[Per Feministes de Catalunya]

Des de dimarts 19 de març fins el proper 2 d’abril es pot visitar l’exposició Les Dones Que Falten, sobre els feminicidis que van tenir lloc l’any 2023 a Espanya, realitzada per Feministes de Catalunya, al Centre Cívic de Can Rull. L’exposició i el podcast que l’acompanya és part d’un esforç per retornar la humanitat a les dones assassinades de les que sovint no sabem res quan s’informa dels crims masclistes a les notícies. Acompanya l’exposició un podcast, tan necessari com dur d’escoltar, accessible a través del codi QR que apareix en un dels panells, on es relata una a una la breu informació que s’ha pogut rescatar de cada víctima. Es tracta del primer episodi de la temporada 2024 del podcast Perspectiva Feminista.

Seguint l’exemple de l’entitat Feminicidio.net, les dones de Feministes de Catalunya fan un recompte real dels assassinats masclistes, que son el doble dels que compten les autoritats com la Direcció General contra la Violència de Gènere del Ministerio de Igualdad o la Conselleria d’Igualtat i Feminisme. Segons la Llei Orgànica 1/2004 de mesures integrals de lluita contra la Violència de Gènere, encara es continuen comptant com feminicidis només els assassinats de dones a mans d’homes amb els que tenien o havien tingut una relació íntima, tot i que el Govern ha promès reiteradament que corregiria aquesta limitació que no arriba a mostrar el terrible abast real de la violència contra les dones.

La realitat és que el 2023, 97 dones i nenes foren assassinades per homes del seu entorn i que es van descobrir els cossos d’unes altres 6 dones que havien estat assassinades en anys anteriors. Parlem, per tant, d’un total de 107 feminicidis, dels quals 16 es van cometre a Catalunya.

Els darrers anys estem assistint a un repunt de la violència masclista i a un augment exponencial de la violència sexual, més d’un 40% cada any, especialment contra noies i nenes menors d’edat, perpetrada per nois també menors i, sovint, en grup. Al mateix temps, tots els estudis informen d’un augment paral·lel del negacionisme d’aquesta violència també entre els nois joves, i també una perillosa normalització i, per tant, una menor consciència de què constitueix violència masclista i violència sexual.

Davant d’aquesta situació ens trobem amb uns recursos insuficients i inadequats per a fer-hi front. No s’ha rendit comptes ni s’han revisat a fons les actuacions en prevenció i en tot el procés d’atenció a les víctimes que es deriva del Pacte d’Estat contra la Violència Masclista, i resulta incomprensible que no es generalitzin les mesures que sabem que funcionen. Per exemple, les polseres que permeten controlar els agressors i protegir les víctimes, molt escasses en relació amb les que es necessiten, o la revisió del sistema de concessió i el temps de vigència de les ordres d’allunyament, especialment a Catalunya, que té la taxa de concessió més baixa de totes les CCAA.

D’aquestes i altres qüestions se’n va parlar a la primera part de la sessió d’inaguració de l’exposició. A la segona part, es va projectar una selecció de les campanyes de sensibilització oficials de la Delegación del Gobierno contra la Violencia Machista dels últims 15 anys, i es va realitzar un taller amb les persones assistents tot abordant qüestions com les següents: A qui es dirigeixen? Quins són els missatges? Com han evolucionat aquestes campanyes? Fins a quin punt poden ajudar a generar consciència social? Com podríem millorar-les?

No hi ha millor campanya de sensibilització contra la violència masclista que conèixer la realitat dels feminicidis i com eren les vides de les víctimes. Animem a les famílies, al professorat i a la ciutadania en general a visitar Les Dones que Falten i a sumar-se a la lluita per erradicar-la.

Foto de portada: una part de l’exposició. Autor: cedida.