Una setmana més haig de parlar d’un tema que afecta al conjunt dels catalans i les catalanes i, per tant, també a tots els sabadellencs i les sabadellenques. Em comprometo a dedicar la carta als reis d’enguany a Sabadell i a la seva actualitat política, però això en les properes setmanes.
Ara, m’agradaria posar en valor l’exercici de democràcia del PSC en el seu darrer Consell Nacional Extraordinari, permetent la votació secreta entre les dues resolucions que sobre el dret a decidir van presentar-se. La primera, la de la direcció, va ser avalada per més del 83 per cent dels consellers, i la segona, la de l’anomenat sector crític, va rebre el suport del 13 per cent.
Més enllà de valorar el resultat de la votació i que els i les socialistes catalans han aclarit qualsevol dubte sobre quin és el posicionament que, des del minut zero han vingut defensant, dret a decidir mitjançant una consulta legal i acordada, sí m’agradaria incidir en la repercussió mediàtica i la pressió política derivada de la mateixa.
Novament els que són incapaços de respectar la decisió democràtica i el dret a decidir, també del PSC, han utilitzat la tàctica del “todos contra uno” per intentar desvirtuar i desprestigiar un partit, perdut per a alguns, i empetitit per a uns altres.
Al contrari, la meva lectura és diametralment diferent. Per perduts CiU, que no sabem si és una federació independentista, del centre, de la dreta o un dia blanc i l’endemà negre depenent de les pressions dels seus “socis” d’ERC.
Si tant empetitit està el PSC perquè és tan important sumar-lo a la seva “particular” consulta? Qui és més fort, el partit que decideix segons el seu programa tot i les pressions i pensa en el futur i no en les urnes, o aquell partit que cedeix a les pressions per acontentar als que els estan fixant el “seu” full de ruta?
Mentrestant, el Govern català de CiU, amb el suport d’ERC, continua aplicant les mateixes polítiques d’austeritat i retallades de Madrid i Brussel·les. Unes polítiques a les que la societat civil catalana dirà massivament prou en la multitudinària manifestació prevista per aquest motiu el proper diumenge 24-N.
Continua augmentant la xifra d’aturats, les empreses que tanquen, els CAPS que no obren, el deute acumulat amb els ajuntaments… el Govern català no té respostes a les necessitats urgents de la ciutadania i, en comptes de buscar solucions als problemes en crea de nous. Ara, sense avançar en el diàleg per garantir el dret a decidir del conjunt dels catalans i les catalanes. Enfrontant-se fins i tot amb els seus “socis” d’ERC pel contingut de la pregunta. Correm el risc de fer el ridícul amb el tema de la consulta però, especialment preocupant és que, mentrestant, no es visualitza cap política, cap intent d’oferir noves oportunitats laborals, de reactivar l’economia, de sortir de la crisi, en definitiva.
Si en l’argot futbolístic s’acostuma a dir que la millor defensa és un bon atac, a la política catalana i en el cas de CiU i ERC podem dir que, davant la falta de respostes, preguntes…
Señor de la Torre, porque no nos deleita a los lectores, con un artículo de opinión de el caso mercurio y sus amigos implicados, y también de su antiguo jefe de Canal Catalán , este tema lo conoce usted muy bien ya que a sido vocero del govierno Bustos.
A falta de un buen artículo yo también te hago preguntas:
¿Quién te paga?
¿Aprobaste la oposición o te enchufaron?
¿Callas porque no puedes hablar o hablas porque sabes que tienes que callar?
Lo mismo que el anterior: ¿Cuándo hablarás del caso Mercurio?
¿Apruebas lo que ha hecho Bustos y sus compinches?
¿ Te han ofrecido ya algún cargo mejor remunerado?
¿Te gusta Ràdio Sabadell?
última pregunta: ¿ Vas a responder alguna de las anteriores?
Muchas gracias.
Llegint el seu article, el primer que dedueixo (i que suposo que no intenteu amagar) és que vostè és dels que defensaran el PSC diguin el que diguin. Cosa que diu molt poc d’un periodista.
Voldria subratllar que em sembla estrany que destaqueu el caràcter democràtic dels socialistes. Només faltaria que no ho fessin així.
Però no estic d’acord en vostè, quan diu que defensen la consulta des del minut 0. Ells (o vostès) estan anant d’un costat a l’altre des del minut 0. I el fet de demanar la consulta “només si ho aprova el govern central”, és una trampa per no dir ni que estàs a favor ni que estàs en contra.
