ARTICLE D’OPINIÓ
Isidre Soler, membre de la Plataforma Sabadell Lliure de Corrupció

El passat dilluns 16 de juny es feia pública la sentència del judici de la peça 18 del cas Mercuri condemnant a Melquíades Garrido i Manel Somoza a 3 mesos i 22 dies de presó per un delicte de tràfic d’influències.

Més enllà de la condemna en si, durant el judici va quedar palesa la manera d’actuar de determinades persones i és el fil conductor d’altres peces del sumari i l’element clau en els cassos de corrupció: considerar-se impune davant la comissió de conductes il·lícites.

Una impunitat que emana del fet de tenir “poder”. Un poder que ho controla tot i a tothom i que pot generar temor als subordinats. Aquest va ser el cicle pervers que durant anys va funcionar dins la institució municipal i a la ciutat. Qui no obeïa els desitjos del poder i del seu entorn havia begut oli. Aquesta va ser la manera d’actuar del clan Bustos-PSC durant els 16 anys al capdavant del govern
municipal.

Melquíades Garrido, constructor, president del Gremi de Constructors de Sabadell i Vallès i oncle de Manuel Bustos tenia poder i es considerava impune. Durant el judici va reconèixer que tenia poder absolut a Urbanisme de l’Ajuntament i trucava a regidors, caps i tècniques: hola, soy Garrido, i es valia de la seva influència per ser qui era per no seguir els conductes i procediments habituals.

La propietària de l’habitatge en qüestió, el constructor Melquíades Garrido i l’arquitecte van maquinar per fer unes obres il·legalitzables: un nou habitatge de 90 m2 al sota coberta d’un edifici ja existent en volum disconforme per haver-se ampliat anteriorment sense llicència. La “solució” va ser fer les obres sense permís i fer-les passar com a reforma interior simulant que era preexistent.

Res de tot això hagués estat possible si no fos per la impunitat i la influència de Melquíades Garrido. Estos no vendrán, referint-se als inspectors municipals de llicències; se hablará con quien se tanga que hablar, per evitar la inspecció; voy a llamar a A.S. para que no venga nadie,… o dirigint-se l’arquitecte, preocupat per un expedient obert: no te preocupes porqué lo hemos hecho bien, lo hemos hecho como està en el plano y a tomar por el saco. Son algunes converses telefòniques intervingudes pels Mossos d’Esquadra que delataven a Melquíades Garrido.

Un cop acabades les obres es tractava d’aconseguir que s’arxivés l’expedient obert i va entrar en joc el segon pas de les influències: que el Director de l’Àrea d’Urbanisme, Manel Somoza, intercedís en el tema, el qual va aconseguir que l’expedient s’arxivés perquè l’obra “coincidia” amb el projecte que s’havia redactat una vegada feta l’obra.

Tots eren coneixedors que l’obra s’havia executat al marge de la llicència i amb un projecte “falsificat”. La trucada de Manel Somoza a Melquíades Garrido és del tot reveladora: he aconseguit liar-les i el tema està resolt, referint-se a les tècniques municipals que finalment van informar favorablement. El liar-les tenia una finalitat clara: encobrir un delicte del qual tots n’eren coneixedors i Melquíades Garrido havia aconseguit el seu objectiu.

El tràfic d’influències va tenir el resultat desitjat i la impunitat garantida perquè ningú de dins l’Ajuntament obriria boca, ningú denunciaria res ni mouria res. Tot estava ben travat. El bustisme havia aconseguit instal·lar la por entre el personal municipal i la por porta el silenci. No van preveure però que els escoltaven per telèfon.

Per algunes persones el tràfic influències i la impunitat és una cosa normal. El modus operandi habitual, especialment en el sector de la construcció: Quien esté libre de culpa que tire la primera piedra, va declarar Melquíades Garrido. L’amiguisme, el tracte de favor, el benefici propi per damunt de tot.

Pensar però que es té carta blanca no sempre té un final feliç. La impunitat d’una classe política i del seu entorn que pel fet de tenir poder actua pensant únicament en els seus interessos i privilegis, en contra de l’interès públic, pot acabar tenint un preu molt alt: presó, multa i inhabilitació.

El diari digital iSabadell obre la possibilitat als representants d’entitats, partits polítics i altres col·lectius a enviar articles d’opinió, reservant-nos el dret a la seva publicació. L’espai d’opinió reflecteix la visió personal de l’autor de l’article. iSabadell només la reprodueix.

Foto de portada: Melquíades Garrido, als jutjats. Autor: D.Jiménez.