El cas Mercuri arriba a la seva peça separada número 34. Segons ha pogut saber iSabadell, la jutgessa d’instrucció, Beatriz Faura, ha obert una nova línia d’investigació per aclarir si dos tècnics i cinc exregidors socialistes, entre ells els exalcaldes Manuel Bustos i Joan Carles Sánchez, van cometre un delicte d’apropiació indeguda o de malversació de fons públics al cobrar assignacions per ser membres del Consell d’Administració de la Companyia d’Aigües de Sabadell.
L’ajuntament de Sabadell és el segon màxim accionista de CASSA i com a tal té representació al Consell d’Administració. En virtut d’aquest càrrec, els consellers van rebre assignacions econòmiques. Es tracta d’entre 4.000 i 10.000 euros per persona i any entre els anys 2009 i 2011, segons la interlocutòria a la que ha tingut accés iSabadell. La jutgessa creu que es pot vulnerar la llei d’incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques. Segons Faura la llei especifica el següent:
Només permet als membres de les corporacions locals que en representació del sector públic pertanyin, entre altres, a consells d’administració d’empreses públiques o privades, percebre les dietes o indemnització per la seva assistència, i que qualsevol altra quantitat devengada per qualsevol concepte ha de ser ingressada directament per l’entitat o empresa a la tresoreria pública”.
A més, anteriorment les assignacions estatutàries que CASSA pagava als consellers que provenien de l’Ajuntament s’havien ingressat directament a les arques municipals. Entre 2009 i 2011, en canvi, van anar a parar a les butxaques particulars, segons Faura, per petició del consistori.
Set beneficiaris
Hi ha set persones afectades. Entre ells, l’exalcalde de Sabadell, Manuel Bustos, que entre 2009 i 2011 era vicepresident primer del Consell d’Administració de CASSA en la seva condició de batlle. També l’exalcalde Joan Carles Sánchez, que en el moment dels fets era regidor, i que l’any 2011 va cobrar poc més de 3.000 euros en concepció d’assignació. Hi ha tres exregidors socialistes més: Paco Bustos (va cobrar assignacions els tres anys), Ricard Estrada (va cobrar 3.953 euros l’any 2011) i Joan Manau (també 3.953 euros l’any 2011). Finalment hi ha Jordi Ferrer, excap de l’àrea de serveis econòmics de l’Ajuntament, ara jubilat, i la tècnica Rosa Quirante. Per aclarir els fets, la jutgessa d’instrucció ha obert la peça 34 del cas Mercuri. Fa uns mesos va prendre declaració al director general de la societat Aigües de Sabadell, Miguel Ángel Fos.
Arxivada la investigació contra Bustos per omissió del deure de perseguir el delicte
La jutgessa Faura no troba cap il·lícit en les dietes que va cobrar Lluis Pascual Bacardit, president de la filial de CASSA Socade. En tot cas, creu que podria haver-hi una irregularitat fiscal ja que va percebre dietes en forma d’honoraris i tenen tributació diferent. Les dietes de Pascual Bacardit a Socade van costar una imputació a l’exalcalde Bustos per presumpta omissió del deure de perseguir el delicte, ja que Bustos era coneixedor de les assignacions. Ara, com que Pascual Bacardit no va cometre delicte, “en conseqüència cap delicte pot haver comès el senyor Manuel Bustos pel fet de conèixer i consentir la conducta no delictiva”, segons expressa Faura en la interlocutòria. Els fets queden arxivats.
Y yo que pensaba que era en Almadén donde estaba sita la principal mina de mercurio de España, y resulta que no, que no es en Almadén, sino en Sabadell, la otrora laboriosa ciudad piloto del deporte español, reconvertida en trincolandia.
¡A esto también se dedicaba el gobierno de Bustos!…
Y mientras estos ‘trincaban’, por otra parte ‘masacraban’ al pueblo con subidas constantes del agua. Y para colmo, decían que eran ‘socialistas’ (PSC).
¿La cárcel es poco para esta gentuza?
Jordi Ferrer Pernau, más conocido como Nerón, enlaza perfectamente la era Farrés, que le enroló y aupó en el inclito aparato municipal, y la de Bustos, en la que siguió tal cual, se jubiló y se acabó de despabilar la cuenta corriente, a tenor de lo que aquí se apunta. Un gran psuquero y después entesista… No alternó con Bustos más que lo justo. Si quieren, aquí tienen un fouché de Sabadell, a lo de genio tenebroso que decía Zweig (a quien a pesar de la escandalera que liaron no han leido nunca ni el Dalmases, ni la Barderi, ni el Bustos ni el Barata que a raíz del “escándalo” hasta se marcó un video sobre eso en la campaña de la entesa) El personal de Plácido era incluso más ilustrado. Esto, del Neron a la Barderi y desde luego el Dalmases, es puro Ozores en plan esteso y, en lo femenino, tipas como una tal serra, además de la susodicha previamente en este mismo párrafo. Que en plan “intelectual” mejor la gracita morales? Pues no digo que no.
