Joves i l’asperger: “Puc tenir dificultats, però faré la mateixa feina que els altres”

Fer el salt al món laboral sempre és difícil. Fer-ho quan tens diagnosticada la síndrome d’Asperger encara ho és més. El desconeixement generalitzat sobre aquest trastorn, unit als estigmes que continua arrossegant la societat, fan que molts joves es trobin amb dificultats afegides a l’hora de trobar feina o de veure potenciades les seves aptituds professionals. Per sort, cada vegada més empreses aposten per projectes d’inserció.

Segons descriu la Confederación Asperger España, l’asperger és un trastorn del desenvolupament que s’inclou dins de l’espectre autista i que afecta la interacció social, la comunicació verbal i no verbal. Això pot anar lligat a una resistència al canvi. Tot i que hi ha cert consens en la definició de la síndrome, els experts assenyalen que l’idoni és tractar cada cas de forma individualitzada. Cada persona és un món i te les seves particularitats.

“Els propis empresaris creen limitacions”

Judith Camps treballa a l’empresa Immohabitat encarregant-se de les xarxes socials, la confecció de textos i els articles publicitaris. Va entrar-hi amb la intermediació de Fupar, organització terrassenca que es dedica a l’acompanyament de persones de l’espectre autista, i des d’aleshores s’ha convertit en una peça important de l’engranatge de la companyia. “És una més de l’equip”, explica Jaume Padrós, gerent, que afegeix que “té virtuds que no tenim nosaltres”.

Padrós i Camps, davant, amb la resta de l’equip. Autor: Jordi M.

Camps exposa que la seva adaptació a l’oficina sabadellenca “ha estat molt ràpida” i que el seu nou rol s’ajusta bé a les seves qualitats. “M’he trobat que en altres llocs no et donen la mateixa confiança i et donen treballs més monòtons per la teva condició”, afegeix en relació als prejudicis als quals ha hagut de fer front aquests anys.

“Els propis empresaris moltes vegades creen limitacions sense entendre primer a la persona, etiquetant-la, sense parar-se a veure les seves qualitats”, declara també Padrós.

L’empresa va presentar aquest cas d’inserció als premis immobiliaris ‘Inmocionate’, que tenen una categoria que reconeix els millors projectes socials. Van obtenir el segon premi, amb una dotació de 2.000 euros que anirà destinada íntegrament a Fupar per continuar ajudant a la inserció de joves amb TEA. “Espero que la difusió del premi ajudi a conscienciar la societat”, diu Camps.

“Puc tenir dificultats, però faré la mateixa feina que els altres

Un altre cas a seguir és el del sabadellenc Miquel Segalés, jove apassionat del periodisme. És un usuari actiu a xarxes, des d’on explica sovint el seu dia a dia i comparteix els articles de la seva pàgina web sobre l’actualitat del CE Sabadell, Sentiment Arlequinat. “Hi ha gent que encara té certs prejudicis a l’hora de veure l’experiència d’una persona amb asperger o a l’hora de veure què és allò que pot aportar en un lloc de treball”, diu.

Miquel Segalés, a la plaça Sant Roc. Autor: Jordi M.

Al llarg de la seva trajectòria, s’ha trobat amb algunes barreres. “Enlloc de pensar que potser sóc més empàtic, original o creatiu, perquè a vegades tinc idees que van en una línia diferent; es fixen més en les dificultats en les relacions socials”, relata en aquest sentit.

“Sempre he pensat que la integració no és tan essencial com la inclusió. Tu pots integrar una persona al treball, però l’has d’incloure en les tasques del dia a dia”.

Tot i fer front a alguns prejudicis, veu el futur amb optimisme: “veig que es poden donar passes endavant pel que fa al tracte, a la sensibilització i a la inclusió de les persones amb asperger a la societat i a la feina”. “Puc tenir dificultats, però faré la mateixa feina que els altres, potser d’una altra manera”, conclou.

Foto de portada: Judith Camps, de blau, amb els seus companys de feina. Autor: Jordi M.

Els comentaris estan tancats