La Fundació Bosch i Cardellach ha acollit aquest dimarts la tercera entrega del cicle de conferències sobre sensellarisme. En aquesta ocasió, el protagonista ha estat el politòleg Jordi Sánchez, director de drets socials de l’oficina del Síndic de Greuges i expresident de l’Assemblea Nacional de Catalunya en el moment àlgid del procés independentista. “Per erradicar el fenomen del sensellarisme calen polítiques més enllà de garantir un sostre o un habitatge”, ha argumentat.
Després de reunir-se amb les entitats socials de Sabadell, el ponent ha posat sobre la taula els reptes que tenen les ciutats per garantir el dret a una vida digna. “Quan parlem de sensellarisme tothom hauria de tenir clar que darrere hi ha persones amb les seves històries de vida”, ha remarcat. En aquest sentit, tot i que “el sensellarisme no és un fenomen nou”, el barceloní ha assegurat que “en els últims anys té una tendència creixent i generalitzada”. “No es limita a un sol país o ciutat”, insisteix.
Albergs: són la solució?
En el cas de Sabadell, el govern municipal no ha optat per habilitar albergs permanents per a persones sense llar. La raó, segons ha defensat públicament el regidor Eloi Cortés en diverses ocasions, és que el seu model es basa en solucions habitacionals més reduïdes i “personalitzades”. Només en èpoques de molt fred s’obre un alberg temporal en una instal·lació cedida per la companyia d’aigües.
Durant la presentació, Sánchez ha lamentat que la capital vallesana no tingui un espai d’emergència d’aquestes característiques. “Com és possible que una de les ciutats més grans del país no tingui un recurs per abordar el fenomen del sensellarisme? Això només s’explica per una irresponsabilitat”, ha dit. Així mateix, ha assenyalat que són mancances que tenen moltes altres ciutats: “Parlem de Sabadell perquè som aquí, però podríem fer una llista molt llarga”.
Nova proposta de llei
Pel que fa a la proposició de llei per fer front al sensellarisme, Sánchez ha posat en valor el fet que les mesures comptessin amb el suport de set partits de la cambra l’any 2022. “És una bona notícia”, ha valorat tot recordant la polarització del moment. Malauradament, la convocatòria d’eleccions anticipades va provocar que la tramitació tornés a la casella de sortida. Ara, l’expresident de l’ANC espera que el document torni a tenir consens polític -ja no hi és Ciutadans, un dels partidaris, però sí que hi és, per exemple, Aliança Catalana-.
Entre altres aspectes, Sánchez ha destacat que la llei no busca “donar assistència a les persones que formen part del colectiu del sensellarisme”, sino que té “l’aspiració d’erradicar el fenomen”. Segons ha exposat, gràcies a aquestes mesures les persones sense llar podran reclamar drets subjectius com ara la possibilitat de viure en un “espai residencial digne”. També podran exigir recursos per satisfer el dret a la higiene personal, a una consigna o a la mobilitat entre municipis. A més, preveu que es pugui oferir una atenció integral per a casos de més complexitat.
Testimonis en primera línia
La intervenció de Sánchez ha culminat un cicle de tres jornades sobre el fenomen del sensellarisme a la ciutat. La primera sessió va abordar el context jurídic i social del fenomen, agreujat els darrers anys, tal i com han exposat els ponents al llarg del cicle. La segona, una setmana després, va donar veu a les entitats de la ciutat que ajuden a les persones sense sostre i va permetre conèixer la història del José, un sabadellenc que va viure durant quatre anys al carrer. El seu testimoni va servir per posar cara i ulls a les dificultats que viuen més de 300 veïns de la ciutat, segons el recompte compartit per Actua Vallès.
Contingut relacionat:
Foto de portada: Jordi Sánchez, durant la sessió. Autor. Jordi M.
