• “El pont del Baricentro és una oportunitat per dinamitzar el municipi”
• “Volem que els polígons de Barberà siguin polígons de referència”

Xavier Garcés (Sabadell, 1963) va ser escollit alcalde de Barberà del Vallès per primera vegada la primavera del 2019. Després d’un mandat marcat per la pandèmia, va revalidar el càrrec a les eleccions municipals del 2023, on el PSC va aconseguir prop del 30 per cent dels vots i set regidors de 21 possibles. Aviat complirà sis anys al capdavant del consistori amb projectes estratègics en marxa com la construcció del pont del Baricentro o la transformació de la carretera de Barcelona.

En aquesta entrevista, Garcés repassa les polítiques més destacades del municipi i explica els seus objectius al capdavant del Consell Comarcal, una administració de la qual és president des de la dimissió del castellarenc Ignasi Giménez a finals del 2024.

A finals de maig arribarà a l’equador del seu segon mandat. Quin balanç fa d’aquests anys al govern?
Estic molt satisfet amb tots els temes que hem pogut tirar endavant amb l’equip. La veritat és que no han estat anys fàcils, sembla que ens ha passat de tot, darrerament l’apagada general, però un se n’adona que els objectius que es plantejava inicialment mica en mica es van assolint.

El de Barberà és un dels pocs ajuntaments de Catalunya liderats per la coalició PSC-ERC. Com valora la relació entre els dos grups?
La valoració és molt positiva. La coalició és molt recent, es va constituir ja iniciat aquest segon mandat i estem posant el focus exclusivament en els temes de ciutat. En això ens estem entenent i de fet crec que els resultats s’estan visualitzant a la ciutat.

El pressupost del 2025 s’ha aprovat inicialment amb un increment de més del 4 per cent. En què es veurà reflectit?
El primer que vull posar de manifest és que es va produir un gran acord per aprovar aquests pressupostos, que no només van rebre el suport dels partits que formem part del govern, sinó que van assolir 14 vots de 21 regidors i regidores que tenim al nostre municipi. Això vol dir que dos grups municipals més hi van votar favorablement. Crec que mostra el bon treball que s’ha fet per arribar a pactes i per posar la ciutat per davant de qualsevol altre objectiu.

Al final l’increment és un increment natural, ja que també han augmentat els costos i això s’ha de reflectir a l’hora de pressupostar. Des d’aquest punt de vista, és un pressupost realista i que manté un volum semblant d’inversions que anys el anteriors. Com a adminstracions públiques també tenim unes limitacions i aquesta és una altra de les lluites que tenim: d’una vegada per totes s’ha de modificar el finançament de les administracions locals, sobretot dels ajuntaments. Portem molts anys incrementant les nostres competències, però això no s’està traduint en els diners que arriben per part dels altres actors com poden ser l’estat o la comunitat autònoma.

Un dels projectes més esperats per la ciutadania és el pont del Baricentro, que tot i que no és competència exclusiva de l’Ajuntament [fe d’errates: sí que ho és], hi teniu molt a veure. Com avancen les obres?
En primer lloc, dir que és 100 per cent responsabilitat municipal i que ara mateix està finançat 100 per cent pels diners públics del municipi. Lògicament intentarem rebre finançament extern, com pot ser d’Europa o d’altres espais, però és un projecte que s’ha fet des del principi amb els equips tècnics municipals i el suport de l’empresa que va guanyar el procés de licitació. Esperem que aviat tinguem magnífiques notícies. Maig i juny són dos mesos claus per a la finalització del projecte i per poder posar-lo per fi al servei de la ciutadania.

Aquesta infraestructura permetrà arribar a peu i en bicicleta des del nucli urbà fins al sector Baricentro. Això generarà noves oportunitats per a aquest espai? Hi veieu marge de creixement?
Veiem marge de creixement al nucli urbà i també a aquest polígon d’activitat econòmica. A tots dos. Actualment, a més del conegut centre comercial, tenim allà ubicat un centre de formació professional, Claudio Galeno, que dona servei a tota la família de graus mitjans i superiors de la formació sanitària amb un volum importantíssim d’alumnat. Tenim també dos hotels i tot un espai d’oficines important a l’Edifici Cristal. Per tant, estem parlant d’un volum de ciutadania que va diàriament a aquest espai.

A més, creiem que també serà una oportunitat per al nucli urbà. Per què aquestes persones que s’allotgen als hotels no poden venir per la nit als espais de restauració del nostre municipi o a gaudir dels nostres parcs, jardins i monuments? Jo crec que és una oportunitat molt important per dinamitzar les dues bandes del pont.

