L’acusació popular al cas Mercuri demanarà vuit anys de presó per a qui va ser portaveu del PP a l’Ajuntament entre 2003 i 2011 Jordi Soriano pels presumptes cobraments de comissions que va rebre mentre era la crossa política del govern de Manuel Bustos. Sabadell Lliure de Corrupció ha finalitzat el seu escrit d’acusació en la peça principal del cas Mercuri, que encara no té data de judici, sense esquitxar Bustos ni cap membre del govern socialista de l’època.

La peça principal del cas Mercuri camina cap al judici dècada i mig després. Serà per jurat popular i tindrà forma de macrojudici, ja que hi haurà una vintena d’acusats i es preveuen desenes de testimonis. Soriano és ‘el senyor del Mercuri’, el presumpte intermediari entre els empresaris amb set de contractes públics i l’administració municipal. Soriano – Mercuri (el Déu romà del comerç) dona nom al cas.

Qui són els acusats?

El principal acusat serà Jordi Soriano, que va ser portaveu del PP a l’Ajuntament entre els anys 2003 i 2011. A partir de 2007, quan el PSC de Bustos va perdre la seva majoria absoluta, es va convertir en el seu soci de referència tot i que mai va entrar al govern. La investigació policial i judicial veu indicis de cobrament de comissions a canvi d’obres públics. Soriano intercedia amb una quinzena llarga d’empresaris que volien rebre contractes de l’Ajuntament, que el subornaven. Per tot plegat tants els uns com els altres seuran a la banqueta dels acusats.

S’acusa Soriano de rebre suborns per quantitats al voltant del mig milió d’euros. La Fiscalia Anticorrupció i l’acusació popular demanen per ell cinc anys de presó per suborn i tres per blanqueig de capitals a través d’un aparell d’empreses fantasma. L’entorn familiar de Jordi Soriano també es veu esquitxat: demanen dos anys de presó per a la seva filla, Helena Soriano de GTA Online, i també per a la dona de Soriano, Ana Maria Corbella de GTA, per blanqueig de capitals. La secretària de l’exregidor, Marisol Roig, afronta una pena de set mesos de presó.

A banda, hi ha gairebé una vintena d’acusats més. Per als germans Rafael Rojas i Jordi Rojas es demanen 6,5 anys de presó per suborn continuat i corrupció entre particulars per les obres d’ampliació del cementiri. És la mateixa pena que es demana per a José Manuel González Parra, de les empreses Galaria i Atrium Distric. Francesc Xavier Torra i Alfons Izard, de Torra SA, afrontaran peticions de penes de cinc anys de presó per suborn continuat i corrupció entre particulars.

Es demanen tres anys de presó per a Jordi Baldó i José Enrique Velilla, de Construcciones Baldó, que van liderar la construcció del centre cívic de Can Llong i la construcció del viver d’empresa de Fira Sabadell, així com Eusebio Romero, que feia d’intermediari. José Ríos i Eva Ríos, d’Excavallés, afrontaran penes de presó de tres anys per suborn continuat. Feliu Ustrell Feliubadaló, d’Heredad Ustrell SL, també per suborn, afronta una pena de dos anys de presó.

Finalment, Miguel Trecu, d’Anfora, afrontarà un risc d’un any de presó. Isidoro Álvarez i Xavier Cadevall, de Puerto Cavero SL, afronten penes de vuit mesos de presó.

Nicolás Giner: clau

Nicolás Giner, el cobrador de comissions de Jordi Soriano, afronta una pena de presó de dos anys. Desencantat amb Soriano, va ser qui va denunciar el cas abans que ningú. Ho va fer en una reunió a l’hotel Urpí a la llavors portaveu municipal d’ICV-EUiA, Carme Garcia, que el va portar a la Fiscalia Anticorrupció. Després de la denúncia de Giner i Garcia, Anticorrupció va activar la investigació que va acabar desembocant en l’escorcoll del 27 de novembre de 2012 que va fer esclatar el cas Mercuri.

Multes milionàries

A banda de les penes de presó, les acusacions demanen àmplies multes per als acusats. En el cas de Soriano ascendeixen a 300.000 euros. En el cas dels gestors de la funerària, la petició de multa és milionària: 2,24 milions entre Pons i Izard. Per als germans Rojas, multa de gairebé dos milions d’euros entre els dos, i multa de gairebé un milió d’euros per a González Parra. A més a més, les acusacions demanaven decomissar més de 670.000 euros, mig milió a l’entorn de Soriano, que són les quantitats presumptament cobrades per la via del suborn.

Macrojudici

El judici se celebrarà per tribunal popular a l’Audiència Provincial de Barcelona, en una data encara indeterminada. L’advocat de l’acusació popular, Raúl Garcia Barroso, creu que no serà abans de l’any vinent, i que el judici pot durar tres mesos. Ara les defenses poden presentar els seus escrits. El judici tindrà una vintena d’acusats i ja només les acusacions demanen una trentena de testimonis. Falta per veure quants en demanaran les 20 defenses. L’acusació popular demanarà que testifiquin els exregidors de l’Entesa Isidre Soler i Virgínia Domínguez, la presidenta del comitè d’empresa, Àngels Núñez, i també l’empresari i expresident del CE Sabadell Francisco González Cano. També ho hauran de fer quatre membres del govern de l’època, Joan Carles Sánchez (tinent d’alcalde de Bustos i alcalde entre 2013 i 2015), Joan Manau (Urbanisme), Ramón Burgués i Cristina Moreno, la denunciant Carme Garcia i una quinzena llarga de Mossos d’Esquadra. Barroso creu que les defenses demanaran que declari en qualitat de testimoni Manuel Bustos.

Cap membre del govern de Bustos acusat

La vista oral arribarà una dècada i mitja després dels fets, que s’acrediten a través d’intervencions telefòniques autoritzades pel jutge instructor entre 2010 i 2012. La paradoxa del cas és que malgrat el tamany de la peça, que va configurar el cas Mercuri després, no s’acusa cap membre del govern de l’època. Tampoc s’ha acreditat en 13 anys -des de l’esclat del cas el 27 de novembre de 2012- la participació de cap edil socialista en la presumpta trama. Tot acabava en Soriano, segons els escrits judicial, o almenys no s’ha pogut provar el contrari.

“És impensable que no hi hagués coneixement i aquesta és la clau. El PSC no tenia majoria, necessitaven un vot per a tot i el van aconseguir del PP de Jordi Soriano. Mai els votava en contra fins al punt que un dia es va abstenir en una votació i l’alcalde va aturar el ple, se’l va endur al despatx i al tornar va fer repetir la votació d’un pla especulatiu per al castell de Can Feu. La seva relació amb Soriano era tan evident que Bustos fins i tot va intercedir amb el PP de Catalunya per fer que Soriano repetís com a cap de llista. Costa de pensar que la xarxa hagués estat possible sense la participació del govern i de Bustos en especial, que tenia un control absolut del que passava a l’Ajuntament”, apunta Isidre Soler, exregidor de l’Entesa i membre de la Plataforma Sabadell Lliure de Corrupció.

El cert, no obstant, és que la piràmide del “rastre del diner”, com diu Barroso, s’acaba en Soriano, o almenys no s’ha pogut escalar més.

Foto portada: l’edifici de l’ajuntament fa uns dies. Autor: D.Jiménez.