El ministeri de l’Interior va retornar el passat 16 de setembre la caserna de la Guàrdia Civil a l’Ajuntament, que la destinarà a les noves consultes externes del Parc Taulí. Es posa fi així a un llarguíssim litigi entre administracions. L’edifici, abandonat des de finals del segle passat, tindrà per fi projecte i ús. El govern municipal assegura que la cooperació institucional ha resolt un conflicte enquistat durant dècades.
El Tribunal Suprem va posar punt final la primavera de l’any 2025 a l’intent del govern anterior, el quatripartit, per recuperar la caserna. Ja abans de la sentència, que els serveis jurídics municipals s’oloraven, Farrés va anunciar un canvi d’estratègia per recuperar l’immoble: centrar-se en l’ús més que no pas en la seva titularitat. L’objectiu ja no era tant que la caserna fos de la ciutat sinó que la caserna allotgés les noves consultes externes del Parc Taulí.
L’alcaldessa va incorporar la Generalitat, competent en matèria sanitària, a les negociacions amb l’Estat. “Va ser clau l’ajuda de la Generalitat”, ha assegurat l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés. La qüestió es va traslladar a la Comissió Bilateral Estat-Generalitat, on es van produir avenços al llarg de la primavera de l’any 2025, segons fonts municipals. Tants que, l’estiu de 2025, la consellera de Salut, Olga Pané, va obrir la porta a pagar per obtenir la caserna durant una visita al Parc Taulí.
No caldrà. La caserna retorna a la ciutat sense cap cost addicional. A l’abril d’aquest any les tres administracions es van reunir de nou. El juliol passat, el ministeri de l’Interior va emetre un informe favorable a la desafecció de l’immoble. En conseqüència, la Direcció General de la Guàrdia Civil el va posar a disposició de la Gerència d’Infraestructures i Equipaments de la Seguretat de l’Estat, el GIESE, l’organisme estatal que fins ara havia estat un fortí en aquest assumpte.
El 16 de setembre, Interior va signar la desafectació del bé. Ja ha revertit a l’Ajuntament. L’acte culmina el procés. “L’estratègia del diàleg i la cooperació institucional entre l’Ajuntament, la Generalitat i el Govern de l’Estat ha permès desencallar en pocs mesos una situació que havia quedat bloquejada durant anys”, ha assegurat Farrés, encarregada d’explicar l’acord des del Parc Taulí. La caserna torna així a ser plenament de la ciutat. “Sense cap cost i sense cap perill de tornar a seu judicial i que tot quedi parat de nou”, ha celebrat l’alcaldessa.
I ara, què?
El projecte de l’Ajuntament i la Generalitat per a la caserna passa per reforçar el Parc Taulí amb les noves consultes externes. Segons les administracions, la intervenció permetrà millorar l’organització assistencial, optimitzar els espais i facilitar la gestió dels fluxos de pacients, amb una atenció més eficient i adaptada a les necessitats actuals.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha apuntat que el bé ja és totalment municipal i que aquest divendres, en la comissió bilateral Ajuntament – Generalitat, el posarà a disposició del Govern per activar els tràmits que han de concloure en la rehabilitació i adequació per al nou ús en els propers anys. De moment no s’ha parlat de calendaris. Tampoc se li ha pogut preguntar: les compareixences s’han tancat sense preguntes dels periodistes.
9.000 metres quadrats
L’edifici té 9.200 metres quadrats i fa 28 anys que està buit. Es va construir després de la Setmana Tràgica de 1909 en un terreny municipal. La caserna va ser finançada tant per la corporació municipal com amb donacions d’entitats patronals i empreses. La Guàrdia Civil en va deixar de fer ús a finals dels anys 90. Gairebé tres dècades després, l’immoble recuperarà una utilitat pública. Té diversos edificis, que van ser ocupats per persones en situació d’infrahabitatge la tardor passada. Se’ls va fer fora al·legant risc d’esfondrament. Ara caldrà una bona rehabilitació i posada a punt abans de ser les consultes externes del Parc Taulí.
Patrimoni recuperat
El govern municipal emmarca la reversió de la caserna en l’aposta per recuperar l’ús d’espais patrimonials de la ciutat. En aquest sentit, esmenta el complex fabril Sallarés Deu, a Gràcia; l’Artextil, cedit a la UAB per acollir un campus universitari, i la Casa Grau, on es preveu fer un centre cultural finançat per la Fundació Banc Sabadell.