Pel que fa al transport públic, que ha estat una altra de les demandes de molts veïns, recentment s’ha reforçat la línia A2 d’autobusos, molt saturada. Vostè va demanar també un bus exprés amb Barcelona. Quines accions es poden dur a terme en aquest àmbit?
Sí, nosaltres portem ja l’increment de freqüències de l’A1, del Sabadell-Barberà-Barcelona; i recentment com em deies s’ha tirat endavant també l’increment de les expedicions del Badia-Barberà-Barcelona, l’A2. Però continuem reclamant millores. Per a nosaltres és molt important que hi hagi un autobús directe de Barberà a Barcelona, aquest exprés del que parlem, i ho estem treballant tant amb la Generalitat de Catalunya com amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que són els dos àmbits de gestió del transport que tenim a la nostra zona. I a més tenim una altra reclamació, que aprofito per explicar-la, que és la comunicació de la nostra ciutat amb la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquests dos punts són claus. Lògicament també tenim tot el tema ferroviari, que són inversions encara més complicades, però que també esperem que arribin algun dia.

En aquest sentit, quin feedback teniu amb el govern de la Generalitat?
Nosaltres estem molt contents perquè tant l’increment de l’A1, que es va produir en el 2024, com l’increment de l’A2, que es va produir en el 2025, s’han pogut fer sense que hi hagi pressupostos de la Generalitat. Ara el que estem esperant és que les forces polítiques es posin d’acord perquè hi hagi un pressupost de país que ens permeti donar resposta a les necessitats claríssimes que tenim al transport públic de la nostra ciutat i que també afecten a la resta de municipis de l’entorn.

Una altra opció, potser més a mig o llarg termini, és la connexió ferroviària amb la línia R8, que permetria la connexió amb l’altre Vallès. Ho veieu necessari?
Imprescindible. És una cosa urgent que ja hauríem de tenir. Estem parlant de connectar la ciutat amb l’altre Vallès, però també amb una part molt important del Vallès Occidental com Cerdanyola, Rubí o Castellbisball. L’enllaç que podem tenir amb tots els municipis dels voltants de Mollet i Granollers també és clau per a nosaltres, i fins i tot ens donaria la possibilitat d’arribar fins a Martorell, al Baix Llobregat. Ho necessitem el més aviat possible. Sobretot es tracta d’aquesta interconnexió, que la nostra ciutadania no hagi d’anar a fer el canvi de línia a la ciutat de Barcelona. Hem de trencar amb el model radial de transport cap a la ciutat de Barcelona i apostar per un model més transversal que comuniqui els grans municipis del Vallès.

Fa uns mesos vau anunciar millores a la carretera de Barcelona, una de les principals vies del municipi. Són actuacions puntuals o hi haurà una transformació més profunda?
Sí, aquí hi ha un projecte estratègic que s’està treballant amb Montcada, Ripollet i Cerdanyola. És el que volem que s’anomeni l’avinguda del Vallès, una avinguda que haurà d’abastar des de l’accés sud de Sabadell fins a l’Hospital Ernest Lluch, que és un altre dels grans reptes que tenim. En aquest sentit, nosaltres estem fent ja algunes actuacions puntuals: hem adequat una part de la sortida dels carrers propers al Mercat 11 de setembre, on hem fet una zona peatonalitzada i pacificada; ara tenim prevista una altra actuació al barri de La Romànica i hem començat a fer també actuacions de pacificació al barri de Can Serra. Això per a nosaltres és estratègic, perquè [la N-150] actualment és una barrera que divideix el nostre municipi en dues meitats i volem que sigui una avinguda, un carrer més de la ciutat.

Parlem de polítiques d’habitatge. A zones com el Parc Europa o el Parc Central s’estan construint promocions privades. Què hi ha previst des del sector públic? Barberà podria tenir algun dels 50.000 pisos que va prometre Salvador Illa?
Efectivament. De fet, en aquests mateixos barris que estàs comentant hi ha reserva de sòl públic per construir habitatge públic. El dilluns 5 de maig s’acabava el termini per presentar els solars per part dels ajuntaments a la Generalitat de Catalunya i Barberà en presentarà dos, un de 36 habitatges i un altre de 24, és a dir, un total de 60 habitatges, en aquest cas al Parc Europa.

Tenint en compte l’escalada de preus de lloguer, l’ajuntament té altres eines per garantir l’accés a l’habitatge?
Hem de tenir en compte que Barberà és una ciutat de 34.000 habitants en una conurbació, com és l’Àrea Metropolitana, de més de tres milions i mig d’habitants. Som molt petits, només tenim 2,5 quilòmetres quadrats d’espai residencial, i per tant hem de confiar en polítiques públiques globals. Estem molt limitats al que passi en el conjunt del territori.

