El govern municipal portarà al proper ple del proper 26 de gener l’aprovació en fase inicial del Pla Local d’Habitatge 2025-2030, el principal marc normatiu del sector a la ciutat. L’executiu municipal preveu construir 531 habitatges públics de lloguer abans de 2031, que poden ascendir a més de 1.800 sumant-hi els habitatges privats. El tinent d’alcaldessa Eloi Cortés ha subratllat algunes novetats: es vol recuperar l’habitatge públic de compravenda, recarregar un 50 per cent l’IBI als propietaris d’habitatges buits i flexibilitzar alguns requeriments per facilitar la construcció d’obra nova en plena emergència habitacional.
El document, d’unes 500 pàgines, aborda el context del mercat i aporta diverses línies de treball. Pel que fa a la construcció d’habitatge públic es preveuen uns 500 pisos nous abans de 2031. Són les promocions que ja han començat a Can Gambús i el complex de gent gran de la Roureda. Dues obres ja anunciades de forma recurrent des de l’any 2019. “El que sovint ens falla és el finançament, que és el gran problema i el que ens ha provocat retards. La promoció de Can Gambús 2 ens costarà 30 milions. És el 10 per cent del pressupost municipal. És un esforç molt gran”, ha destacat. A aquests pisos, caldrà sumar-ne entre 80 i 90 pisos de solars cedits a privats en tres àmbits: la Roureda, l’Artextil (Covadonga) i al carrer de Tetuán (Eixample).
A mig termini, però ja més enllà del 2030, se n’haurien de sumar més de 300 habitatges més en total, també a la Roureda (un centenar llarg), uns 150 a Torre-romeu i una trentena a Gràcia (carrer Buxeda). A llarg termini se sumarien uns 200 més a Manuel de Falla (Can Rull) i prop de la carretera de Terrassa (Els Merinals). A molt llarg termini es preveuen 1.500 pisos públics, sorgits del pla parcial de Cifuentes (l’últim gran àmbit pel qual la ciutat pot créixer) i també al Poblenou de la Salut.
En tot cas, en els propers cinc anys, el que es preveu seran 531 habitatges, dels quals la Generalitat -administració competent- no ens construirà cap de forma directa. Els darrers que van ver són els 34 de lloguer davant el Punt Blau de Can Llong pendents d’ocupar des de fa més d’un any. Sumant pisos públics i privats, a preu protegit o lliure, l’estimació és que abans del 2031 se’n puguin fer uns 1.800 en total a la ciutat.
Recuperar la compravenda
Una de les novetats del pla és recuperar l’habitatge protegit de compravenda, la fórmula habitual d’HPO fins l’esclat de la bombolla immobiliària l’any 2008. El govern en preveu una part dels 150 nous a Torre-romeu per acabar tot l’àmbit de la Serra. Cortés ho ha argumentat de forma doble. Per una banda, per “l’ascensor social” i fer possible que la classe treballadora sigui propietària. Per altra banda, per accelerar la construcció d’habitatge. Si es gestionen en règim de lloguer, l’Ajuntament o l’empresa pública VIMUSA triguen 30 anys en recuperar la inversió. Si els habitatges es venen, entre l’entrada i el préstec hipotecari del banc, la inversió es recupera ràpidament.
Cortés ha acompanyat la proposta de la compravenda d’una altra: en aquests casos no es perdria mai la qualificació d’habitatge de protecció. És a dir, mai passarien al mercat lliure. Al revés del que va passar amb els milers de pisos, per exemple, de Torreguitart o, més cap a l’actualitat, està passant a Can Llong.
Recàrrec a l’IBI per a pisos buits
L’Ajuntament planteja recuperar les sancions als propietaris que tinguin pisos buits a la ciutat. És una fórmula que es va intentar a partir de l’any 2014 amb Marta Farrés sent regidora d’Habitatge i que va intentar executar el quatripartit. Es preveien sancions als bancs de fins a 100.000 euros. Però sense èxit: es van posar mitja dotzena de sancions, els propietaris van recórrer als tribunals, i van guanyar. Ara la Llei estatal pel dret a l’habitatge sí preveu el recàrrec a l’IBI i l’Ajuntament vol tornar a la càrrega amb un recàrrec del 50 per cent. Abans però caldrà fer un registre de pisos buits. Segons la Generalitat, n’hi ha entre 700 i 800 a la ciutat. L’INE o l’Idescat multipliquen la xifra per 7 o per 8. Caldrà aclarir-ho. “No volem multar per recaptar més sinó per facilitar que els pisos acabin al mercat immobiliari”, ha argumentat Cortés.
