Els músics de carrer han rodolat pels carrers des que tenim ús de raó. Hi ha qui agraeix la seva feina, i també qui no mostra una particular afició. Però, quin és el seu punt de vista? Són els carrers un lloc de treball segur, o els prejudicis de la societat envers aquesta tasca han perjudicat la seva seguretat? Artistes com ‘Valientefolk’, ‘Dani Roto’, ‘Danko Gálvez’ i ‘Ander Muñoz’ surten diàriament per mostrar a la ciutadania, a peu de carrer, la seva música i el seu art.

La gent els veu, i ells veuen passar la gent. A vegades hi ha qui es para a escoltar-los, i fins i tot, a apreciar la seva tasca. Amb el pas dels anys, la societat ha interioritzat més l’existència dels artistes independents. Fins i tot s’han viralitzat vídeos de músics a diferents ciutats acaparant l’atenció de milers de vianants. Hi ha alguns, com Valiente, que fan servir les seves xarxes socials per promocionar-se i donar més visibilitat a la seva música.

Com és treballar als carrers

L’Ander i el Danko són companys de pis, i surten al carrer de tant en tant per poder portar diners a casa. No tenen un lloc fix per tocar, són músics nòmades que van canviant de ciutat sovint. Segons han explicat, el que més els hi agrada del seu treball és la proximitat amb les persones: “és molt de tu a tu”, ha dit Danko. Dani Roto, que és músic des dels 15 anys, també parla de l’espontaneïtat d’aquest treball, i com et permet conèixer nous músics i nous estils que, potser en altres situacions, no hagueres escoltat mai. També han parlat de la independència d’aquest treball, i les facilitats que aporta el no tenir un horari marcat, i poder desplaçar-te on vulguis sempre que vulguis.

“Aquesta és la nostra forma de viure. Tot i això, els carrers són la meva feina perque en aquest país no es valora l’art, i la gent no paga per la música. M’agrada el carrer, però em veig en l’obligació de dedicar-me a això perquè cada cop que vull fer un concert, si em paguen la gasolina he de donar les gràcies”, ha afirmat Valiente.

La majoria dels músics viu del seu treball als carrers. Tot i que tal com han explicat, no sempre és suficient, la seva passió per la música els ajuda a tirar endavant. Hi ha alguns com el Dani Roto que ja compten amb un disc propi, i altres com Valiente que han apostat tots els seus estalvis en un. “Amb el disc que acabo de treure un dels objectius és que se’m prengui com un músic més i no un captaire del carrer”, ha afirmat Valientefolk. El seu disc, que va presentar-se el 26 d’abril, està disponible al seu Spotify i segons ha explicat “és el primer disc realment professional que realitzo”.

Aspectes legals

A Sabadell, segons expliquen fonts municipals, encara que no hi ha cap ordenança que reguli la feina dels músics. Està permès tocar al carrer, però no demanar diners a canvi. Tot i això, l’Ajuntament ha parlat de l’existència d’una nova ordenança per regular-lo. Aquesta encara no està en vigor, però s’està treballant.

Sembla, però, que no sempre hi ha les mateixes condicions per a tothom. Mentre que Valiente afirma haver tingut algunes situacions controversials amb la policia local: “fa un parell de setmanes la policia va amenaçar-me amb treure’m l’instrument si no parava de tocar. Em va semblar molt fort perquè això es feia fa deu anys a Barcelona, aquí no té cap legitimitat”; altres músics com Dani Roto, Ander i Danko no han presenciat gaires disputes legals. Roto ha comentat que “en alguna ocasió la policia m’ha dit que on estava no podia tocar, però que si marxava a un altre carrer, allà no em dirien res”. L’Ander, ha explicat com fins i tot, “un cop un policia va donar-me calés i em va dir ‘molt bé xaval”. “El millor que pot fer l’Ajuntament és ignorar-nos”, ha declarat Danko Gálvez.

Normalment, i segons han explicat els músics, no fan servir cap mètode entre els mateixos artistes per repartir-se les àrees de treball: “com no som molts, no hi ha gaire necessitat de coordinació. Si algun cop hem coincidit el que arriba més tard es canvia a un altre lloc i no hi ha cap problema”.

La rebuda per part dels ciutadans

Si n’hi ha quelcom en què els artistes han estat d’acord és en l’agraïment que la gent mostra quan estan tocant. “Els carrers són molt avorrits només per caminar-los i veure botigues”, ha comentat l’Ander.

“La gran majoria de gent ho agraeix i molt. Més d’un cop, especialment la gent gran, han vingut amb llàgrimes als ulls… i això és molt satisfactori. Aquestes coses són les que faciliten la nostra feina, si no fos per la resposta emocional del públic, jo no aguantaria als carrers”, ha explicat Valiente.

Segons Dani Roto, la seva professió tracta de fer feliç a la gent que passeja pels carrers. “Quan tornes a un lloc és perquè sents un feedback. La gent et dóna diners, tu els hi agraeixes i ells et diuen gràcies a tu”. Malgrat que no és quelcom que agradi a tothom, els músics afirmen que la gran majoria de vegades el públic presenta una actitud positiva.

Foto portada: els músics Ander Muñoz (esquerra) i Danko Gálvez (dreta) tocant al carrer. Autor: Sara C.M.

FES-TE SUBSCRIPTOR!

Si t’agrada iSabadell, ajuda’ns a créixer i fes-te SUBSCRIPTOR. A més, tindràs avantatges exclusius.

Consulta AQUÍ els avantatges i FES-TE SUBSCRIPTOR ARA, AQUÍ.