Juan Antonio Garcia Cazorla. Autor: Cedida

García Cazorla: “Quan un jutge arriba a Sabadell i veu l’acumulació de feina, demana un canvi de destí”

L’advocat Juan Antonio García Cazorla ha estat nomenat adjunt a la presidència del Consell General de l’Advocacia Espanyola (CGAE). Amb motiu del seu nomenament, l’entrevistem per parlar de justícia i de Sabadell. A la conversa també sorgeixen temes com la mediació o les ocupacions, de les quals l’advocat no només n’opina sinó que també dóna detalls d’una iniciativa legislativa recentment presentada que demana un enduriment de la llei que les afecta. 

Juan Antonio García Cazorla va ser degà del Col·legi de l’Advocacia de Sabadell entre els anys 2009 i 2016. Actualment, a banda d’adjunt a la seva presidència, continua essent conseller electiu del Consell General de l’Advocacia Espanyola (CGAE) i membre actiu de diverses comissions de la mateixa institució, com les d’Ordenació Professional, Deontologia, Formació i de la subcomissió de Mètodes Alternatius de Resolució de conflictes. 

Com encaixa el seu nomenament?
Ho encaixo amb molta il·lusió i amb molta responsabilitat. És un honor poder exercir tasques en en Consejo General de la Abogacía Española per intentar ajudar l’advocacia en general, i a la societat també. És una bona oportunitat per poder escoltar les idees de Sabadell i de la comarca i, d’alguna forma, treballar en projectes que la presidenta em demani.

Quins són els seus objectius?
Aconseguir que l’advocacia sigui respectada com el que és: una defensora dels drets dels ciutadans. Que el ministeri de Justícia respecti també el dret a la conciliació familiar que tenim els advocats i que no passi el que ha succeït aquest mes d’agost, que hem hagut de treballar pràcticament tot el mes quan, generalment, els advocats i les advocades el tenim reservat per fer vacances. Crec que d’aquesta forma no s’ha solucionat res, ha estat un pedaç per intentar quedar bé davant la societat i el que s’ha aconseguit és el contrari, perquè no hem avançat absolutament res declarant hàbil el mes d’agost.

Creu que a Sabadell fa falta un altre edifici judicial?
A Sabadell tenim un problema endèmic amb l’edifici judicial. És dels primers que es van reformar amb la nova onada de renovació d’edificis fa més de 25 anys i ha quedat obsolet. Comparteixen usos públics, on estan ubicats els jutjats, amb usos privats, amb plantes intermèdies. Això crea problemes de seguretat molt grans, a banda també del problema que hi ha hagut amb el manteniment de l’aire condicionat, que ha obligat moltes vegades a suspendre actuacions judicials perquè era insuportable estar dins l’edifici a conseqüència de les altes temperatures.

Creu també que la tramitació judicial a Sabadell és tan lenta com diuen?
Sí. A Sabadell la tramitació judicial és lenta, depèn també dels jutjats. Generalment és lenta. També hi ha hagut un mal endèmic a Sabadell: molta mobilitat dels jutges i les jutgesses. Quan arriben i veuen la feina que hi ha, intenten demanar un canvi de destí, per l’acumulació de feina que hi ha a Sabadell.

Què cal fer per posar-hi remei?
El que sempre diem i reclamem. Intentar posar més mitjans econòmics, racionalitzar-los, i posar més mitjans personals. La pandèmia no ha ajudat que això se solucioni sinó que ha suposat un retard. La tramitació dels assumptes judicials serà encara més lenta. Per això sempre he apostat per resolucions alternatives de conflicte, a banda de la via judicial, com és per exemple la mediació. Crec que és un gran canvi que podem seguir tots els professionals i persones que tinguin un conflicte per intentar descarregar l’òrgan judicial, però també per aconseguir resolucions del conflicte molt més ràpides i eficaces. Està comprovat que una persona que assoleix un acord tindrà un índex més alt de complir aquest acord si ho fa voluntàriament que si no li és imposat pel mateix jutge. Generalment, la resolució del jutge no acontenta a cap de les dues parts.

La mediació és el camí a seguir?
Un dels camins. Cal fer que la mediació sigui un mitjà per solucionar els problemes tant abans del conflicte judicial com, inclús, una vegada iniciat. Hi ha hagut una reforma legislativa a Catalunya que preveu, a partir de novembre, que la mediació sigui obligatòria abans d’iniciar un procediment. La mediació és un mitjà poc conegut per la ciutadania, inclús per molts advocats. Considero que, tan bon punt sàpiguen de les virtuts de la mediació, aquesta brillarà amb llum pròpia. És una de les eines més adequades per solucionar els conflictes en la que l’advocat també hi intervé. Moltes vegades haurà d’acompanyar el client, tindrà canvi d’impressions amb el mediador i, sobretot, intervindrà en el possible acord que pugui haver-hi entre les parts.

S’està parlant molt del tema de les ocupacions. Creu que calen canvis jurídics?
Els canvis jurídics no eren essencials perquè, amb l’ordenament jurídic tal com el teníem, ja es podia resoldre. El problema és que hi ha hagut una interpretació de l’ordenament jurídic per part de molts òrgans judicials que crec que no és la correcta. Per això, des de l’advocacia, hem incentivat i estem negociant amb el ministeri de Justícia una modificació de la llei, i que les ocupacions il·legals tinguin una resposta més contundent. El que no pot ser és que una persona marxi de vacances, deixi tancada la seva casa o el seu pis i, quan torni, es trobi que hi ha tercers ocupants i que no pugui accedir al seu habitatge. Això, de cap manera, un règim jurídic en un estat democràtic de dret pot permetre que això passi.

La contundència de la llei i el criteri judicial ha de prevere la possibilitat que, immediatament, la persona que ocupi il·legalment, sigui desnonada. No deixada al carrer, sinó que, amb els mitjans oportuns a través de serveis socials, pugui aconseguir un habitatge, si és que veritablement ens trobem en el cas que la persona no té mitjans econòmics per tenir-la.

Ha parlat d’un pis que estigui habitat per un particular. Pensa el mateix dels habitatges buits?
Respecte als habitatges buits crec que s’han de distingir vàries situacions. Una cosa és un propietari que tingui un habitatge buit o dos i que no vulgui o no pugui utilitzar-lo, o que se’l quedi per utilitzar-lo determinades èpoques de l’any. I una altra cosa són les empreses especuladores que tenen diferents immobles com entitats bancàries o bé immobiliàries. Els tenen buits única i exclusivament per la seva especulació. Crec que, òbviament, s’ha de protegir el primer dels casos molt més que no pas les empreses que només tenen una finalitat mercantil o empresarial.

Com continuen aquestes negociacions?
De moment hi ha bona audiència per part del ministeri i s’ha implicat amb intentar gestionar amb l’Advocacia diferents reformes legislatives de cara a iniciar els procediments perquè aquestes situacions injustes no es donin.

Quan podrien veure la llum?
Tinguem en compte que haurà d’anar amb un tràmit parlamentari. Haurà d’anar al Congrés. Tindrem per temps. Però s’intenta que vagin per la via urgent.

Foto portada: L’adjunt a la presidència del CGAE, Juan Antonio Garcia Cazorla. Autor: Cedida