Però en qualsevol cas, com que ja saps què dirà el “papa”, jo ja no demano res.
El pitjor del cas, és que no s’han definit clarament fins que els hi han cantat les 40 des de Madrid.
Pel que fa a la mala costum que teniu els que esteu a tertúlies i diaris, de dir que Ciu fa el que li mana Erc, o que en Mas s’ha tornat boig, trobo que esteu faltant el respecte dels milers de ciutadans catalans que a les darreres eleccions van votar un programa que estava a favor de treballar per la independència de Catalunya.
No sé perquè dieu que CiU segueix el full de ruta d’Erc. Senzillament, llegiu-vos el programa electoral de Ciu, i veurà que està mentint o enganyant als lectors (no crec que sigui incompetència professional, o potser si).
El partit que va dir que estava a favor de la consulta era el PSC. I ara es fan enrere amb excuses de mal pagador.
Senyors, si voleu alguna cosa (llegeixis consulta), haurem de lluitar per ella. I si no la voleu, heu de dir que esteu en contra. Però no busqueu excuses del tipus (no ens deixaran, no serveix de res o ho hem de fer diferent).
És evident que treballar per una consulta com aquesta requereix el màxim suport possible, i és lògic que a part de Ciu, Erc, Icv i Cup, també vulguin que s’hi afegeixi el Psc. Entre altres coses pel seu tradicional catalanisme polític, perquè en principi hi estaven a favor i sobretot, perquè molts dels seus votants hi estan a favor.
Finalment, cometeu l’error de tots els tertulians pro-espanyols, de dir que el govern català treballa per la consulta i no per altres coses. Doncs és evident que torneu a fer trampes. Primer, perquè treballar per la consulta és treballar pel futur de Catalunya. Però segon, i més important, el govern català, com qualsevol govern, treballa per moltes coses (educació, serveis socials, ocupació i empresa, obres públiques, etc).
Fent una comparació odiosa, seria com afirmar que el Sr. Bustos només treballava per robar i fer-se ric. Segur que no és així. Segur que també intentava millorar la ciutat, tenir més poder al Psc, millorar els serveis socials, millorar les condicions salarials dels seus amics i familiars, tenir una bona xarxa de transport públic, etc. Potser fins i tot aspirava, pel bé de la ciutat, a ser president de Catalunya o d’Espanya.
Hola a tothom. Us recordem que segons les normes de conversa i participació que orienten aquest espai de comentaris, les aportacions haurien d’anar encaminades als temes exposats en el contingut dels articles.
Us deixem l’enllaç a les normes per si són del vostre interès: http://www.isabadell.cat/comunitat/normes-de-participacio-i-condicions-dus/
Francesc, altra vegada posant un títol que no té res a veure amb el contingut. Les úniques dues preguntes del teu panflet son adreçades al PSC i no les respons.
Anem a pams: a la teva edat i encara envies cartes al reis d’orient ? No ets una mica gran ?
Donar rellevancia al fet de permetre una votació secreta en el consell nacional d’un partit em sembla infantil. Només faltaria! estem en un estat democràtic, no? i el PSC és un partit democràtic, no ?
Si actua internament així també hauria de lluitar per permetre una consulta i en aquest ambit ja no està tant clara la seva vocació democràtica, si més no per les seves ambiguïtats. Si tant clara veus la defensa del PSC del dret a decidir mitjançant una consulta legal i acordada perquè no estan a favor de demanar-ho al congrés de diputats? Tornes a amagar les cartes a la màniga, no si val a fer trampes.
Com que ja no ha més arguments per defensar la postura del PSC anem a atacar CiU i ERC: bla, bla,bla…
Deixes caure l’exit d’una manifestació que es farà el dia 24 (falten 2 dies) com si fos mèrit del PSC i com si ja s’hagués celebrat, a banda de periodista ets astròleg i/o vident ?
L’estructura gramatical i el contingut del darrer pàrraf em fa impossible d’esbrinar quina idea vols transmetre.
Avui no et puc racomanar al Club de la Comedia.
Un, crac, un crac…! Amb un parell més com en de la Torre n’hi hauria prou per convertir iSabadell o el que sigui en una mala publicació d’humor, dolent també.