Manolito, manolito, te has cargado el PSC en sabadell, dirigentes de fuera y has logrado que los ciudadanos tengamos la opinion de que todos los politicos son como tu, sólo buscan ganar dinero al precio que sea mientras el pueblo sobrevive como puede. Esto se llama choriceo y tu eres y has sido el ejemplar mas patetico de esa fauna carroñera que tenia el PSC en sabadell. >Mientras no haya una limpieza en seco en el partido yo como ciudadano pienso que los socialistas sois unos sociolistos.
A qué viene tanto rasgamiento de vestiduras. Acaso no tenemos como presidente de CASSA al sr. Enrique Blasco, de IDP, íntimo en otros tiempos de JORDI SORIANO, puesto directamente por BUSTOS. Y al gobierno del cambio, tan obsesionado con el pobre Ayuso, de esto no dice nada. Miran para otro lado como si IDP nada tuviera que ver en todo esto del mercurio. Por cierto alguien tendría que explicar los viajes de Jordi Ferrer Pernau a Cabo Verde, en representación de qué?, en representación del Ayuntamiento, en representación de Cassa?, pero claro el tipo este es entesista, mejor “no meneallo”. Y el viaje a Cabo Verde del Gesa e hijos, en concepto de qué ?, en representación de quien, del Ayuntamiento, del PP, del CASSA. Con cargo a qué y por qué conceptos se pagaban estos viajes.
Martina. Habiendo escrito por aquí debajo sobre un hilo, la veo como a aquella parca de los mitos mediterraneos. La parca con sus hilos inspiró los versos de La Balanguera, y antes una tienda de ovillos de lana para labores que hubo en la Rambla justo un poco más arriba de la iglesia de la Santísima Trinidad, o sea la Tinença. El meapilas de izquierda se consagró allí como tal. El otro, el de derechas, “tio mierda” y al caso a la par de facha, en la de Ca n’Oriac con Mn. Rafel, el del tercio de la Montserrat. A ver si l’Isidru pilla los hilos. A lo aquí visto y leído, va más despistao, y también amarrao a sus prejuicios y tonterías, que los bomberos aquellos de lo del coloso en llamas, que la dieron en el Victoria precisamente. Pero por bombero, valiente. No digo que no.
Per aquelles persones que no recordin o que no vulguin recordar:
L’Entesa per Sabadell va ser qui no tan sols va denunciar aquests cobraments sinó que va portar al Ple municipal del mes de juliol de 2013 una moció perquè aquestes retribucions, establertes en concepte de representació municipal, no anessin a les butxaques particulars sinó que revertissin a les arques de l’Ajuntament.
La moció NO va ser aprovada pels vots en contra del PSC i l’abstenció del PP.
El text de la moció és el següent:
L’Ajuntament de Sabadell té representació en diferents empreses, organismes i fundacions, i aquesta representació es concreta en la participació d’alguns càrrecs electes o tècnics municipals en els seus òrgans de govern, com ara consells d’administració, juntes rectores, etc. La participació en alguns d’aquests organismes comporta el cobrament de dietes o retribucions.
Actualment els regidors i regidores o tècnics municipals que ostenten aquest tipus de representació per raó del seu càrrec, malgrat haver estat nomenats pel ple municipal i representar el conjunt del consistori, perceben aquestes retribucions a títol personal.
Els càrrecs electes, els càrrecs de confiança i els funcionaris que exerceixen funcions de direcció estan suficientment retribuïts amb sous públics.
Les dades públiques sobre retribucions de consellers designats pel ple de l’Ajuntament són de 65.300 € per l’any 2011 i 21.000 € per l’any 2012. És de justícia que aquests diners es destinin a una finalitat pública, tal com s’havia fet en altres etapes a l’Ajuntament de Sabadell.
És per això que PROPOSA:
Que totes les retribucions i dietes, així com qualsevol altra percepció dinerària obtinguda pels càrrecs electes i els tècnics municipals en concepte de representació de l’Ajuntament en empreses o organismes reverteixin en el pressupost municipal.