- La fiscalia retira els càrrecs de coació i rebaixa la petició de pena de tres anys i mig a dos anys i mig per atemptar contra el dret de reunió.
- Es va trencar una bandera espanyola. Els acusats asseguren que aquell dia no estaven al campus.
El judici contra els tres joves acusats d’estripar fa tres anys una bandera espanyola pertanyent a Societat Civil Catalana (SCC) a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha quedat vist per a sentència aquest dimarts. La vista oral ha conclòs amb una disminució en la petició de penes per part de la Fiscalia, que ha retirat els càrrecs de coacció però manté els d’atemptat contra el dret de reunió de SCC. Paral·lelament, un centenar de persones s’han concentrat a les portes dels jutjats en solidaritat amb els acusats.
El judici contra els tres exestudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona membres del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) acusats de trencar una bandera espanyola pertanyent a Societat Civil Catalana (SCC) ha quedat vist per a sentència aquest matí, dia 8 d’octubre. Es tracta dels fets que es van produir l’abril de 2016 quan, amb motiu de la celebració de la Fira d’Entitats de l’Autònoma, SCC desplegava una carpa de caràcter informatiu a la principal plaça de la Universitat, la plaça Cívica. Presumptament, els joves encausats van arrencar la bandera espanyola que l’organització exhibia a la carpa i l’haurien estripat. SCC agrega que es van sentir coaccionats i insultats.
La Fiscalia, juntament amb el fiscal especial per delictes d’odi i discriminació del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Miguel Ángel Aguilar, acusa els joves, en un primer moment, de delictes de coacció i un delicte contra la Constitució, que es materialitza en l’ultratge a la bandera espanyola. Inicialment demanaven pels acusats tres anys i mig de presó i una indemnització de 16.500 euros. Després d’escoltar els acusats i els testimonis, la Fiscalia ha renunciat a l’acusació de delicte de coacció, però ha mantingut la d’atemptat contra “el dret de reunió” de Societat Civil Catalana. Així, demana dos anys i mig de presó.
A més, el Ministeri Públic ha parlat “d’ultratge als símbols”, d’atemptar contra la llibertat ideològica, de “dur a terme actes menyspreadors i d’injuriar amb el propòsit de denigrar”, així com “d’atemptar contra el dret de reunió, manifestació, associació i llibertat d’expressió”.
Els acusats no hi eren, segons asseguren
Els acusats són tres joves que el 2016 estudiaven a l’Autònoma i, tal com requereix el procediment, han estat els primers en declarar. Han negat que ells fossin a l’Autònoma el dia que SCC va muntar la seva carpa a la plaça Cívica de la Universitat.
Amb tot, quatre testimonis que el 2016 formaven part de Societat Civil Catalana i que van participar en la Fira d’Entitats han assegurat que tots tres van formar part d’un grup d’entre 20 i 25 persones que es van dedicar a coaccionar els membres de SCC. A més, han identificat a un d’ells com l’autor del tall a la bandera espanyola. Així ho afirma també un vigilant de seguretat, que explica com va veure que un dels acusats tallava la bandera. Entre els testimonis, ha declarat la regidora de Cs a Sabadell, i membre de SCC, Laura Casado.
Per últim, els dos Mossos que han declarat també com a part testifical, han assegurat que les imatges gravades per la Universitat “no són identificatives”.
Concentració de suport als acusats
Aproximadament un centenar de persones es concentrava a partir de les 8.30 hores del matí, davant dels jutjats, per donar suport als tres acusats. Els joves entraven al judici entre aplaudiments dels seus companys d’universitat, i sortien de la mateixa manera.
