- “Amb la Ronda Nord descongestionaríem la mobilitat i consolidaríem el teixit empresarial”
- “Hem demanat un autobús llançadera Castellar-Sabadell Nord”
Yolanda Rivera (PSC) és l’alcaldessa de Castellar del Vallès des de finals del 2024, quan Ignasi Giménez va deixar el càrrec després de 17 anys ininterromputs al capdavant del consistori. Una successió que arriba en un moment molt important per al futur de la vila, que té sobre la taula carpetes pendents com la millora de la mobilitat, el creixement poblacional o la construcció d’habitatge públic, entre d’altres.
Parlem amb Rivera al seu despatx del Palau Tolrà, l’icònic edifici del segle XIX que acull des de fa unes dècades les dependències de l’ajuntament castellarenc. En aquesta entrevista, fa balanç de la tasca de govern i desgrana els principals reptes de la localitat.
El passat mes de desembre va ser investida alcaldessa de Castellar del Vallès. Com valora els primers mesos a l’alcaldia?
Han sigut uns mesos molt intensos, tant emocionalment com laboralment. Són uns mesos que he dedicat bàsicament a donar-me a conèixer i, per tant, m’he entrevistat amb moltíssimes entitats, tot i que encara en falten, perquè en tenim més de 200 a Castellar. També he anat a les empreses. La voluntat és donar-me a conèixer i posar-me a la seva disposició. De moment la valoració és molt positiva, és un càrrec que comporta molta responsabilitat, però estic aprenent molt i estic fent un màster en alcaldia important.
Precisament va agafar el testimoni d’Ignasi Giménez, qui havia estat al capdavant del govern durant 17 anys. Era un lideratge molt consolidat al municipi. Com ha estat el relleu?
La capacitat de lideratge de l’Ignasi és inqüestionable. És una persona i un polític molt consolidat, que va començar molt jove a l’alcaldia, i era una gran responsabilitat substituir-lo. Jo em vaig sentir molt honrada que confiés en mi per fer aquest trasllat. És veritat que hi havia el risc que l’equip perdés aquest referent, aquest far, però sabem que podem comptar amb ell i que continua formant part del nostre projecte.
Veurem moltes diferències entre el seu projecte i el de Giménez?
Jo crec que no es poden comparar. Si jo vaig entrar a formar part del projecte quan l’Ignasi m’ho va proposar en el 2019 és perquè m’hi sentia identificada. Ara ja fa sis anys que formo part del projecte i me l’he fet meu. Seria bastant estrany que hi haguessin molts canvis. És veritat que després són estils, personalitats i formes de fer diferents, però, com a projecte, teníem una línia d’actuació molt clara, molt definida i, per tant, no han d’haver-hi moltes diferències.
Parlem de mobilitat. Un dels projectes que més debat ha generat a la comarca ha estat la Ronda Nord, que ara sembla més a prop que mai per la configuració política. Quin impacte tindrà en Castellar?
Com dius, sembla que estem més a prop que mai. És un dels grans temes en què estem abocant tots els esforços. Hem demanat una reunió amb la consellera Paneque i de moment ja hem fet una primera presa de contacte amb els seus caps de gabinet. També ens hem reunit amb el Manel Nadal, que és el secretari que està portant aquest tema més de primera mà, i hem fet una comissió de seguiment amb Sabadell perquè considerem que és un projecte transcendental.
Castellar és l’únic municipi de més de 25.000 habitants de Catalunya que no té ni connexió ferroviària ni un accés a una via ràpida, i això comporta problemes de mobilitat importants. [La Ronda Nord] permetria sobretot un desenvolupament dels nostres polígons i una facilitat perquè Castellar pugui comptar amb empreses importants, amb tot el que implicaria la instal·lació d’aquestes empreses en el nostre municipi: des de la creació de llocs de treball a la riquesa que hi podrien portar. Descongestionaríem la sortida i la mobilitat, però també permetríem que el teixit associatiu i empresarial s’implementés i es consolidés.
Sabadell i Terrassa van fer públiques les seves propostes per fer realitat la infraestructura. Quin és el model que vol Castellar?
Nosaltres, com comentava, ens adherim al model de Sabadell. El veiem correcte i el veiem necessari. D’aquí va sortir la proposta de fer aquesta comissió que estem a punt de constituir. Ens adherim al model de Sabadell i no farem ara que això s’endarrereixi.
Pel que fa al transport públic, una de les demandes veïnals és el perllongament dels Ferrocarrils. Ho veieu necessari? És factible fer-ho a curt o mitjà termini?
Aquest és un dels temes que hem posat a sobre de la taula en les reunions amb la Generalitat. De fet, estem esperant que ens truquin perquè es van oferir a venir per explicar-nos en quin punt està l’estudi del ferrocarril i també en quin punt està el tema del BRCAT. Però hem de ser realistes i hem d’entendre tots que si aquest projecte s’acaba fent serà a llarg termini. Per tant, ara el que hem de fer és posar-nos a treballar amb el que tenim. Nosaltres entenem que ara mateix la nostra estació de referència és Sabadell Nord, així que estem treballant per millorar l’accés i la mobilitat a aquesta estació: hem demanat més freqüència d’autobusos sobretot en hora punta i hem reclamat també un autobús llançadera que només faci el trajecte de Castellar a l’estació. A més, hem demanat l’unificació de la zona tarifària, perquè Sabadell està en zona 2 i nosaltres tenim una zona diferent. És incongruent que estiguem en una zona diferent si hem d’anar a Sabadell obligatòriament per agafar el transport públic.