En l’apartat econòmic, la indústria ha tingut històricament un pes important a Barberà. Darrerament hi hem vist inversions milionàries d’empreses com Europastry o Sigfried. Quins plans té el govern per als seus polígons?
Fonamentalment, confiar en les inversions que estan fent les grans empreses del municipi, que sobretot són de sostenibilitat. Crec que és un aspecte que s’ha de posar sobre la taula, perquè estem veient que s’està construint indústria verda i això és molt positiu. En aquest sentit, estem veient que els operadors ja tenen una força per sí mateixos i nosaltres el que hem de fer és acompanyar-los, que en el cas del polígon industrial de Can Salvatella, per exemple, tingui la certificació de qualitat de polígon industrial. Ara estem intentant també assolir aquesta qualificació per al polígon industrial Santiga.

Busquem que siguin polígons de referència, de qualitat, que la gent pugui anar a treballar de forma agradable. Exagerant una mica m’agrada dir que ens agradaria que els polígons industrials fossin un carrer més del nostre municipi, que la gent pogués anar-hi a passejar. Al final el nostre territori és petit i tenim l’enorme sort que el medi natural, el riu Ripoll, és un espai verd que ajunta la part residencial amb la part industrial.

Sense sortir de l’àmbit econòmic, les darreres dades d’atur al municipi (8%) són inferiors a les de la comarca (8,9%). Com valoreu l’ocupació a Barberà?
Estem fent un esforç molt gran des del servei d’ocupació municipal perquè les persones que busquen treball estiguin preparades per a l’oferta que hi ha actualment. En aquest sentit, tenim un observatori de trajectòries i transicions educatives perquè totes les persones quan arriben a tercer o quart d’ESO ja puguin decidir què volen fer educativament a la seva vida. Sabem que avui en dia l’educació no s’acaba mai, però sí que hi ha uns moments claus, quan arriba l’adolescència, en què pots tenir molts dubtes i has d’escollir. Hem fet un esforç importantíssim en aquest àmbit, més del 96 per cent dels joves del nostre municipi s’acompanyen en la seva formació professional i això està permetent que no hi hagi aquesta sortida del món educatiu.

Juntament amb això, tenim un servei de prospecció per intentar que la formació que es dona al nostre municipi sigui aquella que necessiten les empreses i estem apostant de forma forta perquè Barberà sigui un punt de referència de la Formació Professional. Ja tenim tota la família del sector químic en un institut, l’Institut La Romànica. Apostem molt per aquest sector, a Barberà hi ha moltes empreses que necessiten aquests perfils i això permet que les xifres d’atur siguin baixes.

També tenim una bossa que estem treballant de persones de més de 45 anys que porten molt de temps fora del mercat laboral i que estem intentant apropar-los. Estem fent projectes interessants en aquest sentit.

Passem a equipaments. Una de les inversions importants als pressupostos és la millora de la pista d’atletisme. Per què s’ha decidit aquest projecte? Què comportarà aquesta transformació?
Anem fent tots els anys alguna millora en algun equipament esportiu. El darrer any vam fer millores a poliesportius que fan servir diferents equips i també vam fer millores fa dos anys als camps de futbol de gespa artifical. En el cas de la instal·lació esportiva Can Llobet, és un espai que fa servir molta ciutadania de forma individual, però també dos entitats esportives com la Unió Atlètica Barberà i el club de futbol americà Rookies, que desenvolupen una tasca magnífica. Barberà ha tingut sempre molta tradició en el món de l’atletisme, de fet ja teníem unes pistes d’atletisme, però, afortunadament, pel seu ús han tingut un desgast i s’han hagut de renovar.

A aquestes alçades del mes de maig ja està aprovat de forma definitiva el projecte que es va redactar en el seu moment i ara estem en la fase d’iniciar la licitació de l’empresa constructora perquè es faci el més aviat possible la reforma. Esperem tenir unes instal·lacions modèl·liques per a l’atletisme, per al futbol americà i sobretot amb la novetat de la incorporació d’unes grades amb una capacitat de prop de 400 persones.

L’últim Dibaròmetre va mostrar una preocupació creixent per la neteja entre els barberencs (prop d’un 15 per cent de les respostes). Què ha passat? Hi ha algun problema amb el servei?
No. Quan es fa qualsevol enquesta en què les preguntes són obertes les persones tenim sempre el comodí de la resposta. En aquest sentit, sabem que quan surt que aquest és un dels problemes habituals, com passa a molts altres municipis, vol dir que no hi ha problemes importants al nostre municipi. Independentment d’això, està claríssim que hem de fer unes millores. De fet, en el 2024 ja es va canviar el contracte que hi havia amb l’empresa que estava prestant el servei i ara estem ja en una fase de substitució de contenidors per aplicar la gestió de residus més modernitzada, que també tocava al nostre municipi.

