Quatre experts en malalties infeccioses han reflexionat sobre el passat, futur i present de la pandèmia; ara que el pitjor ja ha passat, tal com ha apuntat l’epidemiòleg Manuel Cervantes. Són molts els matisos que diferencien les opinions exposades en el debat que s’ha celebrat a l’auditori de l’Hospital Parc Taulí aquest dijous a la tarda, però, a trets generals, se’n poden extreure tres apunts i una llista d’encerts i errors (sempre des del punt de vista d’aquestes quatre persones). Espòiler: encara cal ser prudents, però les mesures dràstiques no sempre són una bona solució. Al final de l’acte, moderat per una periodista de Catalunya Ràdio, Marina Romero, el director de l’Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí (I3PT), Lluís Blanch, ha entregat una sèrie de beques.
Fa més de dos anys que el virus de la Covid-19 va sorprendre a tota la població mundial: metges, científics i polítics van intentar combatre-la a contrarellotge i, ara, des de la distància, quatre experts en la matèria i alhora actors capdavanters en aquesta lluita en clau local han reflexionat sobre les decisions que es van prendre. Catalunya i Espanya van prendre decisions contràries a la d’altres països, fins i tot hi va haver diferències entre les diferents comunitats autònomes d’un mateix país, i, com en tot, el que per a uns era un encert, per a d’altres era un error. Des del punt de vista dels doctors Manuel Cervantes (cap del Servei de Malalties Infeccioses del Taulí), Bonaventura Clotet (qui ostenta el mateix càrrec a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol), la directora en infermeria Mireia Subirana, i la doctora Maria Rosa Salas, aquesta és la seva avaluació de la gestió de les sis onades:
Encerts
La rapidesa i front comú que hi va haver per part d’uns col·lectius determinats a l’hora d’aconseguir una solució a aquest virus ha estat la fita més destacada en el debat ‘Com afrontem la següent Covid? Recerca, Divulgació i mecenatge, el paper dels professionals clínics i la ciutadania’. Per una banda, Salas ha destacat el temps rècord amb què es van obtenir múltiples vaccins (Pfizer, Moderna, AstraZeneca, Janssen) així com la bona acceptació que va tenir la població, ja que no tots els països van assolir els índexs de vacunació d’Espanya.
D’altra banda, Subirana també ha celebrat, tot i que amb matisos, la capacitat d’adaptació als formats virtuals, o híbrids, per poder recuperar i mantenir l’activitat quotidiana. Cervantes, qui ha estat reconegut Sabadellenc de l’Any 2021 per la seva gestió de la pandèmia (més info: ‘Manuel Cervantes, Sabadellenc de l’Any 2021 en representació dels sanitaris‘), també ha recordat els mesos en què es comptaven els casos nous de Covid-19 dia a dia i ha volgut agrair la “transparència” i “la fàcil accessibilitat” a les dades epidemiològiques, tant quan eren favorables com quan no ho eren tant.
Errors
El tancament hermètic del país durant llargs períodes va ser un error, des del punt de vista de tots els ponents. Si bé és cert, diuen, que en un moment determinat podia ser una mesura d’emergència per frenar l’evolució frenètica de la pandèmia, també és cert que la magnitud de les conseqüències econòmiques, psicològiques i socials que es van derivar dels confinaments domiciliaris i comarcals, així com també dels tocs de queda, podria haver estat menor si no s’hagués optat per aquesta via. Subirana ha posat l’accent sobre la dimensió més emocional i considera que va ser un greu error aïllar als ‘pacients Covid’: no poder acomiadar un familiar en l’últim moment de la vida és molt dur; i, alhora, molt trist pel qui marxa en absoluta soledat.
Conclusions
Per aquest motiu, els principals missatges que s’extreuen d’aquesta reflexió sobre el passat i el futur de la pandèmia és que encara no hem entrat en la fase “postpandèmia”, ja que avui dia continuen havent-hi positius i mesures en determinats contextos; com en aquest mateix, on tot el públic havia de portar mascareta obligatòria per estar en un centre sociosanitari. De fet, aquesta cautela és la que els quatre sanitaris consideren oportú mantenir almenys a curt o mig termini per si apareix una variant altament virulenta. “Mai se sap”, han recalcat. El que sí que se sap, però, és que l’acompanyament emocional és clau per millorar el tracte i el tractament d’un pacient; i la por a un virus desconegut o la fatiga a la persistència d’una malaltia sense cura, entre altres, ho han evidenciat.
L’acte ha acabat amb l’entrega de les beques Teresa Escursell, les beques Covid-19 i les de cofinançament de personal i investigador. El director de l’Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí (I3PT), Lluís Blanch, i la presidenta de l’hospital, Mariona Creus, han fet els honors.
Foto portada: Debat ‘Com afrontem la següent Covid?’, aquest dijous a l’Hospital Parc Taulí. Autora: J. Ramon
