El Tribunal Suprem ha aplicat la llei d’amnistia a l’exalcalde de Sabadell Maties Serracant, qui havia estat condemnat per la seva actuació en el referèndum de l’1 d’octubre de 2017. L’alt tribunal ha resolt de la mateixa forma les causes obertes contra quatre membres de la Mesa del Parlament que havien estat jutjats per admetre a tràmit propostes que reivindicaven el dret d’autodeterminació i reprovaven la monarquia.
Serracant (Crida per Sabadell) va ser el batlle de la ciutat entre l’estiu de 2017 i el juny de 2019, en el moment més àlgid del Procés. Formava part del govern quatripartit que va desbancar el PSC després de l’esclat del cas Mercuri. La cessió d’instal·lacions municipals per a la celebració de l’1-O el va fer seure al banc dels acusats l’abril de 2023. Finalment, va ser condemnat a quatre mesos d’inhabilitació i una multa de 1.800 euros per un delicte de desobediència greu.
A la sentència, la magistrada va determinar que Serracant no va fer res per evitar la votació, que havia estat suspesa prèviament pel Tribunal Constitucional (TC). Per la seva banda, l’exalcalde va argumentar que el referèndum no es podia aturar perquè va ser producte d’una mobilització popular que anava més enllà de la seva potestat. En aquest sentit, va explicar que va concentrar les competències a l’alcaldia per “eximir” de responsabilitats quatre regidors del seu govern.
Tot i que el Suprem i la fiscalia van reconèixer el 2024 que se li podia aplicar l’amnistia, el seu procediment es va suspendre per esperar que el TC resolgués un altre cas. La decisió final ha arribat una setmana després del pronunciament del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que podria desencallar també altres casos vinculats a Sabadell com el de l’Operació Judes -així ho ha reclamat, almenys, l’organització Alerta Solidària, encarregada de la defensa d’alguns CDR processats-.
Set persones més amnistiades
El Suprem també ha aplicat l’amnistia a Roger Torrent, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado -els dirigents independentistes de la Mesa del Parlament durant la tardor del 2019-, que havien estat jutjats per admetre a tràmit propostes de resolució que reivindicaven el dret d’autodeterminació i reprovaven la Monarquia, tot i els advertiments que havia fet el Constitucional. El TSJC els va absoldre el 2022, i la fiscalia ho va recórrer al Suprem, que ara els extingeix de qualsevol “eventual responsabilitat penal”.
En la mateixa línia, s’ha amnistiat tres activistes (Oriol Calvo, Mohcine El Mesbahy i Abdessabour Al Youbi) que havien estat condemnats pels incidents que van tenir lloc a Barcelona i Girona l’octubre de 2019. En aquests casos, les resolucions del Suprem estableixen que van actuar en el context d’un acte contra la sentència del procés i, per tant, “compleixen amb l’àmbit objectiu d’aplicació” de la norma.
