat ciutadana. El personal sanitari recrimina que la població sortís a aplaudir cada vespre, però al mateix temps incorressin, i encara ara incorrin, les mesures per prevenir contagis de coronavirus.
El coordinador d’Urgències Mèdico-Quirúrgiques del Taulí, Juli Font, avala la flexibilització de les restriccions sempre que se segueixin correctament. El Dr. Font entén la necessitat d’equilibrar l’economia amb la salut pública i per això apunta al mantra “mans, mascareta i distància” com una de les claus per aconseguir-ho. Aquesta ha sigut una de les frases més sonades en el darrer any i, de fet, el director de Malalties Infeccioses del mateix hospital, Manuel Cervantes, coincideix amb aquest punt de vista.
“No hi ha cap evidència epidemiològica que obligui el tancament de les activitats de masses a l’aire lliure. Ja hem vist que la vacuna és l’eina més eficaç per combatre el virus i la Covid ens ha servit per elaborar un protocol de cara a futures malalties infeccioses”, exposa Cervantes.
Segons la seva experiència, el confinament domiciliari d’ara fa un any va ser “una mesura extrema però fruit de la impotència i el desconeixement”. Cervantes creu que, a partir d’ara, aquests fenòmens seran usuals i, per tant, el país no pot dependre de mesures contundents com els tancaments totals de la restauració i dels comerços, la suspensió de trimestres escolars o dels confinaments estrictes. Cervantes creu que la clau no està en la duresa de les restriccions, sinó en les condicions dels espais.
“A l’inici de la pandèmia, ens pensàvem que els metges i les infermeres s’infectaven per tocar els positius; després ens vam adonar que el problema era la poca ventilació de les sales, igual que passava als escorxadors o als magatzems agroalimentaris on hi van haver tants brots. Això és el primer que s’ha de solucionar” reflexiona.
Aquesta és una de les lliçons que Cervantes recuperaria si hi tornés a haver una altra pandèmia d’aquí a uns anys. En aquest sentit, l’última decisió que prendria l’epidemiòleg és el tancament de les escoles i dels centres educatius, una de les primeres mesures que va adoptar el govern ara fa un any. El que està clar pel director de Malalties Infeccioses del Taulí és que cal posar el focus d’atenció en la producció, distribució i administració de les vacunes, l’autèntica i única solució de facto segons la seva opinió. Cervantes assenyala el temps rècord en què s’ha aconseguit la mostra d’Oxford o de Moderna per accelerar aquest procés d’ara endavant.
L’abans i el després de l’Hospital Taulí
Manuel Cervantes es va haver de posar al capdavant del servei de malalties infeccioses quan Sabadell va començar a notar la presència de la Covid-19. Amb un any de perspectiva, Cervantes fa autocrítica i reconeix que l’error va ser pensar que amb aïllar els casos puntuals, ja n’hi havia prou per controlar la situació epidemiológica a la ciutat. Per contra, celebra que els centres sanitaris i la ciutadania ha interioritzat conductes claus per pròximes pandèmies, com l’ús de la mascareta, el trasllat de les activitats i actes a espais exteriors.
El Taulí es va transformar de dalt a baix en només dues setmanes: quan va arribar el virus, l’hospital tenia 500 llits per cobrir tota l’activitat del centre. A finals del març passat, hi havia 700 infectats de Covid-19 i no li va quedar altre remei que convertir els despatxos de consulta externa en habitacions triples per donar resposta als 200 pacients extres. A l’estiu, quan la incidència de virus i, en conseqüència, la pressió hospitalària van baixar considerablement, l’hospital va reformar els espais i va augmentar les dotacions de material. La Unitats de Cures Intensives (UCI), per exemple, va passar de tenir 16 llits a tenir-ne 60. Actualment, el sistema sanitari està percebent una altra empenta gràcies al procés de vacunació. Tot i que les dosis es distribueixen amb comptagotes, Cervantes assegura que els vaccins contra la Covid-19 estan donant aire als sanitaris, però encara és insuficient.
“L’edat mitjana dels malalts Covid que atenem al Taulí ha baixat 10 anys en el mes de març. A més també ha disminuït el volum d’ingressos perquè els vacunats no transmeten el virus. A finals de gener teníem més d’un centenar de positius majors de 80 anys i, ara, no arriba a una trentena de persones” exalta.
L’espai d’Urgències també es va haver de dividir en dues zones: la Covid i la no Covid. Per al coordinador d’aquest sector el repte va ser prioritzar uns malalts o uns altres. Tothom qui arribava a Urgències ho feia amb un estat greu, però els possibles positius també podien empitjorar significativament el seu estat de salut, i el de tot l’hospital, si el transmetien a la resta de pacients. Com triar a qui curar?
“El criteri que prevalia, i encara preval, és la gravetat clínica. El problema són els recursos disponibles a Urgències i a l’àrea de crítics: el 40 per cent de positius que ingressaven per Covid amb pneumònia o insuficiència respiratòria necessitaven un tractament i uns llits amb suport ventilatori, incompatible amb l’allau de serveis” explica Font.
El coordinador i metge especialista en medicina interna reconeix que aquesta responsabilitat que se’ls va atribuir i la saturació d’Urgències són dos dels factors que més estrés provoquen al personal de Taulí. Tenint en compte els obstàcles per realitzar la seva feina en plena pandèmia, Font també assegura que no és fàcil comunicar aquest tipus de situacions i resultats a les famílies.
Foto portada: el Doctor Font i l’auxiliar d’infermeria Raquel Calvo del Taulí. Autor: cedida.
