El ple ordinari de maig ha transcorregut sense pena ni glòria. El debat de les mocions de l’oposició ha ocupat força més temps que els dictàmens portats per l’equip govern, la majoria dels quals de caràcter purament burocràtic.

El ple ordinari de maig, de quatre hores de durada, ha constat de 18 dictàmens de l’equip de govern, més un aprovat d’urgència i cinc mocions dels grups de l’oposició. La majoria dels punts del govern han estat de pur tràmit com ara vuit resolucions de discrepància amb l’interventor, dues dacions de compte, un reconeixement extrajudicial de crèdit o la vuitena modificació de crèdit del Pressupost Municipal.

La sessió ha començat amb la pressa de possessió del regidor de la Crida per Sabadell, Guillem Fuster Usas, que substitueix Anna Lara. Va estar acompanyat a la sala de plens per nombrosos companys de partit com l’exalcalde Maties Serracant o els exregidors Isidre Soler, Lluís Perarnau o Xavier Oca.

Les vuit discrepàncies de l’interventor sobre una sèrie de despeses ha donat munició argumental als grups de l’oposició que han assenyalat la manca de previsió de l’equip de govern sobre activitats “recurrents i periòdiques”, perfectament planificables, citant l’informe no vinculant del secretari. El tinent d’alcaldessa socialista Eloi Cortés ha tret importància a l’assumpte indicant que el número de discrepàncies és ínfim respecte als milers de factures conformades sense problemes. D’altra banda, ha assenyalat les grans complicacions burocràtiques per facturar petites quantitats com ara despeses de papereria, serralleria o d’altres serveis menors.

Residència i pisos

Els únics punts amb interès per a la ciutadania han estat l’aprovació del Pla Especial per encabir una residència i centre ocupacional de CIPO per a persones amb discapacitats promoguda per la Fundació Barnola-Vallribera, presidida per l’exregidor socialista Joan Manau, imputat en una peça del cas Mercuri. El dictamen ha estat aprovat per unanimitat entre elogis de la dreta de PP i l’extrema dreta de Vox com un exemple de les excel·lències de la col·laboració pública/privada.

Així mateix, s’ha aprovat per unanimitat la cessió d’una finca propietat de l’Ajuntament al carrer Costabona a VIMUSA per construir habitatges de protecció oficial per a la gent gran. També, s’ha modificat el Pla d’emergència per la sequera i s’ha abordat la qüestió dels refugis climàtics cara a l’estiu on l’oposició ha demanat ampliar l’oferta per permetre l’accés a equipament municipals com ara centres cívics o biblioteques dotats d’aire condicionat. La part resolutiva ha finalitzat amb l’aprovació d’urgència, el mateix dia que s’exhauria el termini de sis anys, de la renovació de la condició de patrons de la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1959.

Quintet de mocions

El debat de les mocions ha mostrat com els socialistes tenen la mà trencada en això de repartir joc. Això sí, seguint fil per randa allò de què la banca sempre guanya. S’ha de tenir present que, amb la majoria absoluta del PSC, la sort de les mocions depèn del seu vot afirmatiu o de la seva benevolent abstenció.

La primera de l’Associació Cultural Can Feu, defensada per Aleix González, ànima de l’entitat i candidat independent a la llista de Junts per Sabadell, liderada per Lourdes Ciuró, a les municipals del 2019, ha estat aprovada per unanimitat (més info: ‘L’Ajuntament demanarà que els jardins de la Torre d’en Feu siguin un Bé d’Interès Nacional’). La moció ha instat a l’Ajuntament, propietari de la Torre d’en Feu, demanar a la Generalitat la màxima protecció com a Bé Cultural d’Interès Nacional dels seus voltants, una catalogació de la que ja gaudeix el castell. El portaveu d’ERC, Gabriel Fernández, ha realitzat un detallada cronologia dels canvis en la propietat del monument per a destacar com aquest va passar al 2017 a ser de titularitat municipal gràcies a una operació, liderada per l’alcalde Serracant, a canvi de condonar el deute de l’IBI de la propietat immobiliària (Mas Duran).

El tinent d’alcaldessa socialista Adrián Hernández, excap de llista de Ciutadans, ha mostrat la seva cara més amable. Així ha volgut subratllar la seva bona sintonia amb González i el compromís de l’Ajuntament amb la rehabilitació de la Torre d’en Feu de la qual espera en breu poder anunciar la primera intervenció.

