• La plataforma 2015 per l’Accés a l’Habitatge assegura que hi ha 70.000 pisos sense cèdula d’habitabilitat.
• És el cas de Pedro Moreno, sabadellenc que l’espera des de fa anys a un antic taller de Sol i Padrís.

La plataforma 2015 per l’Accés a l’Habitatge denuncia que a Catalunya hi ha uns 73.000 habitatges que no es poden vendre ni llogar perquè l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC) els denega la cèdula d’habitabilitat de segona ocupació. Es tracta d’habitatges d’entre 40 i 90 metres quadrats de propietaris que en el seu moment no van tramitar la divisió horitzontal o que abans del 2012 havien estat locals, tallers o despatxos que amb el temps es van adequar per destinar-lo a ús residencial després de ser certificats per un arquitecte com a habitables. L’AHC argumenta per la seva banda que vetlla pel compliment de la normativa perquè propietaris i llogaters accedeixin a un habitatge en condicions “òptimes i dignes d’habitabilitat”.

En total, la plataforma calcula que hi ha 73.000 habitatges que des del 2013 no poden ser llogats o venuts i que permetrien augmentar l’oferta en un context de tanta escassetat. En aquest sentit, l’entitat exposa que les gairebé 10.000 cèdules denegades només al 2022 multiplica per quatre els HPO de nova promoció d’aquell any. Entre el 2013 i el 2022, calcula que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya ha denegat 63.517 sol·licituds i estima que el 2023 se n’hauran descartat unes 10.000 més. En canvi, l’AHC assegura que al 2023 va atorgar 100.407 cèdules d’habitabilitat de segona ocupació, equivalent al 98,6 per cent de les sol·licitades, d’acord amb els informes emesos per arquitectes i arquitectes tècnics.

De taller a habitatge sense cèdula

Un dels habitatges que no disposa d’aquesta cèdula és el de Pedro Moreno i la seva parella, que viuen des de fa uns anys al seu domicili al barri de Sol i Padrís. El seu pare hi tenia un antic taller, però van decidir reconvertir-lo en habitatge perquè s’hi poguessin instal·lar. Fetes les primeres comprovacions, van decidir tirar endavant les obres.

“L’arquitecte i la constructora ens van dir que no hi havia problema per a fer la reforma de l’habitatge, però amb la paperassa van veure com l’Ajuntament no volia concedir la cèdula d’habitabilitat”, explica en declaracions a l’ACN.

El problema se centra principalment en el celobert. Aquí fa dècades que s’hi van fer uns lavabos de manera il·legal des d’un local i un aparcament adjacents, que envaeixen part de l’espai que en Pedro hauria de fer servir com a pati interior.

“Interfereixen en la lluminositat i la ventilació del pis, s’ha intentat treure, però ha prescrit i no hi podem fer res”, lamenta. L’habitatge consta com a tal en el cadastre municipal, explica, però una agència immobiliària s’està encarregant de vetllar per aconseguir la cèdula. “Hi ha moments que assumeixes que no te la donaran mai, és bastant pesat, però al final ho ha de fer algú extern perquè no n’entenem, de construccions”, diu.

Els experts els han traslladat que possiblement aquest mateix any poden tenir notícies al respecte, una situació que assumeix amb resignació. “Ja per un any més ens podríem esperar”, conclou.

Foto portada: el celobert problemàtic del pis de Pedro Moreno. Autor: ACN.