Des de la Fundació Bosch i Cardellach de Sabadell i amb la col·laboració del Centre d’Estudis de Granollers estem portant a terme l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Vallès (IPCIV). Aquest projecte pretén identificar i definir totes aquelles manifestacions culturals –a les quals anomenem elements- amb unes dades bàsiques que han de servir per sensibilitzar, transmetre i salvaguardar tot aquell patrimoni cultural que anomenem immaterial.
Què volem dir amb immaterial? Senzillament, tots aquells usos, manifestacions, expressions i tècniques -juntament amb els instruments, espais i altres que els són inherents- que la comunitat o grup reconeix com a part integrant del seu patrimoni cultural. Serien totes aquelles tradicions, coneixements o expressions vives, que es transmeten de generació en generació -adaptant-se, això sí, als temps- les quals són recreades per la comunitat donant-li un sentiment de continuïtat i identitat.
De bell antuvi el patrimoni i la cultura han estat una preocupació dels organismes del país i internacionals. A casa nostra, l’any 1993 la Generalitat de Catalunya reconeixia per llei el valor del patrimoni cultural – en un sentit molt ampli: patrimoni moble, patrimoni immoble, patrimoni immaterial i manifestacions de cultura popular i tradicional- maldant per la importància de la seva conservació, protecció, investigació i difusió. Més tard, l’any 2003, la UNESCO aprovava la Convenció per la Salvaguarda del Patrimoni Immaterial, ratificada per l’Estat espanyol l’any 2006. El 2011 a Espanya s’establia el Pla Nacional de Salvaguarda del Patrimoni Immaterial. A Catalunya, la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya (Direcció General) i l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), són els encarregats de desplegar el pla. Una de les maneres és la confecció d’inventaris. En aquest sentit, la Direcció General proposa set categories per fer l’Inventari, són:
- Activitats productives, processos i tècniques
- Creences, festes, rituals i cerimònies
- Tradicions orals, particularitats lingüístiques i formes de comunicació
- Representacions, escenificacions, jocs i esports tradicionals
- Manifestacions musicals i sonores
- Salut, alimentació i gastronomia
- Formes de sociabilitat col·lectiva i d’organització social.
El Patrimoni Cultural Immaterial es manifestaria, doncs, en les expressions orals i les tradicions -inclosa la llengua parlada. Els usos, rituals i actes festius en formarien part; també les tècniques artesanals i tots aquells coneixements relacionats amb la naturalesa i univers que ens envolta. Tres grans característiques podríem destacar d’aquest Patrimoni: es transmet de generació en generació -per tant, és viu-, es va adaptant i recreant per la comunitat en funció del seu entorn i, a l’hora de tenir un component d’identitat i continuïtat, contribueix a la diversitat cultural i la creativitat humana.
Fer un Inventari és una eina bàsica i una forma de saber el que ens dona identitat, cohesió i aporta una continuïtat en la història de tots i totes. El Vallès és una regió històrica i natural situada al llevant de Catalunya, entre dos rius, la Tordera al nord i el Llobregat al Sud; i dues serralades: la prelitoral al nord-oest i la litoral al sud-est.
El Vallès, fins a la creació dels partits judicials l’any 1834, havia estat sempre una unitat territorial. Dins de la Vegueria de Barcelona, ja al segle XII, hi trobàvem la sotsvegueria del Vallès. Recentment, durant la II República (1931-1939), Pau Vila va proposar la divisió de Catalunya en 38 comarques agrupades en nou regions, la qual partia dels llocs on se celebrava “el mercat”. L’any 1987 es va recuperar la divisió de 1936 feta per la Generalitat de Catalunya. Els aspectes físics-geogràfics, humans i històrics d’ambdós vallesos ens portarien a plantejar una unitat d’estudi cultural. La distinció entre les dues comarques és més una qüestió formal.
Actualment, al Vallès (l’Occidental i l’Oriental) hi trobem 62 municipis i una població de més d’1.300.000 habitants, la qual s’estén per una superfície d’1.381.000 quilòmetres quadrats. Així doncs, estem parlant d’un territori amb una gran diversitat de paisatges, tarannàs i riquesa humana que ens conforma un ric patrimoni cultural. Fer-ne l’Inventari i donar-lo a conèixer n’és l’objectiu.
Les eines: el treball de camp etnogràfic, el qual ens permet identificar i descriure els elements que trobem; i la recerca històrica basada, entre d’altres, en documents i bibliografia. Però, per damunt de tot, la població del Vallès; ella és la que ens pot aportar més coneixement; doncs, és l’encarregada de mantenir viu el patrimoni cultural immaterial del territori. I, també, n’ha de ser la receptora; fent-ne l’ús que consideri més adient. Esperem que l’Inventari contribueixi al desenvolupament sostenible de la comarca i al seu coneixement.
