En plena efervescència del rock català dels anys ’90, compartint experiències amb mites com Sau, Sopa de Cabra, Els Pets o Lax’n’Busto, els reusencs Whiskyn’s van ser part del moviment musical recentment homenatjat al musical Cop de Rock, on van ser presents amb el tema “On”. Whiskyn’s es va separar al Setembre del 2009, resultat de l’evolució artística natural de cadascun dels seus membres, amb ganes de fer coses per separat.

Aquest proper divendres 26 d’Octubre, qui va ser el cantant i compositor de la banda, Joan Masdéu, visita Sabadell per presentar el seu primer disc en solitari, Casa Murada, un treball intimista i molt personal on acompanyat només de la seva guitarra acústica expressarà les seves emocions en forma de cançons “combinat amb algun tema de Whiskyn’s al repertori”, puntualitza. La cita és a les 23 hores al Grinzing (Passeig Pl. Major, 45) (concert gratuit). Una actuació recomenada tant pels seguidors de la seva anterior banda com per un públic més jove que vulgui descobrir una altra veu al panorama musical català.

Què va significar per a tu llançar-te a cantar en solitari?
Va ser com començar de zero. Casa Murada és un disc que s’ha fet “picant molta pedra” . Jo vinc d’un grup que va viure el boom de la música en català dels ’90, tot i ser lleugerament posteriors i no arribar als nivells de fama i vendes dels grans noms com Sau, Sopa, o Lax’n’Busto sí que ens vam trobar al mig de la voràgine, estàvem consolidats i ens va anar molt bé. I ara havia de canviar el xip, començar de nou, i veure aquest esforç reflectit en un àlbum és una gran recompensa. Especialment perquè les crítiques han estat molt bones, al públic li ha agradat el disc, i la cançó ‘El carrer dels jocs florals’ va guanyar el premi Enderrock a la millor cançó d’autor…tot això m’empenta a continuar

Vas tenir també algunes experiències com a actor (teatre, cinema i televisió). …
Abans de res vull deixar clar que sento un enorme respecte pels actors professionals. Jo no sóc actor ni tinc cap mena de formació en aquest sentit , simplement per circumstàncies em vaig trobar fent una sèrie a TV3 (“El joc de viure”), un parell de pel·lícules amb Joaquim Jordà i alguna incursió al teatre. Vaig trobar-me amb aquestes oportunitats i les vaig acceptar, sense cap mena de pretensió de fer carrera ni considerar-me actor. Ni molt menys.

La teva carrera no ha estat especialment prolífica, a nivell quantitatiu, si ho comparem amb altres artistes de la teva generació que treien disc gairebé cada any… què has fet aquest temps ?
Potser és la sensació que dóna, però en realitat amb Whiskyn’s fèiem disc i gira cada dos anys, (9 discos en 17 anys de carrera) i ara he trigat un any i mig a fer Casa Murada, que es va publicar al Març del 2011. Ho trobo un lapse de temps normal. Sí és veritat que als ’90 gent com Sopa treien disc cada any, però estem parlant d’ un altre nivell de popularitat i vendes. Nosaltres estàvem a un esglaó intermig, i ara mateix aquell ritme ja no es pot mantenir. Poca gent treu nou disc abans de dos anys. Crec que en aquest sentit he mantingut una carrera molt regular. Ara mateix ja estic preparant el meu segon disc que si tot va bé sortirà a la venda el 2013. I alhora mantinc la meva empresa , “Senyals de Fum”, que dóna suport en el tema de premsa i comunicació a grups i artistes

Sou molts els artistes que ara opteu pel concert acústic i de petit format, contraposat als grans espectacles que es feien fa uns anys… us heu vist obligats a canviar el xip per la crisi, o realment és una evolució natural en la carrera artística d’un cantant?
No es pot negar que la crisi influeix molt, però en el meu cas particular ha estat una conjunció de ambdues coses. A mi realment em venia molt de gust fer coses en un format més intimista i madur. En aquest tipus de concert assaboreges molt més el contacte amb el públic, notes les seves mirades, les seves vibracions… és molt més intens.

De fet, tinc tres tipus d’ espectacle per Casa Murada: Un amb banda, més elèctric, ideal per festes majors o grans esdeveniments; un intermig, amb trio, i “Miniatures” , l’acústic, on estem sols la guitarra i jo. Es aquest el que presentaré a Sabadell.

L’avantatge de tenir aquests tres formats és que puc adaptar-los als pressupostos i espais que m’ ofereixen i faig un o altre en funció d’ això. Hem fet una gira de 82 concerts fins finals d’ any. Properament tocarem a Reus, Barcelona Girona… realment hem fet molta feina!

Actualment la música en català viu un nou boom, amb gent com els Amics de les Arts, els Manel, Mishima o Antònia Font. Ells acostumen a queixar-se que se’ls englobi en un mateix sac només per la llengua, sense valorar les particularitats musicals. Sentiu que passava igual amb vosaltres llavors?
Sí, entenc la seva postura. A la nostra època era encara més difícil perquè estava tot més polititzat, ens acusaven de rebre subvencions per cantar en català (cosa que era rotundament falsa)… Ara això ja està superat, i per sort ara mateix el ventall de música en català és tan ampli i interessant que podem estar orgullosos de la musica que es fa al nostre país. És fantàstic que hagi un grup com Manel, i com Els Amics de les Arts, i alhora un cantautor com Joan Colomo, tan diferents entre ells, i precisament per això tan interessants.

Què et suggereix Sabadell?
Tinc molts vincles amb la vostra ciutat, molts amics músics, entre ells el Llongue, de qui sóc un fan declarat. També hi vam actuar fa anys amb Whiskyn’s, i més recentment vaig fer un concert al Bar La República. És una ciutat que dóna molts bons elements!!