• “Tenim una excessiva demora a l’hora d’ingressar des d’urgències cap a l’hospital i també una llista d’espera en l’atenció ambulatòria”.
• “La universitat és un motor que fa i farà cada cop millor el nostre hospital”.

La pediatra Rocío Cebrián és la nova directora assistencial de la Corporació Sanitària Parc Taulí, el que significa que és la directora de l’hospital de Sabadell i també de l’Albada. Fa un parell de mesos que ha arriba a Sabadell, on ja residia, des de l’hospital més gran de Catalunya, la Vall d’Hebron de Barcelona.

En la seva primera entrevista en el càrrec, Cebrián posa sobre la taula el seu full de ruta com a número 2 de la Corporació Sanitària Parc Taulí que a més de ser l’hospital de referència per 400.000 persones d’una desena de municipis també és la principal empresa en nombre de treballadors de Sabadell, amb més de 4.000.

Quines són les funcions de la direcció assistencial de la Corporació Sanitària Parc Taulí?
Garantir l’atenció i la gestió de pacients. Tot el que tingui a veure amb això: dirigir i coordinar professionals clínics i serveis de suport tant per diagnosticar com per tractar els pacients.

El seu perfil professional parteix de la pediatria. Com la marca a l’hora de gestionar equips?
La formació sempre condiciona. El que m’aporta ser pediatra és tenir una visió global del pacient. No veu un trosset del pacient sinó la seva globalitat. I sobretot anar més enllà del pacient perquè al darrera hi ha una família i un entorn social que pot condicionar una malaltia o un tractament. Com a pediatra es treballa molt sovint en equips formats per professionals de diverses disciplines. És un punt fort que crec que tinc.

Vostè ha estat durant sis anys subdirectora assistencial de l’hospital de la Vall d’Hebron, el més gran de Catalunya. Quines són les diferències en el dia a dia entre un hospital com la Vall d’Hebron i el Parc Taulí?
La diferència principal de cara al pacient és que la Vall d’Hebron, per dimensió i per especialització, ha d’assumir molts pacients d’altres hospitals, hi ha moltes entrades i sortides cap a altres hospitals, i s’ha de combinar molt l’atenció als pacients que venen d’altres hospitals amb l’atenció als pacients de l’àrea d’especialització. Al Taulí aquesta gestió no és tanta. Rebem pacients de fora però no tants i aquí la dificultat és més interna sense tanta influència de pacients que arriben de fora.

A nivell de professionals òbviament quan més gran és un hospital l’atenció és més despersonalitzada. Aquí al Parc Taulí he trobat una relació molt més propera amb els propis professionals. És una qüestió de dimensió. A més gran és un hospital, més burocràtica és la gestió.

Quins són els punts forts i quines són les debilitats de l’hospital de Sabadell?
Atenem des d’abans de néixer fins al final de la vida amb totes les línies. La salut mental és potent, el sociosanitari propi… tenim totes les línies assistencials i això és el major punt fort del Parc Taulí. També que som punters en innovació. Pel que fa a debilitats, en relació a la població de referència tenim una excessiva demora a l’hora d’ingressar des d’urgències cap a la planta de l’hospital i també una llista d’espera amb una demora en l’atenció ambulatòria sobretot.

Quins són els seus objectius al capdavant de la direcció assistencial de l’hospital de Sabadell?
Un objectiu fonamental és que el Parc Taulí esdevingui un hospital de referència, d’alta complexitat. Hem d’assumir patologies més complexes. És un punt fonamental. L’altre punt és millorar l’organització per processos: com estem organitzats. Fer més àgil el pas del pacient dins de l’hospital. Hem d’escurçar les estades hospitalàries, donar l’atenció que es requereix però en el menor temps possible. Afavorir alternatives a l’hospitalització convencional. Per exemple, estem fent un projecte pioner per administrar la quimioteràpia a domicili. És la línia a seguir. I pel que fa als professionals, reorientar els nous perfils professionals. I aquí em vull centrar molt en la infermeria: ens cal un perfil més especialitzat, de pràctica avançada, amb un coneixement que sigui la base de la seva feina i que aporti valor al pacient.

Com està dimensionada la plantilla de l’hospital? És suficient o ha de créixer?
Amb la pandèmia, però també en els darrers tres anys, hi ha hagut un creixement de professionals al Parc Taulí. La tendència és aquesta. Ara ja no tenim tant el problema de dimensió. Hauríem d’incrementar en algunes especialitats però no és per manca de voluntat sinó per manca de personal disponible. Hi ha mancances en algunes especialitats mèdiques i en infermeria. Però si trobem el professional el contractarem. A més ara creixeran les instal·lacions i si creixen els llits crítics i creixem en quiròfans és obvi que creixerem perquè tindrem noves estructures.

Però el canvi bàsic és orientar els professionals per fer que ocupin el temps amb el pacient. Hem de treure burocràcia que no aporta valor. Es perden hores en burocràcia que no arriben al pacient. Crec que sobretot hem de canviar els rols d’alguns dels nostres professionals. En resum, no necessitem grans creixements de plantilla.

Pel que fa a l’atenció al pacient, sobretot arran de la pandèmia es va apostar molt per una relació telemàtica o telefònica. Això ha arribat per quedar-se o és temporal?
Ha vingut per quedar-se.

