L’assassí de la dependenta Ana María Milán porta al carrer des del 28 de febrer de l’any 2007. 18 anys i mig sense pagar per un crim que semblava que quedaria sense resoldre però ha donat un tomb de la mà dels avenços científics. Només hi ha un sospitós: el lampista que ja va ser detingut i interrogat fa sis anys però va quedar en llibertat per falta de proves. Ara les coses han canviat. Hi ha més indicis contra ell. Les restes de material químic trobades a la roba i el cos de la víctima l’han deixat sense coartada. Però ha tornat a quedar en llibertat amb càrrecs. L’acusació particular ha recorregut perquè creu que hi ha un alt risc de fuga.
Les coses han canviat, sosté l’acusació particular, qui ja va demanar la setmana passada l’ingrés a presó de Francisco O., el septuagenari que és l’únic sospitós de l’homicidi aquell vespre del 28 de febrer de 2007 a la sabateria Acín del carrer de Sol i Padrís. Malgrat els indicis, la jutgessa el va deixar en llibertat amb càrrecs: creu -també la fiscalia- que retirant-li el passaport, prohibint-li sortir d’Espanya i obligant-lo a presentar-se cada setmana als jutjats es redueix el risc de fuga.
L’acusació particular no ho veu igual: “la Policia Científica ha trobat residus de la seva activitat professional a l’esquena i la màniga de la víctima. L’investigat sap que la seva coartada ja ha estat científicament destruïda”. Està acorralat jurídicament, amb diversos indicis en contra seu: una empremta dactilar en un tiquet, restes químiques al cos i la roba de la víctima i l’arma del crim, un cúter ple de sang.
“Té recursos per esquivar la justícia”
La condemna, si arriba, podria oscil·lar entre 15 i 25 anys de presó. I l’investigat ja en té més de 70. El risc de fuga és alt: “té recursos per esquivar l’acció de la justícia. El Suprem i el Constitucional reiteren que el risc de fuga augmenta proporcionalment a la imminència i probabilitat de la condemna. L’arrelament o l’edat perden el seu efecte quan l’alternativa és passar la resta de la seva vida a la presó”. Per tot plegat, l’acusació sol·licita a la magistrada que es repensi la decisió de deixar l’acusat del crim al carrer.
Coaccions a testimonis
D’altra banda, l’acusació insisteix que l’acusat va abordar una testimoni dies abans que declarés al jutjat l’any 2019. Creuen que tenir-lo al carrer pot “condicionar” les declaracions que hagin de venir a partir d’ara. “No és una hipòtesi; ja ho va fer”, insisteix en el seu escrit el lletrat sabadellenc Raúl García Barroso, que exerceix l’acusació particular. “Hi ha un risc fonamentat que l’investigat intenti contactar o coaccionar les persones que ja hagin declarat i puguin declarar en el judici oral”.
En definitiva, tant pel risc de fuga com per la possibilitat de condicionar els testimonis, l’acusació particular creu que les compareixences setmanals són “insuficients per un delicte d’aquesta gravetat amb la investigació tan avançada”.
