Yslem Mohamed Salem Nafaa és un jove sahrauí que va néixer en un dels camps de refugiats del Sàhara Occidental, a Tinduf, i després d’una dura infància va arribar a Galícia i va començar a fer raps per expressar les seves vivències. En el context de ciutats defensores dels drets humans ha ofert una xerrada-diàleg als alumnes de l’escola de disseny Illa.
L’acte ha començat amb un rap molt crític cap a les principals institucions del Marroc, Espanya i organitzacions mundials com l’ONU. En ell es feia referència al poder de la paraula i a la hipocresia general que hi ha envers la situació dels refugiats que es van haver de traslladar a territoris algerians per sobreviure als bombardeigs i a la repressió del Marroc: “tres dones assassinades aquesta setmana i ells preocupats pel vel”.
Un dels moments més impactants de la xerrada ha estat la descripció sobre les dures condicions en les quals vivien i com la població es va adaptar al nou territori per sobreviure. També ha remarcat que vivien totalment aïllats de la resta del món, sense notícies ni cap element per comunicar-se.
“Els homes van anar a la guerra i les dones van crear un campament on viure, elles eren infermeres, professores i, fins i tot, alcaldesses. Nosaltres vivíem d’ajudes humanitàries, amb un sol àpat al dia que solia ser o arròs o llenties i sense aigua potable per beure.”, ha explicat el jove.
Un cop va poder marxar del camp, va anar a viure amb una família d’acollida d’Itàlia i ha explicat com ser el contrast que es va trobar en arribar a les grans ciutats. Ha remarcat que ell ja havia nascut al camp d’Algèria i que, per tant, no coneixia res més que no fossin els recursos dels quals disposaven allà. Per aquest motiu, recorda amb especial emoció la primera nit que va passar amb els italians.
“Una de les coses que més em va impressionar va ser que si obries l’aixeta sortia aigua potable i que la gent portava sabates. Al primer sopar amb la família em van donar una llauna de tonyina i jo, acostumat a només veure-la en dies molt especials, la vaig obrir i repartir amb tots. Es van quedar impressionats i jo no em podia creure que fos només per a mi”.
D’altra banda, ha explicat als estudiants la importància de formar-se i que han aconseguit ser l’únic país d’Àfrica amb zero analfabetismes gràcies al fet que a partir dels anys 80, i aprofitant l’aturada de la guerra el 1991, van poder aconseguir beques i connexions amb altres països perquè els joves estudiessin. Actualment, es troben amb el problema laboral de falta de recursos tot i tenir professionals.
“La situació laboral està molt malament. Tenim metges, però no medicina. Tenim enginyers, però no infraestructures. Al final es tracta d’un camp de refugiats sense recursos.”, afirma.
Un dels aspectes que l’ha ajudat a canalitzar i a expressar les seves vivències ha estat, sens dubte, el hip-hop. Des que va arribar a Galícia als anys 2000 va començar a inspirar-se i a escriure els seus propis temes. Mai ha volgut comercialitzar-la ni publicar-la a xarxes i ha explicat que està basada en reivindicacions dels drets humans, simulant més una poesia que un rap comercial amb paraules vulgars.
Finalment, ha criticat la posició de l’Estat Espanyol acusant-lo de no acabar amb aquest problema signant la descolonització del Sàhara Occidental. Ha afirmat que es tracta d’un tema d’interessos perquè presumptament les empreses que exploten els recursos naturals del territori són espanyoles i marroquines. En representació del poble sahrauí demana el retorn de la seva terra i recursos per poder tenir una vida digna i que cap infant s’hagi de criar en un camp de refugiats en molt males condicions.
Foto portada: Yslem Mohamed Salem Nafaa a la xerrada a l’escola Illa. Imatge: Noèlia Pérez.