Quina resposta heu rebut en aquest sentit per part de la Generalitat?
De moment, a les tres reunions que hem fet, la resposta ha sigut de total comprensió. La situació és la que és i no és una demanda gratuïta, ni una demanda capritxosa. És una demanda real i necessària. I per tant, de moment, [ens han comunicat] que ho estan estudiant. Jo espero en molt breu poder donar alguna notícia.
Castellar ha anat augmentant de població fins a superar la barrera dels 25.000 habitants, xifra impensable fa unes dècades. És sostenible continuar creixent a aquest ritme?
Un dels temes a tractar és fer sostenible aquest creixement. L’any 2024 vam crèixer un número rodó, 100 habitants. Jo penso que un creixement de 100 habitants per any és sostenible. Tenim el gran focus de l’habitatge, que és el tema candent no només a Castellar, sinó al conjunt del país. Però treballarem perquè aquest creixement sigui sostenible i que el poble vagi creixent. Tenim les nostres limitacions, sabem que no volem envair l’espai natural. El gran tema serà fer que aquest creixement sigui sostenible i que es pugui mantenir la qualitat dels serveis públics que ofereix l’ajuntament.
La tendència poblacional també implica més necessitat d’habitatge públic. Quins plans hi ha en aquest àmbit?
En aquest sentit, arran de la suspensió de la regla de la despesa, vam poder disposar dels romanents i amb això es van adquirir terrenys en l’any 2022 i 2023, si no recordo malament. Es van adquirir terrenys que estan dins del terme municipal i en els quals ara estem en disposició de desenvolupar polítiques d’habitatge. En un d’aquests terrenys ja tenim tancat un primer conveni amb Incasòl per fer la construcció d’uns 100 habitatges de lloguer assequible i la resta de solars els hem posat a disposició de la Generalitat en la convocatòria que han fet per construir habitatge. Per tant, venim treballant en aquest aspecte de fa un temps: el primer que necessites per fer habitatge és tenir sòl, aquests deures els hem fet, i estem treballant en la línia de poder disposar d’uns 200 habitatges de lloguer assequible en els propers anys.
Una altra inversió important a escala municipal ha estat la compra de l’edifici de Cal Gorina. Què s’hi vol fer?
Hem comprat l’edifici bàsicament perquè entenem que si volem mantenir aquesta identitat de poble, hem de preservar el nostre patrimoni. Enteníem que aquesta casa, per la seva història i la seva catalogació, era un edifici a preservar i l’hem comprat. Ara de moment s’estan fent unes obres d’arrenjament perquè estava en molt mal estat i, per tant, no és possible obrir-la en breu i donar-li un servei.
El que volem fer també, i ja hem començat a fer els primers passos, és fer un procés participatiu amb la ciutadania i que la ciutadania opini, decideixi i doni idees sobre el tipus d’equipament en què s’ha de convertir a Cal Gorina. Ara estem en aquest camí: estem fent obres d’arrenjament per assegurar la seguretat i començant el procés participatiu.
En l’apartat econòmic, hem vist en els darrers anys l’arribada de grans cadenes al municipi. Com valora aquests moviments? Poden afectar el comerç local?
Un ajuntament no pot impedir que vingui un tipus d’establement o un altre. És veritat que està succeint, que s’estan instal·lant cadenes de comerç. Això té una lectura que són llocs de treball per a les persones de Castellar i, per tant, aquesta part és positiva. Nosaltres el que intentem fer és compensar aquest factor amb polítiques adreçades al petit comerç i a la seva subsistència, perquè és necessària. Des del 2020 vam iniciar una campanya de xecs a bescanviar els comerços locals, que ho fem cada any pel Nadal. És una política que està molt ben acceptada i que els comerços ens la demanen, perquè implica una injecció de recursos públics i privats al municipi. I després intentem dinamitzar al màxim les activitats que passen al centre, que és on està el comerç local. Per tant, nosaltres seguim apostant pel comerç local, òbviament, i intentem compensar els possibles impactes negatius que puguin tenir sobre ells. Però en definitiva tenim poc marge de maniobra per impedir que vingui ningú.
Recentment s’ha anunciat també la formació d’un equip de treball Sabadell-Castellar sobre el Ripoll. Com us imagineu aquest espai?