Els criteris de les escoles bressol

El suport del PSC ha permès aprovar la moció del PP, defensada per Cuca Santos, per atorgar punts complementaris de desempat a les places de les escoles bressol a les famílies on els pares o tutors treballin i no puguin fer-se càrrec de l’infant. Les tres formacions d’esquerra, Comuns, Crida i Esquerra, han manifestat el seu rebuig a una moció, defensant el principi d’ensenyament universal i gratuït dels 0 als 3 anys. Joan Mena dels Comuns i mestre de professió, ha posat sobre la taula el xifra de les 400 famílies que es queden sense places en les llars d’infants municipals. Un dèficit que reclama una solució per part de les administracions pública. Des de la Crida i ERC s’ha recordat la promesa dels socialistes de construir una escola bressol en La Concòrdia, així com de la necessitat de fer una altra per satisfer la demanda existent. L’alcaldessa, Marta Farrés, ha intervingut per recordar que les llars d’infants són competència exclusiva de la Generalitat i que les escoles-bressol municipals han estat un iniciativa dels ajuntament per suplir aquesta deficiència.

El model de ciutat

La moció d’ERC, defensada per Santi Valls, ha plantejat la recurrent qüestió del “model de ciutat” i la necessitat d’endegar els treballs per elaborar un nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), atès que aquest està en vigor des de 1993 i ha experimentat una cinquantena de modificacions que l’han apedaçat. Hernández ha seguit el consell de Cánovas del Castillo, arquitecte de la restauració borbònica, segons el qual davant un problema polític enutjós, el millor era crear una comissió d’estudi. D’aquesta manera, no ha descartat la conveniència d’endegar aquests treballs, tot i que ha considerat que altres municipis com Barcelona i l’Hospitalet tenen en vigor el seu POUM (no confondre amb l’històric Partit Obrer d’Unificació Marxista) des de fa 50 anys. La discussió ha propiciat el debut de Guillem Fuster. Ha fet gala del seus coneixements sobre el tema, tot i reivindicant el Mapa Cultural (1995), impulsat pel regidor Cultura Pere Vidal i guardat des de llavors en un calaix. En aquestes condicions, la moció ha estat aprovada amb les abstencions de la Crida i Vox.

Música de carrer

Tampoc Mena ha tingut dificultats aprovar la seva moció per regular, com s’ha fet en d’altres municipis, les actuacions dels músics de carrer. La moció -aprovada amb les abstencions de PP i Vox- ha donat l’oportunitat al regidor de Cultura socialista, Carles de la Rosa, per cantar les excel·lències -com un tenor en una ària d’òpera- de la potent programació de música culta i popular sabadellenca, així com la tasca del Conservatori i les diverses escoles de música locals.

La darrera moció, presentada per la Crida, ha estat la de major contingut ideològic i que ha reclamat mesures per erradicar els episodis violents i l’exhibició de simbologia feixista a càrrec d’una minoria, dins i fora de l’estadi de la Nou Creu Alta, propietat municipal. La moció ha estat aprovada amb els úniques abstencions de PP i Vox. Les dues formacions de dreta i extrema dreta ha condemnat la violència “venga de donde venga” i han criticat que la Crida no faci el mateix amb els pintades i escraches als locals dels partits o a les carpes on fan propaganda. Mena, que sempre busca el cos a cos amb la dreta, ha criticat a Cuca Santos per seva la retòrica antifeixista, alhora que el PP pacta amb els feixistes a ajuntaments, parlaments i governs autonòmics.

Dues preguntes

La sessió ha finalitzat amb dues preguntes. La primera de Mena sobre si l’Ajuntament té pensat instal·lar una pantalla gegant de televisió per seguir el partit contra el Múrcia que decidirà si el conjunt arlequinat puja categoria. L’alcaldessa, com no podia ser menys, ha respòs afirmativament, tot i puntualitzant que es faria de manera coordinada amb el Centre d’Esports Sabadell.

La segona, de Gabriel Fernández, ha demanant informació sobre la presència de dos helicòpters militar a l’Aeroport de Sabadell que l’alcaldessa ha considerat dintre de la normalitat d’aquesta la instal·lació.

Foto portada: la bancada socialista, al ple de maig de 2025. Autor: D.J.