Coincidint amb la Marató de TV3 de demà sobre salut mental, el Ricard Tolosa, president de Salut Mental Sabadell, escriu un interessant article divulgatiu d’una de les corrents terapèutiques actuals.
En el món dels psicòlegs existeixen diverses teories i entre elles la més coneguda és la psicoanalítica què va crear en Sigmund Freud. En aquests moments però, potser no sigui la que s’utilitza més pels actuals professionals. En el segle passat un psicòleg de nom Albert Ellis és va apartar del corrent psicoanalític pensant que els resultats no eren prou significatius i què el temps de la teràpia era molt llarg. Aleshores en Ellis va construir una teràpia diferent basant-se en diverses línies de pensament i escoles psicològiques.
El seu model terapèutic es va anar construint poc a poc, definint el paper que jugaven les emocions i sentiments. D’una manera més concreta explicava que era important diferenciar entre els sentiments immediats i reflexius i les emocions sostingudes per un temps determinat. Encara que totes tinguessin en comú derivar de la pregunta “què significa aquest esdeveniment per a mi”, també calia fer un anàlisi del fet que hagués pogut passar i diferenciar-lo del que jo pugui dir del fet. És a dir que no és el mateix el que ha passat que el que jo dic què ha passat.
Ellis identifica dotze creences irracionals, què són causa de prendre decisions i arribar a conclusions inadequades. Són les següents :
- Creença irracional n 1 : “És una necessitat per a l’ésser humà adult, el ser estimat i veure’s acceptat per pràcticament tota persona significativa de la seva comunitat.”
- Creença irracional n 2:. “ Per considerar-se una o un, valuós, ha de ser molt competent, autosuficient i capaç d’aconseguir qualsevol cosa o fita en tots els aspectes possibles.”
- Creença irracional n 3: “Certa classe de gent es vil, malvada i infame i han de ser seriosament culpabilitzats i castigats per la seva maldat.”
- Creença irracional n 4: “ És tremend i catastròfic el fet de que les coses no vagin per al camí que a un o a una li agradaria que anessin.”
- Creença irracional n. 5: “La desgràcia humana s’origina per causes externes i la gent té poca capacitat o cap de controlar les seves penes i pertorbacions.”
- Creença irracional n 6: “ Si alguna cosa és o pot ser perillosa o temible, un s’ha de sentir terriblement inquiet per això i pensar constantment en la possibilitat de que això succeeixi.”
- Creença irracional n.7 : “ És més fàcil evitar, que afrontar certes responsabilitats i dificultats importants a la nostra vida.”
- Creença irracional n 8. : “S’ha de dependre dels demés i es necessita algú més fort en qui confiar.”
- Creença irracional n 9: “ La història passada és un determinant decisiu de la conducta actual i alguna cosa que va passar una vegada i ens va deixar commocionats ens ha de seguir afectant indefinidament.”
- Creença irracional n 10: “ Un s’ha de sentir molt preocupat per els problemes i les pertorbacions dels demés .”
- Creença irracional n 11: “ La idea que diu que invariablement existeix una solució precisa correcte i perfecte per als problemes humans, i que sí aquesta solució perfecte no es troba ens vindrà al damunt la catàstrofe.”
- Creença irracional n.12: “ La idea de que es pot aconseguir un màxim de felicitat a través de la inèrcia i la inactivitat o be divertint-se passivament i sense comprometre’s “
Totes les creences que hem reproduït, identifiquen maneres de reaccionar davant situacions del dia a dia, i segurament tots tenim la capacitat de veure en les altres persones -mai en nosaltres mateixos- l’aplicació d’alguna creença que encaixa amb en Joan o na Maria o qualsevol altre nom que hi vulguem posar.
També és un fet habitual que estiguem mastegant culpes del passat i que arribem a pensar que ens mereixem que la terra se’ns empassi. Un altre fet que s’esdevé amb freqüència es que magnifiquem els fets negatius. Tenim una afició desmesurada a fer avaluacions i judicis del tot quan només veiem una part.
Hom podria pensar que explicant la irracionalitat d’alguns postulats, el problema es resol ràpidament, però no és el cas, no per predicar els principis correctes hom aconseguirà que unes idees errònies desapareguin. Cal fer que la persona arribi a les conclusions adequades fent que raoni i que segueixi el seu camí, no el que nosaltres li marquem.
Aquests postulats d’en Albert Ellis han ajudat moltes persones i aprofito l’avinentesa per fer una reflexió davant la Marató de TV3 de demà. Un cop s’hagi acabat, la nostra entitat: Salut Mental Sabadell, seguirem la cursa mentre hi hagi persones amb trastorn mental.