Tenim el projecte Teixint Fils de Vida, finançat amb els fons Next Generation i impulsat pel Consell Comarcal. Es tracta d’un projecte que abasta tots els municipis per on passa el riu Ripoll del Vallès Occidental. La idea és preservar aquest entorn i posar uns carregadors de bicicletes, fer-lo amable i simpàtic perquè la gent hi pugui caminar. Nosaltres ja vam començar a actuar abans d’aquest projecte i ja hem fet unes inversions molt importants al riu. El que hem fet és netejar la canya, recuperar fonts que des de les riuades dels 60 havien desaparegut i obrir un camí perquè la gent hi pugui passejar.
Tenim la gran sort que som un municipi que té un riu i ho hem de posar en valor. L’aigua és vida. Castellar estava vivint d’esquenes al riu, el riu Ripoll era una cosa que hi havia allà darrere, però la gent no hi anava. És molt important aquest projecte, nosaltres ja vam fer a nivell de municipi una primera actuació, des del pont de Torell fins al pont de Castellar, i amb aquesta adhesió al projecte de Teixint Fils de Vida donarem continuïtat a la resta fins arribar a Sabadell.
En l’àmbit educatiu, fa poques setmanes es va col·locar la primera pedra de l’ampliació de l’Institut Escola Sant Esteve, encallada des de feia temps. El consistori n’ha avançat part de la inversió, tot i ser competència autonòmica. Per què? Quina previsió hi ha?
S’ha decidit avançar aquesta inversió per coherència, perquè no vèiem molt clar que una escola de primària passés a ser un institut-escola amb 200 nens i nenes més i el mateix espai que hi havia fins ara. En el moment que es va signar el conveni, la Generalitat va manifestar que no tenia possibilitats de fer les obres; i nosaltres, donat que financerament estem molts sanejats i disposàvem de romanents, vam fer la proposta d’avançar els diners necessaris per a la inversió. Vam firmar un conveni conforme el qual ens en tornaran el 90 per cent. Nosaltres com a ajuntament paguem el 10 per cent restant i paguem a més la direcció i els recursos personals.
Els nens i nenes han d’estudiar en les millors condicions; no pot ser que un laboratori es converteixi en una aula i deixin de tenir un laboratori o que hagin de menjar per torns. L’educació va més enllà de les lliçons, també implica que els estudiants puguin estudiar en unes condicions dignes, i per això vam avançar els diners. Afortunadament, estàvem en disposició de poder-ho fer.
En aquest sentit, a l’abril, un centenar de persones es manifestaven per reclamar millores en les condicions de les escoles bressol públiques de Castellar. Quin és el posicionament del seu govern sobre les reclamacions?
El nostre posicionament és clar i així ho hem informat tant a les educadores com a les famílies. Aquesta reivindicació ha sorgit arrel que la licitació de les escoles bressol havia caducat i se n’havia de fer una de nova. I jo crec que potser no vam explicar prou bé com era la nova licitació.
Aquesta nova licitació millora les condicions d’atenció als infants perquè, per una banda, ofertem 13 places més. És a dir, hi haurà 13 famílies més de Castellar que podran optar a una escola bressol pública. I fem aquesta aposta en un moment en què la natalitat està baixant. Per tant, malgrat que l’índex de natalitat sembla que va a la baixa, apostem per l’escola pública i renovem amb una ampliació de 13 places. I a més, aquesta nova licitació contempla l’ampliació de personal, d’educadores i d’educadors que puguin atendre amb més recursos els infants de Castellar. També contempla els professionals adreçats a l’atenció a la diversitat dels nanos. Per tant, nosaltres entenem que és una licitació que millora substancialment l’actual.
Són reivindicacions que entenem i que comprenem. Per això jo mateixa m’he reunit i he donat totes les explicacions. Després hi ha algunes reivindicacions en què l’ajuntament no té competències i, per tant, no les podem fer. Però allò que està dins de les nostres competències ho hem fet i estem per sobre del que diu el decret sobre els recursos pedagògics que hi ha d’haver per grups. La nostra posició és tirar endavant aquesta licitació perquè estem convençuts que és una millora en l’etapa 0-3.
Si bé la taxa de criminalitat creix a la majoria de municipis de l’entorn, a Castellar es manté a la baixa. Quina lectura en feu?
Nosaltres estem satisfets perquè Castellar és un poble on els ciutadans se senten segurs. I el fet de sentir-se segur en el teu poble, a casa teva, és molt important per a la convivència. Per tant, nosaltres valorem molt positivament les dades. Tenim molt contacte tant amb la Policia Local com amb els Mossos d’Esquadra. Van ser de les primeres reunions que vaig fer quan vaig prendre el càrrec com a alcaldessa, perquè s’han de fer aquests vincles entre l’ajuntament i els cossos de seguretat que estan treballant per garantir la seguretat. Per tant, continuarem fent tots els esforços. Som un poble que encara som poble, ens coneixem tots i això també facilita molt la feina d’una policia local de proximitat.
Per acabar, m’agradaria parlar de futur. Les eleccions són en dos anys. Es veu liderant el projecte socialista?
Jo crec que ara mateix estic encara assimilant aquest nou càrrec. Jo ara estic centrada bàsicament en agafar el relleu i fer de forma sòlida i jo no descarto res però avui encara és d’hora per dir si presentaré candidatura o no.
Fotos: David Jiménez.