Amb 25 milions de factures pendents al calaix, no estan les coses per gastar-ne més del doble en la Ciutat de la Música. I fa l’efecte que durant aquesta dècada es podrà continuar aparcant de franc en l’únic solar pendent d’urbanitzar de tot l’Eix Macià. Un aparcament de luxe.
Encara en els bons temps, quan l’alegria de les plusvàlues i els impostos d’obres engreixaven el pressupost municipal, el finançament del projecte ja semblava una utopia per als escèptics. Recordo que el govern municipal donava per descomptada la implicació de les entitats financeres: el banc i la caixa locals, i l’altra caixa que aleshores depenia de la Diputació. Però primer es van trobar que l’aixeta del crèdit ja no rajava i ara, després del trist desenllaç de les dues caixes, l’única alternativa és la inversió d’un grup hoteler.
L’aposta, lloable, de descentralitzar la cultura del país passava a Sabadell per un equipament ambiciós, tot i que potser massa. Les xifres maregen: regirant hemeroteques, m’apareix que el Teatre Nacional de Catalunya en va costar 48, algun menys. Uns 8.000 milions de pessetes dels anys 90. Però Sabadell, per més que ens hi entestem, no és Barcelona. La Generalitat i la Diputació ja no estan per romanços. L’Ajuntament, que per si mateix no podria tirar-la endavant, tampoc. I si tot plegat ha de dependre de patrocinadors i les butxaques dels espectadors, és evident que caldrà esperar temps millors.
De moment, però, malgrat que no s’hagi mogut ni un pam de terra, només el full de ruta de l’obra ja ha costat 1,4 milions als sabadellencs. Gairebé 7 euros per cap. Maquetes, projectes i reunions que, segons diuen, es van anar fent fins que un bon dia ja no se’n va fer cap més. Entre les coses tangibles, malgrat que el so de la música no es pugui tocar amb els dits, hi havia un ambiciós i futurista projecte d’aprenentatge i classes magistrals de cant i instrumentació a distància, en col·laboració amb la Fundació i2cat i i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Però el web de l’anomenat Òpera e-Learning, avui, ja ni tan sols existeix i les darreres notícies que apareixen a internet daten de 2009.
Segurament, el que tocaria és redimensionar tot plegat. Aprofitar el que es pugui d’un projecte que ja s’ha pagat en part als arquitectes, però tocant de peus a terra. I, sobretot, tenir paciència.
Mare meva…. quines ínfules de faraons ens donem a vegades !
Molt bé per l’article i molt bé per recordar-nos a tots i a totes que Sabadell ha estat un forat per on se n’anaven (i encara se’n van) milions i milios d’euros.
Felicitats també a l’Emili per haver-se incorporat a aquest nou projecte. Tots i totes guanyem un bon periodista i encara millor persona.
Va ser una petita errada de concepte, Josep… Van confondre Melomania amb Megalomania
Las Obras Faraónicas ya se han acabado, han llevado a la ruina a más de una administración y no solo es construirla y dotarla, es mantenerla. Esta crisis ha demostrado donde hay buenos gestores de lo público (Terrassa, Barcelona, etc) y los ineptos (Sabadell, Badalona, etc). Contar con los ingresos extraordinarios (licencias de obras, etc) como si fueran ingresos ordinarios demuestra la irresponsabilidad y los ineptos que son algunos de los gestores de lo público. Después de un año de “transparente” superávit nos encontramos la realidad, un ayuntamiento intervenido por el estado que no va ha permitir ninguna inversión en Sabadell durante los próximos 10 años y con el “honor” de ser tercer Ayuntamiento más endeudado de Catalunya. Ahora se pretende llevar a cavo un programa de política ultraliberal al más puro estilo Merkel, pero vemos en Europa lo que les pasa a los gestores de esas doctrina, pierden sus gobiernos si son conservadores o casi desaparecen si son progresistas como le ha pasado al PASOK, los progresistas no perdonan que los “suyos” prescindan de una mínima identidad progresista y social. El Ayuntamiento de Sabadell se ha lanzado a los brazos de las políticas ultraliberales, consecuencias paro, empleados públicos despedidos (sin indemnización), recolocaciones, rotura unilateral de pactos del 2008 (ya en plena crisis), empleados sin cobrar (suspensión de pagos), subidas de taxas, subidas de impuestos…, y un largo etcétera. Y aquí nadie se hace responsable, bueno si el pueblo, los responsables siguen en sus puestos, es sus sillas, al igual que sus asesores designados “a dedo” que idearon proyectos como “La Ciutat de la Música”, pero ellos no van ha pagar sus consecuencias, ellos seguirán sin asumir sus directas responsabilidades manteniéndose en sus millonarios puestos “eventuales” sin dimitir, mientras que los que verdaderamente van ha pagar este desastre será como siempre el pueblo de Sabadell y sus empleados públicos. Después de constatar estas malas practicas es comprensible que el estado esté decidido a prohibir las denominadas “competencias impropias” a los Ayuntamientos, que muchos han demostrado que han abusado de la Autonomía Local para realizar “Obras Faraónicas” impropias difíciles de gestionar y mantener incluso en época de bonanza y que ahora son irrealizables aún estando pagados los “módicos” honorarios del proyecto que es imposible de adaptar (si no se aumentan honorarios) para redimensionar el posible e inviable, por lo menos en los próximos 10 años, nuevo proyecto de la “La Ciutat de la Música”. Pero tranquilos el pueblo pagará las deudas acumuladas por sus irresponsables gobernantes y asesores, pero el pueblo es soberano y la democracia pondrá a cada uno en su lugar, aunque los gestores responsables ahora no reconocerán la bancarrota que solo ellos han provocado con sus irresponsables previsiones económicas en un unos años que ya había una grave crisis económica, y lo que nos espera… por lo menos en Sabadell 10 años.