La Fiscalia de l’Audiència Nacional demana 27 anys de presó per a vuit dels CDR detinguts en l’operació ‘Judes’ del setembre del 2019 per pertinença a organització terrorista, tinença d’explosius i intent d’estralls terroristes. A més, demana 8 anys de presó per a quatre investigats més per pertinença a organització terrorista. El ministeri públic considera que els acusats es van integrar a un Equip de Resposta Tàctica (ERT), un grup de persones de diferents CDR que haurien conformat una “organització terrorista paral·lela, de caràcter clandestí i estable, l’objectiu del qual seria dur a terme accions violentes o atemptats amb explosius i substàncies incendiàries”. A tots els acusats els demana, a més, inhabilitació per a oficis o professions educatives, esportives o de lleure durant deu anys més que la pena de presó imposada. Als vuit principals acusats també els demana vuit anys de llibertat vigilada.
En un llarg escrit d’acusació de 60 pàgines, el fiscal en cap de l’Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, detalla tots els indicis que, segons ell, haurien de conduir a la condemna dels processats.
L’escrit repassa l’estructura dels CDR i indica que els ERT era l’encarregat de dur a terme les accions “més sensibles, seguint la línia estratègica dels CDR, que requereixen un plus de compromís i professionalitat en la seva execució”. De fet, diu que els CDR inicialment haurien d’haver desaparegut en haver-se celebrat el referèndum, però un cop la independència no es va implementar van basar-se en la proposta de Poble Lliure, integrat a la CUP, de crear els Grups de Defensa de la República Catalana (GDRC). Per això, segons la fiscalia, l’ERT tenia com a objectiu “subvertir l’ordre constitucional de forma material, mitjançant una estratègia planificada i organitzada”.
Els membres de l’ERT, procedents de diferents nuclis dels CDR, “evidencien una gran radicalitat” i formen un “grup clandestí d’individus de la màxima confiança i totalment entregats a la causa”.
L’escrit remarca que els acusats, fins que van ser arrestats el setembre del 2019, havien participat en algunes de les manifestacions més contundents dels CDR com l’aixecament de barreres als peatges d’autopistes o el vessament d’oli a la carretera C-55 per on havia de passar la comitiva que traslladava els polítics presos cap a la presó de Lledoners (Bages).
El fiscal també assegura que l’ERT va participar en la creació i desenvolupament d’un centre de coordinació o CECOR dels CDR, “assumint l’encàrrec rebut d’un denominat CNI català”. Una de les accions encomanades, segons el fiscal, era ocupar el Parlament de Catalunya i defensar-lo posteriorment. Per fer-ho, l’ERT havia d’aportar infraestructura logística, capacitat tècnica i humana, i importants coneixements en xarxes il·lícites i clandestines de telecomunicacions. La intenció era que algú els facilités l’accés al Parlament des de l’interior de la porta principal, llogar immobles i locals per proporcionar-los seguretat i bases d’intendència, i romandre allà una setmana com a mínim, amb antenes de llarga distància per mantenir les telecomunicacions. Tot això, amb un pressupost de 6.000 euros.
Els acusats, segons la fiscalia, formaven una estructura jerarquitzada i amb repartiment de papers i especialitzacions. Van conformar, segons el fiscal, “una organització terrorista paral·lela, de caràcter clandestí i estable, l’objectiu de la qual seria dur a terme accions violentes o atemptats contra objectius prèviament seleccionats utilitzant explosius i substàncies incendiàries fabricats en els dos laboratoris clandestins que la pròpia organització tenia instal·lats en dos domicilis particulars.
Segons l’escrit, a principis del 2018, F.G.C., del CDR de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental), va ser qui va ser “l’iniciador” de l’ERT gràcies als seus coneixements tècnics. Des d’aleshores, els ERT van col·laborar amb altres accions dels CDR o actuaven com a “comando autònom”. El fiscal posa d’exemple els actes de l’1 d’octubre del 2018 o les protestes del 21 de desembre del 2018 contra la reunió del Consell de Ministres a Barcelona, o el ja citat vessament d’oli a la C-55 el febrer del 2019 quan els polítics presos havien de ser traslladats a Madrid per ser jutjats al Tribunal Suprem.
L’escrit repassa, un a un, tots els acusats i els indicis que els impliquen en la causa. L’escrit assegura que tots mantenien un contacte permanent a través de missatgeria instantània, sobretot mitjançant l’aplicació Signal. Es van crear diversos grups anomenats Resistència, Ball de bastons, Tortugues Ninja, Batman, NoSurrender, Sociedad Alkoholica o GaarRapata. Aquest últim incloïa les sigles de Grups Autònoms d’Accions Ràpides (GAAR).
Quan el grup va ser desarticulat el setembre del 2019 ja havia previst alguns objectius, segons el fiscal, amb fotos i vídeos i observant les mesures de seguretat dels edificis o plaques de matrícules de vehicles policials. Així, entre els suposats edificis per atacar hi ha la Comandància Naval de Barcelona, el Govern Militar de Barcelona, la Delegació del Govern espanyol a Catalunya, amb seu a Barcelona, la Fiscalia Superior de Catalunya, la Comandància de la Guàrdia Civil de Barcelona a Sant Andreu de la Barca, el Parlament de Catalunya, les seus dels departaments de Justícia i d’Interior, torres elèctriques d’alta tensió, autopistes i peatges, el Parlament de Catalunya, i membres, vehicles i instal·lacions de les forces de seguretat.
També van buscar informació sobre polítics contraris a la independència i un mosso d’esquadra. També van buscar informació sobre el centre logístic d’Amazon a Martorelles, la fàbrica de trens d’Alstom a Santa Perpètua de Mogoda, una planta fotovoltaica de Sant Fost de Campsentellles, una empresa de maquinària industrial en un polígon de la mateixa localitat i diverses instal·lacions elèctriques del mateix municipi. En els escorcolls dels domicilis es van trobar mapes amb gasolineres de Repsol marcades, un dipòsit de gas butà a Montornès del Vallès.
En els escorcolls també es van trobar els dos suposats laboratoris amb diversos elements químics per fabricar explosius.
Foto portada: els quatre sabadellencs investigats a l’Operació Judes: Clara Borrego, Jordi Ros, David Budria i Xavi Duch, que va quedar fora del cas. Autor: ACN.