Pisos turístics
Sabadell té ara per ara uns 75 pisos turístics, segons Cortés. “No és un problema -matisa- però Barcelona ha dit que se’ls vol treure tots i no volem que els problema se’ns acabi traslladant aquí”, ha assegurat. D’aquesta forma els pisos turístics no es prohibiran però es permetran pel cantó més baix que preveu la normativa.
Rehabilitació
La diagnosi del pla mostra un parc envellit. El 90 per cent dels habitatges de la ciutat tenen una baixa qualificació energètica. La meitat dels 90.000 habitatges de la ciutat es van construir entre els anys 50 i 80 del segle passat. El 28 per cent dels blocs amb tres plantes o més no tenen ascensor. Només el 22 per cent s’ha construït al llarg del segle XXI. Cortés assegura que cal apostar molt fort per la rehabilitació d’edificis per evitar desigualtats internes entre barris. En la major part dels casos, però, calen subvencions d’administracions superiors i, a vegades, fins i tot tenint-les (com els fons europeus Next Generation) és difícil que les comunitats de propietaris s’hi presentin.
Flexibilitzar
Una altra línia que preveu el nou pla és mirar de flexibilitzar criteris per facilitar que es facin més pisos. Per exemple, l’Ajuntament obrirà la porta a fer promocions immobiliàries sense aparcament si són pocs habitatges. D’aquesta forma s’abaratirien els preus de construcció. No serà una fórmula general. Només a les més promocions petites, en zones sense gaires tensions per aparcar.
El consistori demana a les institucions europees que facilitin la construcció d’habitatge, desvinculant la construcció d’habitatge de les regles fiscals i financeres -Farrés així ho va explicar a Brussel·les recentment-. També al govern central que financi els plans d’habitatge i faciliti la construcció pel que fa a la fiscalitat de l’IVA. Del govern català, el competent de debò i que no es preveu que faci ni un sol pis d’obra nova a la ciutat abans de 2031, voldria que s’arremangui més del que ho ha fet fins ara.
Fenòmens del segle XXI
La diagnosi del pla mostra algunes tendències socials. I és que, a la mateixa vegada, cada cop hi ha més llars on només hi viu una persona però també més llars on viuen més de cinc persones. La família nuclear de parella i fill o dos fills s’ha esmicolat. Hi ha més gent sola -gran o no- i més famílies nombroses. “Sovint no tenim el producte adequat per a tothom perquè no tenim pisos ni prou grans ni prou petits”.
En una ciutat amb poc marge de terreny per créixer -més enllà de Can Gambús i Cifuentes- es dona per fet que caldrà anar cap a la “densificació”, és a dir, cap a fer més alts els blocs i omplir més els espais lliures d’habitatge. Aquest fenomen però anirà gairebé sempre de la mà del sector privat i del que permeti la normativa.
2.200 pisos públics
Ara per ara, les administracions gestionen 2.250 pisos de lloguer a Sabadell. La Generalitat en té 550, l’empresa VIMUSA en té 1.100 i la societat mixta SBD Lloguer Social en gestiona uns 600. Segons l’Ajuntament, Sabadell és la segona ciutat catalana amb més pisos públics de lloguer, i la desena d’Espanya. Ara per ara el 79 per cent del parc d’habitatge és de venda i el 21 per cent és de lloguer.
Ple
El document es debatrà al ple de gener. S’aprovarà de forma inicial i s’obrirà el període d’al·legacions. El document incorpora la reserva del 30 per cent de les promocions per a HPO que va demanar Sabadell En Comú Podem emmirallant-se en la Barcelona d’Ada Colau. Es preveu que l’aprovació definitiva sigui al voltant de l’estiu -abans o després-. En tot cas el Pla Local d’Habitatge 2025-2030 hauria d’estar vigent abans que acabi el 2026.
