L’Hamady Sow és un jove senegalès que va abandonar el seu país d’origen en cerca de poder ajudar a la seva família i tenir una vida digna. Després d’un llarg i perillós viatge, va arribar a Sabadell on es guanya la vida fent de ferraller, una feina precària i exigent físicament a la que alguns ciutadans recorren com a últim recurs. Una conferència sobre el fenomen dels “nois que recullen ferralla a la ciutat” a la Bosch i Cardellach ha permès una aproximació a aquesta qüestió.
Sow explica que les condicions de vida al Senegal són molt dures, no hi ha sanitat pública ni medicaments preventius, el govern no proporciona ajudes i la majoria de les famílies són nombroses i conviuen amb només un salari. En el seu cas, són deu membres i l’únic que treballa és el seu pare, que cobra en el millor dels casos, 300 euros al mes.
“Un sac d’arròs, que és l’aliment més bàsic, val 25 euros i no ens arriba per alimentar a la família tot el mes. Hi ha molta pobresa i malalties.”, explica el jove.
Observant aquesta situació va decidir migrar i, per fer-ho, va agafar un vol del Senegal al Marroc (va aclarir que la majoria dels joves no tenen aquest privilegi) on es va establir quatre anys fins a reunir els diners que li demanava la màfia per fer el viatge amb pastera: 2.500 euros. Comenta que l’experiència en aquesta embarcació va ser molt complicada a causa de les dures condicions en les quals viatjaven.
“La pastera era de plàstic i la màfia la va sobrecarregar pujant a 58 persones en lloc de 35. Tenia molta por a morir, sobretot els dies que feia mala mar i l’embarcació podia naufragar”, explica Sow.
Un cop va arribar a Espanya, va venir a viure a Sabadell i, com molts joves en la seva situació, es va començar a guanyar la vida fent de ferraller. Tot i això, comenta que les condicions d’aquest “ofici” són complexes, ja que implica estar moltes hores al dia carregant pes i remenar els contenidors en cerca de peces de ferro, fet que, sovint, els hi produeix problemes i malalties respiratòries.
Colors del Món és una petita entitat que s’ocupa d’ajudar i acompanyar a aquests joves en el procés d’arribada a la ciutat. Per fer-ho, organitzen cursos de català i castellà, els ajuden a cobrir les seves necessitats bàsiques i els fan coneixedors dels seus drets i deures com a ciutadans. Ester Artigas, membre de l’associació, aclareix que, atesos els complicats tràmits per regularitzar les seves situacions, agafen ferralla per sobreviure.
“En la majoria dels casos, aquest perfil de joves es troba amb tres possibilitats: prostituir-se, delinquir o agafar ferralla. Per sort, són molts els que escullen la tercera opció”, explica Artigas.
El Servei Ciutadà d’Acollida a la Immigració (SCAI) és una entitat que s’encarrega, principalment, en oferir un assessorament jurídic personalitzat a les persones immigrants. Els ajuden en la tramitació burocràtica dels procediments relacionats amb la Llei d’Estrangeria. Raquel Guerola, membre de l’equip tècnic d’SCAI, explica que durant l’any 2023 han atès 1.706 persones (no totes són ferralleres).
El testimoni de Sow es va donar a conèixer a la conferència Els nois que recullen ferralla a la ciutat, a la Fundació Bosch i Cardellach.
Foto portada: Conferència a la Fundació Bosch i Cardellach. Autor: David Jiménez