Continuant amb informes, segons el balanç de criminalitat del Ministeri de l’Interior, els delictes van augmentar un 10 per cent a Barberà durant el 2024. Quina diagnosi en feu?
Quan mirem una dada individual també pot ser sospitosa en aquest sentit. Hem de tenir en compte que s’han reduït els robatoris amb violència i s’han reduït els robatoris a domicilis. Per què s’ha produït aquest increment del volum global? doncs ve tot per les estafes que es produeixen a través de la xarxa. Estem veient que la ciberdelinqüència s’està incrementant no només a Barberà, sinó a tot arreu.

També és important tenir en compte que Barberà és un espai molt petit, on hi ha molt poques incidències. Per tant, que un tipus de delicte passi de 10 a 11, al final de l’any comporta que es doni aquest increment del 10 per cent. A vegades no són dades gaire significatives a l’hora de fer comparatives.

Deia que havien pujat els delictes informàtics. Des de l’ajuntament es pot fer alguna cosa o és un tema dels Mossos?
Sí, en el cas dels delictes informàtics el que fem és recollir les denúncies i passar-se-les als Mossos d’Esquadra. Quan ens demanen col·laboració per a alguna intervenció concreta, lògicament la Policia Municipal acompanya els Mossos.

L’alcalde Josep Martínez, quan parlava de la seguretat a Badia, va explicar que estàveu treballant en una major coordinació dels cossos policials de Barberà, Badia i Cerdanyola. És el camí a seguir per als municipis petits?
Sí, al final nosaltres necessitem aquestes col·laboracions. Som municipis que compartim circumstàncies, compartim carrers, i al final també hem de treballar conjuntament per controlar aquestes situacions. Estem molt contents d’aquestes col·laboracions, de les patrulles conjuntes i de les vigilàncies nocturnes que estem fent en alguns espais. Crec que és molt positiu per a tots els municipis.

Tanquem la carpeta del municipi i obrim la del Consell Comarcal. Quins són els seus principals objectius a la presidència de l’ens i com han estat aquests primers mesos?
La veritat és que ha estat molt fàcil. Arribo en un moment, a meitat de mandat, en què el Consell Comarcal ja s’ha dotat d’un pla d’actuació comarcal. Estem parlant d’una administració que està molt endreçada i que ja tenia els objectius molt avançats. Jo el que he de fer des de la presidència és mantenir una continuïtat en aquesta execució tenint en compte que ja només queden dos anys per finalitzar aquest mandat. S’han tirat endavant reptes molt importants, com és el tema de la gestió de residus, per exemple, i crec que ara mateix el que hem de fer és treballar perquè aquests reptes que estan a mig camí acabin en èxit com és habitual al Consell Comarcal.

Parlava precisament dels residus. La taxa comarcal potser ha estat una de les polèmiques més grans de l’any passat. Veient com va anar, preveieu canvis o continuarà el mateix model?
Sí, jo parlo més de la gestió perquè realment l’encàrrec que ens han fet els diferents municipis de la comarca ha estat la gestió integral. És un repte molt interessant perquè hem d’afrontar objectius molt importants com la reducció dels residus o la millora del seu tractament. El Consell Comarcal disposa d’un centre de tractament de residus importantíssim que necessitarà inversions. Tenim una planta on es recull tot el tema de l’orgànica que hi haurà una inversió de prop de 50 milions d’euros per generar energia mitjançant biomassa. Estem parlant de projectes molt interessants que estem tirant endavant amb el Consorci de Residus del Vallès Occidental i la part de cobrir la despesa mitjançant la taxa per a mi és la menys important. Crec també que al final s’ha demostrat que la ciutadania entén que si hi ha un servei s’ha de sufragar el seu cost de forma justa, que és el que s’intenta fer en aquests moments.

Per acabar, una altra de les polítiques estratègiques del Consell ha estat la inversió al riu Ripoll, que és un eix vertebrador de la comarca. Quin ha de ser el riu del futur?
Sí, tenim el projecte Teixint fils de vida que s’està fent al riu Ripoll i que va des del municipi de Sant Llorenç Savall i va fins a Montcada i Reixac, on el riu acaba al Besòs. Tots els que hi participem volem recuperar el riu des del punt de vista d’un espai de comunicació entre els diferents municipis. Hi haurà uns itineraris que es podran fer servir, uns aparcaments per a bicicletes elèctriques, uns diorames 360º per recuperar els espais de memòria industrial del riu… iniciatives per posar-lo en valor, fonamentalment. En aquest sentit, agrair també la tasca de les entitats associatives, de voluntariat, que s’estan preocupant molt pel riu i ens aporten informació. Ja es va demostrar durant la pandèmia: quan no podíem sortir a caminar pels nostres carrers perquè estàvem confinats, el riu Ripoll va ser aquest pulmó, un espai que ens va donar vida. Ho hem de recuperar i que ho volguem fer conjuntament tots els municipis de la comarca és molt important.

Fotos: David Jiménez.