La periodista Sara González acaba de publicar el llibre Cas Mercuri, la galàxia Bustos, on dóna veu a diferents persones implicades en el cas de corrupció urbanística que va esclatar a Sabadell l’any 2012, mitjançant un relat testimonial per descriure les ànsies de poder i l’enriquiment de polítics i empresaris.
González va presentar el seu volum dimarts al casal Pere Quart de Sabadell, en un acte on hi va assistir mig centenar de persones, entre elles, alguns dels testimonis entrevistats al llibre, com Nicolás Giner, qui va originar el la investigació, l’exregidora Carme Garcia o el sindicalista Enric Quílez. L’exdiputat de la CUP i president de la comissió parlamentària sobre la corrupció i el frau fiscal, David Fernàndez, va prendre part de l’acte, com també el periodista Ferran Casas, del Grup de Periodistes Ramon Barnils. González va parlar sobre el volum amb iSabadell abans de la presentació.
D’on deriva el teu interès pel Cas Mercuri?
Deriva del fet que durant sis anys he estat seguint tota la política del PSC. Havia cobert la nit electoral del 25 de novembre i el Cas Mercuri va esclatar dos dies després i afectava de ple un PSC que en aquell moment estava liderat per Pere Navarro. És més, un any abans jo havia rebut persones de Sabadell que m’havien portat molta informació, i en aquell moment ja vaig escriure sobre alguns temes com els pisos de Sant Oleguer o adjudicacions posades en dubte. Des d’aleshores, tot i que no era la persona encarregada de tribunals allà on treballava, vaig seguir l’actualitat de la investigació dia rere dia i, a més, comentada sovint amb l’amistat que teníem amb Xavier Vinader.
La idea iniciar que teníeu amb el Xavier Vinader era fer una radiografia del cas, però finalment t’has basat més amb el testimoniatge. Per què aquest canvi?
La veritat és que amb el Xavi mai vam arribar a definir com havia de ser aquest llibre, no ens va donar temps. Quan ho va plantejar era cap a finals de febrer de l’any passat i va morir el 9 d’abril, no vam tenir temps de definir-ho. Probablement haguéssim fet les dues visions, la més judicial i el que poguéssim fer de la banda dels testimonis, però jo vaig adaptar el llibre a les possibilitats que jo tenia i que creia que podia aportar millor. És veritat que a mi m’agrada molt el que és el retrat periodístic, el relat de les persones, i per això vaig focalitzar el llibre en una vessant que crec que no s’ha tractat prou. Normalment veiem casos de corrupció a la televisió i no sabem què implica. Es parlava d’una Sabadell en xoc i jo volia explicar què volia dir això, qui hi havia darrere d’aquest xoc.
Quina ha estat la predisposició del PSC a participar?
La del PSC ha estat bastant bona des del principi, suposo que també pel fet que tinc una relació diària amb ells perquè escric des de fa molts anys sobre el partit. No van tenir cap mena de problema en parlar. Tot i això, hi ha persones de la direcció nacional del partit que han volgut sortir amb nom i cognom i altres no.
I la col·laboració amb Manuel Bustos com ha estat?
Des d’un clima de cordialitat i de respecte mutu, i des de la discrepància, crec que hem pogut parlar amb tranquil·litat. És veritat que ell al principi no volia, en la primera trucada que li vaig fer em va dir que no volia parlar. Va haver-hi un segon intent quan ja havia parlat amb el seu germà i, per tant, el Paco Bustos li havia pogut dir una mica com havia anat l’entrevista, i aleshores el Manuel va accedir a parlar amb mi. Ell era conscient que no seria un llibre còmode i jo li vaig posar sobre la taula els avantatges i els inconvenients d’aparèixer-hi. Hi ha un avantatge, i és que el seu testimoni, la seva versió dels fets, és respectat, però hi ha una part periodística que parla de l’estil Bustos que per ell és incòmoda i hi ha testimonis amb qui ell no hi combrega i que el molestarien. Jo li vaig posar les dues vessants sobre la taula i ell va decidir finalment que sí que volia parlar, cosa que li agraeixo.
En un cas on hi ha molts implicats, quin va ser el criteri per escollir la resta de testimonis?
Hi ha molts implicats i el que havia de fer és una radiografia dels diferents actors implicats, no només en el cas Mercuri sinó també en l’anomenat estil Bustos o la seva manera de governar, per això s’incorporen persones que no estan esquitxades pel cas però que han patit d’alguna manera unes formes de governar que no han deixat indiferent a ningú. Parla una funcionària de l’ajuntament, un representant sindical o un empresari que no està imputat en la trama. Buscava que hi hagués una gran varietat de personatges, podrien haver estat molts més però volia acotar-ho, i també hi ha hagut gent que ha rebutjat poder parlar.
Aquestes altres persones que estan implicades, com la funcionària de l’ajuntament, com defineixen la figura de l’exalcalde?
La funcionària que parla de l’ajuntament porta allí des de 1990, per tant coneix perfectament com funcionava abans, durant i després del govern de Manuel Bustos. Ella explica que en un moment donat es produeix una metamorfosi en l’estructura de l’ajuntament, de tal manera que s’acaba creant una estructura, segons la seva versió, de càrrecs amb responsabilitat fidels a l’alcalde, i a partir d’aquí és quan, segons ella, es perverteix tot el sistema de vocació de servei públic.
En què consisteix l’estil Bustos?
