- L’Estruch acull una taula rodona sobre la situació dels asilats i refugiats a Europa.
- Carles Solà, director de 30 minuts: “La migració s’ha d’humanitzar, no se’ls pot tractar de barbàrie quan tenen els mateixos drets de conviure que nosaltres”.
Commemorant el Dia Internacional de les Persones Refugiades del passat 20 de juny, l’Estruch ha estat l’escenari d’una taula rodona entre el periodista i activista Hibai Arbide, resident a Grècia, i el periodista i director del programa 30 minuts Carles Solà. L’eix temàtic de la discussió era analitzar la situació en la qual es troben les persones migrants i refugiades i com les institucions han de donar resposta a una problemàtica mundial.
La taula rodona l’ha conduït el periodista i membre de la Lliga dels Drets dels Pobles Josep Ramon Giménez, que ha fet una introducció explicant que la majoria dels països més desenvolupats incompleixen els articles de la Declaració dels Drets Humans que tracten de la llibertat de moviment de les persones i el seu dret a establir-se a un país de manera lliure. Actualment són 76 milions de persones que es veuen obligades a deixar enrere els seus països d’origen per persecució religiosa o cultural o motius econòmics entre d’altres.
Quan han pres la paraula els dos convidats de la jornada, Hibai Arbide ha fet incís en què existeix una crisi migratòria que els països no la poden amagar ni ignorar-la. Lesbos, l’illa grega en la qual actualment resideix, s’ha convertit en un pont d’arribada d’aquests desplaçats on es pot observar la incapacitat de les institucions per ser solidàries i proporcionar els recursos per ajudar. “És indecent que els estats no els vulguin acollir. Hi ha una insolidaritat intolerable”.
Arbide explica que actualment hi ha 39 camps de refugiats a Europa i relata que s’han convertit en autèntiques presons o llocs de detenció ja que ningú els vol acollir. Carles Solà continua el debat amb una reflexió:
“Són persones, impedirem que busquin millors condicions? Tots hem sigut refugiats en algun moment. Per exemple, molts dels nostres avis o besavis es va veure obligats a marxar per escapar de la repressió franquista.”
Solà destaca que la memòria de les societats és molt efímera i la gent no recorda les persecucions europees durant la Segona Guerra Mundial. Les dictadures van forçar el desplaçament de moltes persones d’aquests països que, considera, ara són insolidaris.
El paper de les institucions i extrema dreta
“És indignant que la Unió Europea equipari migració amb barbàrie”, així titulava Arbide els esforços dels organismes europeus en confrontar la migració, amb el suport general de molts països. Considera que els discursos dels polítics que diuen que el país està col·lapsat no valen. Han posat de manifest la situació amb la guerra a Ucraïna, quan la Unió Europea va acollir amb els braços oberts a centenars de milers d’ucraïnesos desplaçats pel conflicte. Arbide relata de primera mà com el govern actual de Grècia, liderat pels conservadors, posa dificultats i penalitza amb presó el rescat de migrants a les costes.
“Si ajudem a una pastera, ens poden penalitzar amb 10 anys de presó per ajudar a un immigrant il·legal”, ha relatat de forma il·lustrativa”.
Tant Solà com Arbide coincideixen amb què els discursos d’extrema dreta contra la migració i relacionant-los amb els culpables de la delinqüència als carrers. Part de la població normalitza aquestes paraules i la societat margina a aquestes persones, que obre més desigualtats i “converteixen els barris en autèntics guetos on estan marginats de la societat”, expliquen. Finalitzen amb què aquests fenòmens passen per la mala adopció de polítiques d’integració social que, lluny de crear cohesió, crea divisió.
“Els països han d’entendre que necessitem la migració”. Aquesta afirmació de Solà formula la reflexió sobre la demografia occidental, que s’està envellint i disminuint per la baixa natalitat. Al seu parer, fan falta migrants que treballin, contribueixin a l’economia del país i garanteixin un relleu generacional a Europa, “un relleu que no s’ha fet”, emfatitza.
El paper dels mitjans de comunicació
Carles Solà ha tractat quin és el paper dels mitjans de comunicació en aquesta problemàtica. Afirma que la informació que es transmet ha de ser rigorosa i que s’expliquin els fets amb criteri. “Sobretot són persones que tenen els mateixos drets que nosaltres”, explica. Reclama que els mitjans tenen una gran responsabilitat en fer arribar aquests missatges a la població, i s’ha de tractar-los amb un llenguatge coherent que no alimenti l’odi i la crispació, sinó la cohesió i comunitat. “La migració s’ha d’humanitzar, no se’ls pot tractar de barbàrie quan tenen els mateixos drets de conviure que nosaltres”, conclou Solà.
Foto de portada: Hibai Arcide i Carles Solà. Autor: Albert P.
