Una cinquantena de persones han assistit aquest matí a la jornada L’odi ven, l’odi mata organitzada per la Federació d’Associacions Veïnals de Sabadell i el projecte acadèmic ARENAS, que s’ha dut a terme a l’auditori del casal Pere Quart. La jornada ha servit per donar eines, identificar i plantar cara als discursos d’odi, la penetració dels quals preocupa especialment.

El primer tinent d’alcaldessa, Eloi Cortés, ha recordat que l’Ajuntament ha estat denunciat per Abogados cristianos per dues activitats al voltant de l’acte de l’Orgull LGBTIQ+. La denúncia ha estat arxivada. En la seva ponència, l’antropòloga, investigadora i periodista Núria Alabao ha palesat com les extremes dretes utilitzen algunes interseccions entre el gènere i la raça per crear por i alarma social, que després utilitzen per imposar la seva agenda. Teories com el Gran reemplaçament demogràfic serveixen per atacar per una banda les dones feministes perquè no volen tenir fills i per l’altra la migració, especialment la població d’origen musulmà. D’igual manera les extremes dretes utilitzen l’argument de la igualtat de drets per voler prohibir el vel “quan la igualtat de les dones musulmanes els importa ben poc”.

“Crear alerta social per la inseguretat, parlar d’abocadors multiculturals com fa Santiago Abascal, destacar tot el dia les ocupacions, parlar de forma pejorativa o associant a delictes als menors no acompanyats o destacar fins a l’extrem qualsevol agressió sexual serveix per impulsar una agenda xenòfoba de llei i ordre”, ha assegurat Alabao.

En una ponència posterior, la doctora en Ciències Polítiques Gemma Pinyol ha assegurat que els extremismes detecten molt bé els “problemes” i el “malestar” social però són “tràgics” i “inhumans” en la proposta de solucions. Sigui com sigui, generar por i controlar el discurs els serveix per créixer i “aprovar mesures excepcionals i contra els drets humans fent-les passar com de sentit comú”

Elements com l’escalfament global, el feminisme o les migracions són aspectes que treballa a fons l’extrema dreta per “destruir” un sistema que, val a dir, “és més que millorable”, ha assegurat.

“L’extrema dreta utilitza les migracions per a tot. Detecten el malestar dels que es queden al marge, culpen l’estranger i estan guanyant el debat al marge de les dades. Ocupen tots els debats, és igual si hi ha cua al metge o si els salaris són baixos”.

No obstant la conseqüència és que s’aborda la diversitat només com un problema de seguretat. Mai es parla de drets laborals, drets de ciutadania, equilibri territorial o els problemes per accedir a l’habitatge. La mostra és que el dret d’asil ha reculat més que mai o que la Unió Europea (i Espanya també) està pagant països antidemocràtics per impedir les migracions. “La gestió de les migracions avui és el text de qualitat d’una democràcia. I només sabem una cosa: no hi ha cap política antimigratòria que hagi millorat l’estat del benestar”, ha insistit.

Com plantar cara a l’odi?

En una taula rodona, quatre representants d’agents socials han dit la seva sobre la penetració dels discursos d’odi, especialment en la població més jove, però també en molts barris populars. Jordi Torguet, de la FAV, es tem que “estem perdent la batalla, no tant perquè el rival estigui guanyant-nos sinó perquè estem jugant malament el partit”. El secretari general del sindicat CC.OO al Vallès Occidental, Iván Ramos, ha demanat un “front democràtic” i un “programa de mínims” entre els demòcrates. “Cal unitat i deixar-se estar de matisos i de mirar els purismes i la lletra petita; l’enemic ve fort”, ha palesat.

Des del sindicat UGT, Esther Espigares, secretària general al Vallès Occidental, ha assegurat que cal molta formació i tolerància zero contra el racisme o el masclisme “a dins de les nostres organitzacions i també a fora, si cal a la conversa de bar o al dinar de Nadal”. Mamady Kaba, president de la Joventut de l’Àfrica Negre de Catalunya, ha demanat “donar la veu als joves” i fer present i visible la diversitat ètnica a totes les esferes. També ha demanat acompanyament en la lluita pels drets dels migrants. “Com podem entrar a una associació de veïns o un sindicat si tots estem fins al coll per arribar a final de mes en feines precàries i mal pagades?”, s’ha preguntat.

Els sindicalistes han reconegut que les esquerres han arribat tard a la batalla cultural de les xarxes socials i que moviments com el feminisme fins fa pocs anys eren minoritaris dins de les seves organitzacions. No obstant, tots han coincidit que darrera de l’antifeixisme, l’antiracisme o el feminisme sempre hi ha un component de lluita de classes.

“Tot sovint ens volen dividir en la lluita de l’últim contra el penúltim i no ho hem de permetre”, ha dit Manuel Navas, president de la FAV, qui ha animat a “donar la batalla i diferenciar molt bé entre la llibertat d’expressió i l’odi perquè no totes les opinions són vàlides ni respectables”. La regidora de Drets Civils, Sílvia Garcia, ha tancat la jornada, que s’ha dut a terme a l’Auditori del casal Pere Quart.

El director d’iSabadell, Jordi de Arriba, i el professor i coordinador local del projecte ARENAS Steven Forti han moderat les taules.

Foto portada: Pinyol i Forti, aquest matí a la jornada L’odi ven, l’odi mata. Autor: D.Jiménez.