Per l’esquerra alternativa de Sabadell, l’estil Bustos està format per unes pràctiques caciquils, i segons Manuel Bustos el seu estil de governar era el de la proximitat i el del tu a tu amb el veí. Jo incloc les dues visions, li pregunto a ell, que diu que és una política de proximitat i de vocació al veí de Sabadell, i a la gent que denuncia aquest estil, que diuen que és una pràctica clientelar i totalment caciquil.És sinònim de corrupció?
El Cas Mercuri és una trama de corrupció urbanística i és veritat que se sap que uns empresaris van pagar unes comissions, però no s’ha demostrat qui va rebre aquests diners, no s’ha pogut provar que Manuel Bustos hagi pogut cobrar comissions. Sí que és veritat que Manuel Bustos tenia una forma de governar autoritària i arbitrària, i és molt fàcil creuar la línia cap a la corrupció. Ara, jo no jutjo a ningú, no és la meva feina, el que dic en el llibre és que cadascú tregui les seves pròpies conclusions. El que sí que deixa al descobert el sumari del Cas Mercuri és una manera de governar i unes pràctiques que avui en dia són, com a mínim, qüestionables i fins i tot reprovables, el propi PSC ho admet.
Per què és tan difícil demostrar que hi ha hagut cobrament de comissions?
Hi ha diverses causes. Una és que la trama estava organitzada de manera molt difusa i hi havia molts actors que hi participaven. L’altra és que no hem d’oblidar que el sumari té 13.000 pàgines i recau en un jutjat, que és el de Sabadell, que és relativament petit. El que fan els jutjats petits, normalment, perquè li passa el mateix al de Reus amb el Cas Innova, és avançar amb les peces petites i la peça gran, que és la peça 1, la del cobrament de comissions, costa molt més.
Hi ha hagut més Bustos a la política catalana i al PSC?
Probablement sí, no sé si exactament amb el seu mateix perfil però probablement. No oblidem que anys abans, al 2009, vam tenir el Cas Pretòria i Bartomeu Muñoz va sortir de l’ajuntament de Santa Coloma emmanillat. Aleshores, sí, probablement n’hi ha hagut. A hores d’ara hi ha a tot l’estat espanyol 1900 persones imputades per corrupció, i el 70% són en l’àmbit local per tant, probablement hi ha molts Manuel Bustos si es compleix el que diu la investigació, que va fer tot això i va cobrar comissions.
Bustos diu que va ser una persecució política per part de Convergència. Després d’investigar creus que se sosté aquesta visió?
A veure, que hi havia un interès en què Bustos perdés poder està clar, és legítim de qualsevol partit que fa oposició. Bustos era una persona que manava molt, no només en el PSC de Sabadell sinó també en tot el Vallès, era un dels alcaldes que tenia més pes a tot Catalunya i el seu nom sonava com a ministre. Evidentment devia haver-hi un interès per part de l’oposició de rebaixar el seu poder, i més encara quan tenia una manera de governar molt específica, molt determinada i marcada per l’autoritarisme i arbitrarietat. Fins i tot jo moltes vegades dic que confonia la política de proximitat amb el populisme, ell diu que no, però és una de les conclusions que jo en trec. Em sembla que els sabadellencs saben prou bé que les seves pràctiques eren qüestionables, èticament reprovables, però en tot cas serà la justícia qui determini si hi va haver corrupció.
És el gran cas de corrupció municipal de PSC o s’ha espectacularitzat aquesta idea?
És un dels grans casos de corrupció que ha afectat el PSC, però també hi ha el cas Pretòria. Són 35 peces, és una macrocausa realment que inclou unes pràctiques que tothom entén. Una cosa és el Cas Palau, que és una corrupció molt organitzada, molt sofisticada, i en el cas Mercuri el que es posa de manifest és un conjunt de conductes que tothom entén: que et retirin una multa, que et canviïn un permís d’obres, col·locar un cosí. Són pràctiques que tothom entén i això fa que arribin més a la gent. Jo parlava de Manuel Bustos com de “l’alcalde hiperbòlic” perquè, probablement, aquestes pràctiques també les hem pogut veure cadascú de nosaltres en altres municipis en petites parts, però ell ho tenia tot.
El dia 27 de novembre farà 4 anys que va esclatar el cas. Només una peça ha arribat a judici i se n’han tancat d’altres. Es poden obrir noves investigacions?
Constantment s’estan obrint peces noves. Justament el dia que jo vaig publicar el llibre es va obrir la 35. Se n’han anat arxivant però algunes ho han fet per obrir-ne de noves. Hi ha dos anys de gravacions de converses telefòniques i pot sortir molt, i si s’hagués començat a investigar abans haguessin sortit moltes més peces en el cas Mercuri.
Què han aportat Bustos i el cas Mercuri a Sabadell?
Sabadell, d’un plomall, es va col·locar al bell mig del mapa de la corrupció i va ser un cop a la ciutat, sobretot dos anys després d’haver rebut un premi a la transparència. Ara bé, la ciutat té l’obligació i el deure de seguir endavant i superar i passar pàgina. No ajuda la lentitud de la justícia perquè el cas va molt lent i cada vegada que surt una novetat ho pateix l’estructura de l’ajuntament, el propi equip de govern municipal, però Sabadell no té més remei que aprendre a conviure amb això fins que se sàpiga la veritat. Jo sempre dic que quan se sàpiga la veritat hi haurà moltes persones que hauran de demanar perdó, algunes surten en el sumari i altres no.
