El litigi per l’antiga caserna de la Guàrdia Civil de Sabadell ha estat el serial urbanístic i jurídic més llarg de la ciutat aquest segle XXI. El conflicte s’ha allargat durant més de dues dècades i ha enfrontat l’Ajuntament de Sabadell amb el Ministeri de l’Interior, però també a les formacions sabadellenques, per la propietat d’una parcel·la clau de 9.200 metres quadrats adjacent al Parc Taulí.
La història és enrevessada però es resumeix de la següent manera:
1911–1913: l’edifici es construeix en uns terrenys de l’antic cementiri municipal. L’Ajuntament i la burgesia local financen l’obra espantats per la força de les organitzacions obreres del moment i amb el trauma de la Setmana Tràgica de 1909 en el pensament. Es va cedir l’espai a precari a l’Estat amb la condició que acollís les forces de seguretat.
1944: tres dècades després de la cessió i passada la Guerra Civil, l’alcalde de l’època, Josep Maria Marcet, fixa una condició escrita a l’Estat. La cessió de l’espai es mantindria mentre el cos militar fes ús de les instal·lacions. Si algun dia marxava la Guàrdia Civil o abandonava l’edifici, el bé sencer i el terreny havien de tornar a ser patrimoni municipal.
1998: l’alcalde comunista Antoni Farrés agafa l’aportació del franquista Marcet i inscriu l’immoble al Registre de la Propietat a favor de l’Ajuntament, ja que la Guàrdia Civil havia deixat d’utilitzar les instal·lacions de forma progressiva a finals dels anys 90. Antoni Farrés pacta el conveni amb el director general de la Guàrdia Civil, Santiago López Valdivieso.
2004: moment clau en tota la història del que ha de venir. El ple de l’Ajuntament aprova un canvi de Pla General. L’antiga caserna ja no només serà un equipament públic de caràcter educatiu i sanitari com marca la normativa sinó que se separen 1.700 metres quadrats de la finca per fer-hi pisos. La requalificació s’aprova. L’administració general de l’Estat es despenja a partir d’aquí del compliment del conveni de 1998, que estipulava que tota la finca tindria un ús d’equipament. L’Estat considera que l’Ajuntament, presidit per Manuel Bustos, havia desvirtuat el motiu de la devolució de l’immoble, i comença a demanar compensacions. El Ministeri es va agafar al caràcter demanial del patrimoni de l’Estat, argumentant que en haver ocupat l’espai de forma continuada durant tants anys, l’edifici havia esdevingut de propietat estatal efectiva. També argumenta que López Valdivieso no era la persona competent per signar aquell acord.
2006: l’alcalde Manuel Bustos i el ministre de l’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, signen un conveni que canvia el rumb del conflicte. El pacte determinava que, per recuperar l’espai, l’Ajuntament havia de pagar tres milions d’euros a l’Estat i cedir-li un altre solar de 5.000 metres quadrats a Sant Pau de Riu-sec. Bustos argumenta la necessitat de pagar per no perdre el projecte del Parc de Salut, que es finançaria amb aportacions estatals i europees. El Parc de Salut és el que ara es diu I3PT, l’Institut d’Investigació i Innovació del Parc Taulí. L’oposició del moment (CiU, ICV-EUiA, Entesa i ERC) porta aquell acord al tribunal contenciós administratiu. El conveni queda paralitzat malgrat que el contenciós no es pren en consideració.
2018: el govern quadripartit de Sabadell decideix revisar d’ofici aquell conveni del 2006. Busquen invalidar-lo de forma unilateral -amb l’aval de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat- i que torni a ser vigent el conveni del 1998. Paral·lelament, el juny de 2017, col·lectius socials anticapitalistes ocupen l’immoble de forma reivindicativa. El febrer de 2018 el Ple de l’Ajuntament aprova amb els vots del govern (ERC, Crida i el que ara és Sabadell En Comú Podem) i de CiU la nul·litat del conveni Bustos-Rubalcaba. S’acorda prendre la possessió de la caserna. Com a resposta, el Ministeri de l’Interior interposa un recurs contenciós administratiu contra la decisió de la ciutat.
2020: al desembre, i en primera instància, el jutjat contenciós administratiu dona la raó a l’Ajuntament. Tanmateix, el gener de 2021 l’Estat recorre la sentència davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
2022: cop de timó judicial. El TSJC tomba la decisió de l’Ajuntament i valida el recurs de l’Estat, dictaminant que l’administració local no podia anul·lar el conveni de forma unilateral. L’Ajuntament reacciona presentant un recurs de cassació davant del Tribunal Suprem.
2025: el Tribunal Suprem emet una sentència ferma que dona la raó a l’Estat. L’Ajuntament ha de complir el conveni del 2006 (pagar) si vol l’edifici, o bé aconseguir un nou pacte polític. El govern local encapçalat per Marta Farrés assumeix que cal canviar d’estratègia i obrir una via de negociació política. Hi veu una oportunitat perquè s’han alineat els colors polítics al govern municipal, el govern català i el govern de l’Estat. Tots estan presidits per socialistes. Farrés demana marge per negociar, i hi incorpora la Generalitat amb l’argument que vol destinar la caserna a les consultes externes del Parc Taulí. A la tardor de 2025 persones en situació de vulnerabilitat social ocupen bona part dels habitatges de l’antiga caserna. Són desallotjats al·legant risc d’esfondrament.
24 de setembre de 2026: es presenta públicament l’acord que tanca definitivament els 20 anys de litigi. El president de la Generalitat, Salvador Illa, l’alcaldessa, Marta Farrés, i el delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto, anuncien l’acord. La caserna s’ha retornat a la ciutat sense cost. L’Ajuntament posa el sòl a disposició del govern autonòmic per a dur a terme l’ampliació de les consultes externes de l’Hospital Parc Taulí. La Generalitat afrontarà la rehabilitació i adequació de l’antiga caserna per al seu nou ús.
