L’any 2023 quedarà marcat en negre en la història de l’atletisme no només sabadellenc sinó català i espanyol. El mes de març va morir Josep Molins, atleta olímpic i protagonisme màxim de l’atletisme a la ciutat durant més de mig segle. A finals de desembre Carme Valero, la primera atleta olímpica i dues vegades campiona del món, la millor atleta espanyola del segle XX, va patir un vessament cerebral del que no s’ha pogut recuperar.
El decés de l’atleta, que tenia 68 anys, ha estat avançat per alguns mitjans aquest 1 de gener a la nit. Posteriorment la seva família ha demanat “prudència”: Valero va patir un vessament cerebral abans d’acabar l’any i ha estat uns dies en coma. Dilluns se la va desconnectar però el seu cor encara batega. No obstant, el fatal desenllaç s’ha confirmat a primera hora d’aquest 2 de gener.
Nos ha dejado Carmen Valero 🖤
— atletismoRFEA (@atletismoRFEA) January 2, 2024
Nuestra pionera.
La mujer que abrió camino.
La madre de nuestro atletismo.
La primera atleta olímpica 🇪🇸.
Bicampeona del Mundo de cross.
La mejor atleta española del s.XX
Gracias, Carmen, te estaremos eternamente agradecidos.
D.E.P. pic.twitter.com/Y0umEmT0pj
Valero va néixer a la província de Terol de forma circumstancial però la seva carrera atlètica té segell sabadellenc, sempre de la mà de Josep Molins com a entrenador. Va ser el seu descobridor, quan ella vivia a Cerdanyola. La família es va mudar a Sabadell. Ella va començar a la Joventut Atlètica Sabadell. La seva passió era córrer.
“Jo vivia a Cerdanyola i veia passar els atletes com corrien. Un dia li vaig preguntar a un senyor ‘On he d’apuntar-me per córrer?’ i em va dir que a Sabadell. I tota la família vam marxar cap a Sabadell. Jo sempre anava corrent a tots llocs. Recordo, el primer dia d’entrenament. Vaig córrer 20 minuts i ja em van dir prou per avui. Em vaig quedar plorant perquè jo volia córrer més”.
L’any 1972 va ser campiona d’Espanya de 1.500 metres, el seu primer gran títol. Va ser podi al campionat del món de cros del 75, al Marroc, on va irrompre a l’elit mundial. Un any després, l’any 1976 va ser la primera atleta espanyola en participar en uns Jocs Olímpics, Montreal 1976. Els resultats no van acompanyar. “Tot va sortir malament”, recordava en una entrevista al periodista Jordi Sánchez a finals del 2022. Però aquell mateix any va guanyar el primer campionat del món de cros a Gal·les. L’any següent repetiria victòria a Düsseldford (Alemanya).
Tot en un moment on la situació de l’esport femení distava molt de l’actual.
“A Montreal em van donar un xandall i era de la mida d’un jugador de bàsquet. Em sortia xandall per tot arreu. Vaig dir que m’ho arreglessin i em van dir que em poses un altre”. Quan va ser mare als 24 anys i va tornar a la competició, va detectar mala maror. “Un any després de ser mare, vaig tornar per disputar el campionat d’Espanya. Un directiu, un tal José Manuel Ballesteros em va dir: ‘Què hi fas aquí? No guanyaràs, i no aniràs al campionat del Món’. Jo vaig sortir a la pista i vaig guanyar. Llavors, em va donar la medalla i vaig ser ja la que li vaig dir. ‘Aquí tens la teva faldilla; ves tu a córrer el campionat del Món’. I no vaig anar. Allà on no et volen, no val la pena anar. Després ja vaig decidir plegar”.
El seu palmarès és gairebé infinit: va ser campiona d’Espanya de cros en vuit ocasions i rècord d’Espanya dels 800, 1.500 i 3.000 metres. Fa uns anys va ser distingida amb un guardó sense parangó: la millor atleta espanyola del segle XX. Alguns dels seus rècords, com ser campiona d’Espanya a la vegada dels 800 i 1.500 metres, van estar vigent quatre dècades.
Sempre va portar l’atletisme a la sang. A mitjans dels 80 es va imposar a curses com la Jean Bouin o la San Silvestre vallecana. Un cop retirada, Valero va estar vinculada al CN Sabadell, del qual en va ser vicepresidenta i responsable de l’àrea esportiva durant l’etapa de Carles Ruiz (2003-2011). Valero se’n va sense un gran homenatge a la seva ciutat tot i que el va tenir de la JAS, i mantenia l’estima de la pràctica totalitat de l’esport sabadellenc. “Aquest reconeixement per una cosa o por un altre, sigui per canvis polítics o pel que sigui, no ha arribat. Jo no li dono importància. Soc una persona que estic amb les persones que m’estimo i que m’estimen. Soc feliç i m’agrada estar amb la meva gent”.
Més informació:
Foto portada: Carme Valero, el novembre de 2022, en una entrevista amb ISabadell. Autor: J.Sánchez.
