Festa del Pi i dels Sants Patrons del Figaró, al Vallès

El primer diumenge després de Pasqua de Resurrecció, festivitat coneguda com a Diumenge de l’Àngel o també Pasqüetes, se celebra la Festa del Pi del Figaró-Montmany; la qual està organitzada per l’Associació de Trabucaires del Figaró, l’Associació d’Amics dels Sants Patrons i la Festa del Pi amb la col·laboració de l’Ajuntament. De bon matí un grup d’homes d’aquesta localitat del Vallès es trasllada a un bosc proper a cercar un pi, un cop escollit es talla i carrega en un camió fins a un descampat de Ca l’Oliveras on es recuperen forces amb un bon esmorzar.

Després comença la baixada cap al poble. Al seu pas pel carrer principal, és rebut per molta gent mentre es fa un repic de campanes i sonen les salves dels trabucaires. Passat el migdia, tot està a punt per la plantada en un terreny que hi ha sota la plaça de l’estació -plaça de Dolors Riera-, on es rebut pels trabucaires. Amb la grua es treu l’arbre del camió i és introduït en un forat fet exprés. Fa pocs anys tota aquesta operació es feia d’una manera més manual i el pi es portava estirat sobre un carruatge arrossegat per cavalls i burros guarnits per a l’ocasió. Un cop assolida la plantada tothom aplaudeix. El pi resta dret i ben falcat. Grans i petits van posant branques de llenya, que també s’han baixat del bosc, al voltant del tronc que queda ben cobert i a punt de ser cremat al vespre. Mentre es canta l’himne del Figaró dedicat a la localitat i a sant Rafel, el seu patró.

Al capvespre es comencen a aplegar a prop de l’arbre espectadors, trabucaires, bombers i Agents de Defensa Forestal (ADF). Es prepara la llenya col·locada sota l’arbre i es desplega una traca que l’envolta. Els trabucaires -vestits d’època amb espardenyes, pantalons negres de pana, faixa vermella, camisa blanca, armilla negre i barretina vermella- disparen les seves armes fent una crida al poble i un dels trabucaires encén les branques i la llenya de sota el pi, l’arbre comença a cremar. Les flames agafen cos i en pocs minuts, malgrat la humitat, les branques del pi cremaran. El tronc queda dempeus. S’encén la traca i la gent comença a marxar. L’endemà es farà la festa religiosa, el romiatge per dur als Sants Patrons a la capella de la muntanya.

S’explica l’origen d’aquesta celebració a partir d’una plaga que va tenir lloc a l’any 1812, durant la Guerra del Francès (1808-1814). Els parroquians del poble de Sant Pere de Vallcàrquera -antiga parròquia de Figaró-Montmany- davant la manca de fruits i les continues pedregades van demanar ajut a santa Maria, santa Anna i sant Rafel i van prometre que si havia collita anirien cada any a fer la processó a Vallcàrquera, plantarien i cremarien un pi, per honrar a aquests sants patrons. Així, doncs, tots els anys, el dilluns després de Pasqua, es compleix el vot de poble: una processó, una missa i dia de festa. Dilluns al matí es pugen els sants patrons des del poble fins a l’església de Sant Pere de Vallcàrquera on se celebra una missa, seguida d’un dinar popular. A la tarda es retorna a l’església de san Rafel del Figaró on es canten els goigs i es llegeix el vot de poble de 1812. En un moment de la història si va afegir la manifestació cultural del pi, englobant la Festa del Pi -origen pagà- a la dels sants patrons -festa religiosa-, com bé ens explica el president de l’Associació de Trabucaires del Figaró, Pere Mateu.

L’arbre acostuma a tenir una alçada d’uns quinze metres i antigament es plantava a la plaça Major, però l’espai -i la seguretat- obligava a triar un arbre més petit. Una de les particularitats d’aquesta Festa del Pi del Figaró és la seva encesa i cremada. A diferencia d’altres indrets del Vallès – Matadepera: i Sant Llorenç Savall- on també hi ha diferents celebracions al voltant del pi; a la Festa del Pi del Figaró, aquest no és grimpa ni si col·loca cap a bandera a la copa. El foc passa a ser un dels protagonistes d’aquesta festa, el qual podríem relacionar amb vells rituals pagans i de culte a la naturalesa, així com l’associació amb la fertilitat dels camps degut al vot de poble fet als sants patrons fa més de dos-cents anys.