Els cognoms són una part molt important de cada persona, serveixen per diferenciar-nos com a individus i reflecteixen la història i la cultura d’un territori. Trobem un ampli ventall de cognoms a tot el país, però és cert que alguns són molt més comuns i habituals que d’altres. En aquest article es fa un recull dels deu cognoms amb més presència a la zona del Vallès Occidental.

Tots els cognoms (menys Garcia/García) tenen un element en comú: la seva terminació en -ez. Aquests cognoms són molt comuns en els països de parla hispana. El seu origen és a l’Edat Mitjana, i es troben dins del grup dels anomenats “cognoms patronímics”, que vol dir que deriven del nom del pare. És per això que aquests cognoms determinen i mostren la descendència de cada persona.

1. El cognom més popular als municipis del Vallès Occidental és García, d’origen basc navarrès i traduït de la paraula “gaztea”o “gartzia” que significa jove. No se sap a partir de quin moment es va començar a utilitzar, però el que sí és segur, és que porta des del segle IX utilitzant-se, ja que era el cognom per anomenar al rei de Navarra en el Còdex de Roda.

2. El segueix Martínez, que al ser patronímic, correspon al nom del pare, en aquest cas, al nom Martín, del llatí “Martinus” (que deriva del nom del déu romà de la guerra Mart). S’utilitza des de l’Edat Mitjana a Europa pel bisbe de Tours, conegut com Sant Martín.

3. Com amb Martínez, López també porta el sufix -ez, fent referencia a que ve d’un nom. El nom del pare és Lope, que unit amb aquesta terminació significa “Fill de Llops”. Encara que aquest cognom se li atribuïa a la paraula “governador”, el nom Lope procedeix del llatí “lupus”, de l’arrel indoeuropea “uknos”, que significa “malvat”.

4. Sánchez deriva de Sancho, un nom propi molt popular en tota la Península Ibèrica des de l’Edat Mitjana. Va ser introduït a Espanya pels romans com “Sauco”, i que després es convertiria en l’actual Sancho.

5. D’altra banda, Rodríguez fa referència a “fill de Rodrigo” i el seu origen és germànic i del nord d’Espanya, destacat en Astúries. Significa i s’utilitzava per demostrar que algú o algun element era “gloriós”.

6. El sisè cognom més habitual és Pérez, patronímic molt present a tota la península i Llatinoamèrica. Prové del nom Pedro, de “Petrus” en llatí i de Pere. En l’Edat Mitjana va ser reconegut per nombrar a famílies nobles de llinatges ben posicionats.

7. l següent és Fernández, d’origen galaic portuguès i estès entre Galicia, Astúries i País Basc. Al ser també patronímic, representa “fill de Fernando”. És una variant de “Ferdinando” i ha sigut des del seu inici reconegut com “valentia el protector” o també com “valentia pel viatge”.

8. González, igual que els altres originari d’Espanya, és el resultat de “fill de Gonzalo”. El seu significat té a veure amb la lluita i la guerra ja que es denomina com a “esperit de guerra” o “disposat a la lluita”.

9. El penúltim cognom és Gómez, d’origen got i de “Gomesco”, que vol dir “fill de Gome (o Gomo) i també relacionat directament amb les paraules germàniques “gumaz” i en llatí “homo”. Totes aquestes comparteixen el significat “d’home”.

10. I ja en l’última posició del rànquing, en el número 10, Ruiz. Aquest va en relació a un altre cognom abans mencionat, ja que prové del nom Ruy, abreviació de Rodrigo, és a dir, “fill de Ruy/Rodrigo”. El seu inici es remunta a la zona de Burgos, Castilla, Astúries i Cantàbria. Significa “aquell que és ric en glòria i diners”.

És important esmentar que no tots aquests cognoms acabats en -ez es diuen igual a tota la Península Ibèrica ja que per exemple, a Portugal molts canvien utilitzant el sufix -es.