• L’Ajuntament aprova el Pla Intercultural 2021-2025 per caminar cap al reconeixement de la diversitat.
• El 51 per cent dels enquestats per fer el pla defineixen com “acceptable” la convivència a la ciutat.

Un de cada vuit sabadellencs té nacionalitat estrangera. O el que és el mateix 13 de cada 100 sabadellencs tenen nacionalitat estrangera. Un volum de població molt important, més o menys estable des de fa una dècada. “Sabadell cada cop és més diversa”, assegura la tinenta d’alcaldessa Marta Morell, que ha presentat aquest dimecres el nou Pla Sabadell Ciutat Intercultural 2021-2025 aprovat recentment al ple municipal. L’objectiu del text és impulsar accions per caminar cap al respecte i el reconeixement a la diversitat.

El pla parteix d’una diagnosi a partir d’un seguit d’enquestes (unes 250 que es van fer la passada primavera) més altres reunions qualitatives que s’han fet en els darrers mesos. Dels resultats es deriva que els participants consideren que la convivència és “acceptable” a la ciutat en un 51 per cent de casos i bona o molt bona en un 41 per cent. Només un 8 per cent consideren que la convivència a Sabadell és dolenta o molt dolenta. Les xifres a nivell de barri són una mica millor ja que el 61 per cent consideren la convivència al seu barri com a bona o molt bona i un 34 per cent com a acceptable. Només un 5 per cent la defineixen com a “dolenta”.

Un terç dels enquestats sí tenen la sensació d’haver patit algun cas de discriminació, i assenyalen la gestió de l’espai públic, dels parcs, de les places, del carrer com el lloc més sensible per a possibles litigis.

Ara l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona presenten el Pla Sabadell Ciutat Intercultural 2021-2025 que vol caminar cap al concepte de la convivència i començar a deixar enrere, 20 anys després de l’inici de les grans migracions internacionals, el concepte de coexistència. Morell assegura que el pla, que té unes 150 pàgines i és consultable en obert, permetrà “crear instruments participatius”.

Quines propostes inclou el pla?

El pla s’estructura en diversos eixos i posa en valors diverses accions que es fan a Sabadell des de fa temps. Es destaca la Xarxa Antirumors, formar part de la Red Española de Ciudades Interculturales o taules com la Comissió de la Convivència així com jornades de sensibilització i visualització de la diversitat com el Mescla’t, o la commemoració de diversos dies mundials, per exemple, el Dia del Poble Gitano.

Entre les noves propostes, hi ha l’elaboració de diversos protocols: per detectar discriminacions i vulneració de drets, de primera acollida, de derivació de servei, de lluita contra l’absentisme escoltar o contra el racisme. Així mateix, es vol explorar “alternatives formatives” paral·leles com lectures d’actualitat o recorreguts per conèixer la ciutat, regularitzar la situació de tutelats o extutelats i generar un banc de recursos per la convivència. D’altra banda, es proposa incorporar referents interculturals al nomenclàtor de la ciutat o elaborar un únic calendari intercultural.

Quines són les nacionalitats més presents?

Segons el propi pla, Sabadell té un 13 per cent de població estrangera. La xifra va tocar sostre a finals de la dècada passada i va començar a baixar una mica a causa de la recessió econòmica. Però a partir de l’any 2016, amb la recuperació, va començar a pujar de nou per quedar-se al voltant del 13 per cent. Són xifres en la línia de les ciutats metropolitanes, en alguns casos, una mica més baixes les de Sabadell (per exemple Badalona o Hospitalet tenen molta més població estrangera, també Terrassa).

La immigració ha permès rebaixar l’envelliment de la població, ja que l’edat mitjana dels sabadellencs s’acosta als 42 anys mentre que l’edat mitjana de la població estrangera no arriba als 32. Un de cada cinc estrangers de Sabadell són marroquins (poc més de 6.000 persones). A continuació, resideixen a la ciutat poc més de 2.200 bolivians, 1.900 romanesos i més de 1.600 xinesos.

Can Puiggener i el sud

Per barris els districtes on hi ha més població estrangera és el districte 2 (i el barri de Can Puiggener) i la zona sud o districte 6 (Campoamor, Espronceda, La Creu de Barberà i Les Tremes). Res nou des de fa 15 anys i en tot cas molt vinculat tant al preu de l’habitatge com als propis lligams socials entre membres de les comunitats.

En canvi al Centre i al districte 4 (Can Rull, Concòrdia, Can Llong, també Castellarnau) hi ha menys d’un 13 per cent de població estrangera i, per tant, la població estrangera està infrarepresentada en comparació amb la mitjana de la ciutat.

Segueix iSabadell a Telegram!

Segueix iSabadell a Telegram i rebràs les notícies més rellevants directament al teu dispositiu. Fes-ho AQUÍ.

Foto portada: dones d’origen magrebí veient la processó de Divendres Sant, a Can Puiggener, abans de la pandèmia. Autor: David B.