L’atenció telemàtica ja existia abans i una part de l’atenció anirà per aquí. Òbviament gran part de l’atenció seguirà sent presencial però a la banda ambulatòria la relació telemàtica ens permet atendre més pacients en el mateix temps. Les primeres visites seran presencials però les visites de seguiment podran seguir sent telemàtiques. En aspectes molt concrets: comunicar resultats o consultes sense exploració física.. En tot cas l’atenció telemàtica serà complementària però mai serà la principal via.

Deia que un dels objectius és guanyar especialitats. Quines pot guanyar el Taulí? Encara cueja la pèrdua fa dos anys la pèrdua de l’oncologia infantil. S’ha compensat el Parc Taulí d’alguna forma per aquesta pèrdua?
En pediatria, que és on es va perdre l’oncologia infantil, el Catsalut ens ha designat centre de referència en atenció pal·liativa pediàtrica i pel codi ictus pediàtric. Hem guanyat en aquest àmbit dues referències no només pel nostre territori proper sinó que més o menys són d’un terç de Catalunya. Hem crescut. També hem crescut en àrea de referència en cirurgia pediàtrica, que són procediments complexos.

A nivell global de l’hospital, comencem a créixer en patologia urgent allà on estar el més a prop possible del pacient és un valor afegit. Som centre de referència pel codi ictus adult per la nostra àrea de referència. Abans ens marxaven i anaven a un altre centre més llunyà. Properament el nostre objectiu és que l’àrea de referència s’ampliï també. I el proper pas que donaríem seria pel codi infart, a més de reforçar l’atenció a politraumàtic, on som centre de referència i tenim molts pacients però ens mancava el servei de neurocirurgia per atendre el traumatisme cranial i ara ja tenim un servei propi de neurocirurgia al Parc Taulí.

Què suposarà l’anunciada millora d’instal·lacions? Es farà en dues fases: primer 105 llits que han de començar-se a fer en breu en un edifici nou. I més endavant el bloc quirúrgic amb més quiròfans.
Són grans inversions. Al juliol com a molt tard començaran les obres de l’edifici Ripoll. La previsió és que estigui acabat a finals d’any. L’edifici Ripoll ens farà guanyar 105 llits, 70 d’hospitalització convencional i 35 llits per a la unitat de crítics i semicrítics. Guanyarem llits i consolidarem l’increment que hem tingut durant la pandèmia. Quan s’acabi l’edifici Ripoll començaran les obres per acabar el Frontal Gran Via. Aquí està previst guanyar més llits de crítics i sis quiròfans.

Els dos edificis ens donaran major capacitat per créixer en complexitat. I per absorbir tota la demanda del nostre territori tant a nivell d’urgències com a nivell d’intervencions quirúrgiques. Amb més quiròfans ens evitarem haver de derivar pacients fora del nostre centre.

Segons la seva opinió falten llits al Parc Taulí?
La construcció de l’edifici Ripoll, amb aquest 105 nous llits, és necessària per equilibrar l’hospital, tenint en compte que tindrem més quiròfans i tindrem més intervencions i caldrà ingressar més pacients, que ara no operem aquí. Per tant, l’increment de llits és necessari.

Però, una cosa no treu l’altre, hem de potenciar les alternatives en hospitalització. Cada cop atenem més pacients crònics descompensats. Han de tenir un seguiment més actiu per detectar els símptomes abans i tractar-los a dispositius com hospitals de dia o hospitalització a domicili. Hem de canviar l’atenció al pacient crònic per evitar hospitalitzacions.

Deia a l’inici de la conversa que un punt fort del Taulí és la innovació. Han estat acreditats com a centre Cerca darrerament. A la pràctica en què beneficia això els pacients, la ciutat o la societat en general?
Ser centre Cerca fa que l’institut de recerca formi part de l’estructura d’investigació acreditada. Estem a la lliga dels millors. En què redunda a la societat? Ens permetrà assolir l’excel·lència en recerca i accedir a nous recursos econòmics que ens faciliti retenir el talent investigador a casa nostra per millorar l’atenció al pacient.

Quin paper ha de tenir el Parc Taulí en el futur Campus Universitari de la Gran Via, amb la hipotètica Escola d’Infermeria?
És un projecte estratègic pel Taulí, per la UAB i per la ciutat de Sabadell. Anem de la mà i l’hem de tirar endavant. El projecte de l’Escola d’Infermeria és una gran oportunitat per la infermeria però per l’escola de Grau de Medicina també. Permetrà els nostres professionals exercir de professors, tant en matèria teòrica com pràctica. Exercirem formació i això fa que els professionals hagin d’estar més i millor preparats. I ens situarà en una situació d’avantatge a l’hora de contractar personal d’infermeria: podrem retenir les infermeres que hem format a la universitat lligades al nostre hospital.

Fa més d’una dècada que la UAB té una Unitat Docent al Parc Taulí, potser poc coneguda. Quins fruits ha donat?
Ser un hospital docent té moltes avantatges. Primer pels professionals de l’hospital. El que li deia abans: si han de ser docents, s’han de formar molt, han d’estar molt ben formats a la matèria. Per tant, és un plus per al Parc Taulí. A més els estudiants universitaris que es formen al nostre centre viuen al nostre centre, el coneixen i quan hagin d’escollir plaça a la seva especialitat, quan siguin residents, molts d’ells escullen plaça a l’hospital on s’han format. I de retruc ser hospital universitari ens potencia la recerca perquè uns professionals ben formats a nivell assistencial i a nivell docent també tenen un perfil per potenciar més la recerca i millorar la forma d’atendre els seus pacients. La universitat és un motor que fa i farà cada cop millor el nostre hospital.

Foto portada: Cebrián, amb l’hospital de fons. Autor: David B.