El jutjat d’instrucció número 2 de Sabadell ha arxivat la investigació contra onze guàrdies civils acusats de tortures i altres delictes contra alguns CDR detinguts en el marc de l’operació Judes. La jutgessa va haver d’admetre la querella, presentada l’agost del 2020, després que el maig passat l’Audiència li ordenés els fets denunciats a Sabadell, a Sant Andreu de la Barca i a Tres Cantos. La querella denunciava delictes de detenció il·legal, amenaces, coaccions, contra la integritat moral i tortures durant la detenció i trasllat de Jordi Ros per part d’agents del comandant en cap d’Informació a Catalunya, dos capitans i vuit agents.
La jutgessa instructora “culmina el que ha estat una instrucció pèssima i durament criticada per l’Audiència de Barcelona”, segons critica Alerta Solidària. En un primer moment va rebutjar bona part de la querella presentada l’agost de 2020 per Jordi Ros, membre dels CDR detingut pocs dies abans de fer-se pública la sentència del judici del Procés. En aquell moment, la jutgessa argumentava que només havia d’investigar allò ocorregut al seu partit judicial i deixava per a altres jutges investigar els fets que havien tingut origen a Sabadell.
En resposta als recursos de l’acusació, l’Audiència va criticar durament la inactivitat de la jutgessa instructora. Li va recordar que els fets eren continuats, que havia d’acceptar la querella al complet i que calia citar els agents implicats. Pocs dies després, la jutgessa emplaçava les parts a posicionar-se sobre el possible atorgament de l’amnistia als onze agents de la Guàrdia Civil. La defensa va mostrar-s’hi favorable i la fiscalia sol·licitava l’arxivament ordinari de la causa. Posteriorment, donant curs a les ordres de l’Audiència, la jutgessa fixava per al 17 i 19 de desembre les citacions. Però cinc dies abans que es produïssin, ara amb motiu de les noves sol·licituds de les parts defensores, ajornava sense nova data les citacions. Finalment, la jutgessa instructora va signar una última interlocutòria en que acordava l’arxivament de la causa.
La querella
En la querella, Ros al·legava que havien escorcollat el seu domicili, el dels seus pares i el del seu germà sense la presència del seu advocat, amb qui no va poder contactar fins 33 hores després de la detenció, un cop ja a Madrid. Durant el trasllat al centre mèdic de Sant Andreu de la Barca, on la Guàrdia Civil té la seu principal a Catalunya, els agents el van pressionar per autoinculpar-se dient-li que si no ho feia detindrien la seva parella quan arribés a l’aeroport del Prat, ja que sabien que venia de viatge. També el van amenaçar amb fer-li mal al seu germà i a la seva família.
Segons recull l’ACN de la denúncia, al llarg del trajecte en cotxe fins a Tres Cantos va estar amb el tronc inclinat cap endavant, li van impedir que dormís i li anaven fent preguntes. A més, li van posar un antifaç. Un cop a Madrid, li van donar una ampolla d’aigua que li va provocar marejos, pèrdues de memòria i pèrdua de la noció del temps i l’espai, així com de les capacitats en general. Això, li fa sospitar que li van introduir alguna substància a la beguda. Abans d’entrevistar-se amb la seva advocada d’ofici, un agent li va recordar que “el pacte” per no fer mal al seu germà, pares o parella, passava per acceptar l’advocada d’ofici i declarar tot allò que li havien explicat que suposadament havien descobert durant la investigació.
Per arxivar la querella, la magistrada al·lega que no ha trobat indicis de delicte més enllà de l’escrit. En la seva declaració al jutjat, la jutgessa assegura que el querellant no va donar més detalls dels suposats delictes, i tampoc els seus pares van explicar res que faci sospitar dels fets descrits. La jutgessa també li recorda a Ros que va presentar un ‘habeas corpus’ a l’Audiència Nacional el mateix setembre del 2019, però no va al·legar cap dels fets descrits en la querella d’onze mesos després. Igualment, tampoc consta que Ros expliqués aquests fets ni als metges de Sant Andreu de la Barca ni al de Tres Cantos, o a la seva advocada d’ofici.
Més informació:
