L’empresa Aigües Sabadell ha celebrat una sessió especial del cicle Aigua i Món recordant la figura de Jordi Prat, enginyer, professor i conseller independent de la companyia que va morir el passat mes de juliol. El president d’Aigües Sabadell, Enric Blasco, ha començat l’acte recordant la seva figura. “Va planificar les millores que havia de fer la xarxa d’ADIF a Rodalies, va ser un extraordinari professor d’Enginyeria de Camins i deixa un gran llegat; era un honor compartir consell d’administració amb ell”, ha assegurat.
El president de la Comissió d’Aigua, Energia i Medi Ambient del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, Carles Conill, ha dut a terme la ponència. Ha girat al voltant de què cal fer per garantir l’aigua a Catalunya a mitjans de segle, l’any 2050. Conill va ser alumne de Prat i com Prat reivindica el “consens” per les infraestructures necessàries. Una sessió que probablement li hauria encantat, amb reflexió, claredat i mirada a llarg termini.
Conill ha contextualitzat que l’any 2025 Catalunya tindrà 10 milions d’habitants, amb una governança de l’aigua desconnectada entre dues conques. Per una banda, la conca del Ter-Llobregat, amb un 44 per cent de consum per a usos domèstics i gestionada per l’empresa pública Aigües Ter Llobregat. Per altra banda, la conca de l’Ebre, amb un 95 per cent d’usos per a agricultura, gestionada per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. “Cal una visió compartida de veure l’aigua com un bé únic, com un tot. Si volem un sol país hem de tenir una sola gestió de l’aigua”, ha reivindicat.
“Un país, un sistema hídric”
Per evitar problemes en 25 anys, Conill aposta per dues receptes principals: millorar el mix de fonts de generació d’aigua i interconnectar les xarxes del país per portar-la d’un lloc a un altre en cas de necessitat. “Serem més, consumirem més, haurem de produir més aliments. Cada cop hi haurà més sequera; més demanda i menys oferta, per tant. El consum metropolità està força acotat: ara hem de buscar l’eficiència en àrees on tenim pitjors resultats. Connectar la conca del Ter-Llobregat amb la de l’Ebre. I tapar “forats negres” per portar l’aigua del Ter a l’Empordà, que va quedar aïllat durant l’emergència per sequera perquè no arribava aigua al pantà de Boadella. I a partir d’aquí donar flexibilitat i afegir resiliència al sistema. Totes les xarxes elèctriques estan connectades. Però l’aigua té un factor emocional que genera una certa incomprensió. Però si tenim un sol país, hem de tenir una sola gestió de l’aigua”.
Solucions
Conill apunta línies de millora: modernitzar el sector agrícola i apostar per noves vies de generació d’aigua: impulsar de debò la dessalació (fins a mitja dotzena de dessaladores a Catalunya, per exemple), aprofundir la regeneració i aprofitar més els aqüífers. A partir d’aquí, interconnectar. De forma complementària, millorar la gestió dels boscos: la seva extensió complica la gestió d’incendis i el bosc tan “imponent i poc cuidat” fa que arribi menys aigua als rius.
Ha tancat l’acte Pere Macías, exconseller de la Generalitat i amic de l’homenatjat Jordi Prat. Macías és doctor en Enginyeria de Camins i ha compartit moltes vivències amb Prat, “que sempre tenia moltes coses a dir”. Tot plegat amb l’entrega d’una aquarel·la de la Torre de l’Aigua entregada a la família de Prat.
